El IPC va pujar un 3,6% a l'octubre, nou dècimes més que al setembre, espentat per la forta alça dels aliments i el petroli. A més, la taxa subjacent, que no compta ni el cru ni els aliments frescos, va créixer mig punt per l'encariment dels aliments elaborats i es va situar en el 3,1%.
Males notícies per a l'economia. El Govern i les famílies hauran de rascar-se la butxaca per a fer front a les fortes pujades de preus que s'estan produint. El IPC va pujar un 3,6% a l'octubre, segons l'INE, nou dècimes que al setembre, la qual cosa repercutirà, entre altres en el poder adquisitiu de les llars i en el pagament de les pensions (El Govern calcula que haurà de compensar els pensionistes amb prop de 2.100 milions per la desviació de la inflació).
Les raons de la pujada estan en el fort augment dels preus dels aliments frescos i del petroli, això ha portat al IPC a màxims en catorze mesos i a tornar a tindre un punt de diferència en preus respecte a la UE.
Però la dada més preocupant si és possible es troba en la inflació subjacent, el que no compta els preus de l'energia ni el dels aliments frescos, que ha crescut mig punt en només un mes per la coincidència en la pujada dels preus del vestit i del calçat de finals de les rebaixes, de l'ensenyament en l'inici del curs escolar i, sobretot, dels aliments elaborats.
Esta última partida ha experimentat un creixement del 6,1% a l'octubre, quasi el doble que al setembre i un registre que no havia aconseguit des de desembre de 1995. No obstant, el ministre d'Economia, Pedro Solbes, va restar ahir importància al repunt temporal de la inflació, 'que va a mantindre's en estos nivells fins a final d'any, però que hauríem de començar a veure canviar per a l'any que ve', va afegir.
Ara la pilota està en la teulada de l'Executiu, qui té la difícil tasca de contindre els preus en un entorn internacional de petroli i aliments cars. El president de la Comissió Nacional de Competència, (CNC), Luis Berenguer, va apostar a principis de setmana per la liberalització d'horaris comercials per a propiciar la baixada dels aliments.
Extrem en què no coincidix amb Solbes, qui va assegurar ahir que una major llibertat d'establiment i d'horaris comercials és positiva, 'però no garantix la reducció de la inflació'. Segons la seua opinió, una major llibertat d'horaris es traduïx en 'termes teòrics' en una reducció dels preus, encara que va assenyalar que això 'no queda clar' si es tenen en compte que en algunes comunitats autònomes amb més restriccions, els preus són més baixos.
Vigilar la distribució
Una altra via, apuntada ahir per les grans organitzacions agràries, que es manifestaran a Madrid el 29 de novembre per a protestar per la 'especulació' en el sector de la distribució, és la posada en marxa per part de la CNC d'investigacions sobre suposats pactes de preus en la indústria per a comprar més barat en origen, pujar el preu al consumidor i així guanyar més marge de benefici.
A este respecte, Solbes va afirmar ahir que el Govern farà 'tots els esforços necessaris perquè els circuits de comercialització funcionen de la forma més eficient possible i perquè no s'aprofite la situació d'increment del preu de matèries primeres per a augmentar els preus', va assegurar.
Preguntat sobre la possibilitat de retocar els impostos lligats al petroli, Solbes es va mostrar partidari de no baixar impostos ni donar subvencions, sinó de traslladar els consumidors els costos reals.
Evolució dels preus
Els que més pugen
Llet. És el producte del IPC que més puja (un 24,2% en taxa interanual i un 12,1% entre setembre i octubre) per la reducció de la producció a Espanya.
Pa. Afectat per la pujada del preu dels cereals, el preu del pa ha pujat un 4,7% en l'últim mes i un 13,4% en taxa interanual.
Carn d'au. Ha pujat un 3% en l'últim mes i un 14,3% en taxa interanual. Els pinsos per a animals s'han encarit per la pujada de preus dels cereals.
Els que més baixen
Creïlles. El preu ha caigut un 2,1% a l'octubre a l'acabar-se la creïlla nova i començar a vendre's la collida a la tardor, de menor valor que la nova
Carn de porcí. Els preus porten vint setmanes baixant pel que s'ha deixat de posar, segons els ramaders, un 15% de producció en el mercat.
Turisme i hoteleria. Ha baixat mig punt a l'octubre al finalitzar la temporada alta en el sector turístic, que va des de juny fins a setembre.
Pollastre, llet i pa expliquen el 17% de la pujada
El pes de determinats aliments sobre el IPC ha crescut de forma espectacular en els últims mesos. Entre gener i octubre, els preus de les 57 rúbriques que estudia l'Institut Nacional d'Estadística s'han encarit un 3,6%, dels que un 0,63% (el 17% del total) correspon tan sols a tres productes: llet, pa i carn d'au. En el cas de la llet, l'increment de preu està més justificat per les restriccions imposades per la política agrària comuna des de Brussel·les, que va reduir les quotes de producció de determinats països, entre ells Espanya. Estes limitacions han provocat una pujada dels preus en origen, que han passat de 0,30 a 0,45 euros d'octubre a maig (un 50% més), la qual cosa s'ha traduït en un increment d'un 25% en el preu al consumidor, tal com queda reflectit en l'estadística de l'INE.
En el cas del pa i de la carn d'au, l'origen de la pujada de preus ha estat relacionada amb la pujada dels preus dels cereals.
En l'increment del pa, que ha crescut un 13,3% en el que va d'any, han intervingut una forta pujada del consum (que ha crescut en 8 tones a la setmana des de principis de setembre, segons les dades del Ministeri d'Agricultura) i l'oportunisme d'algunes empreses que han aprofitat l'alça dels preus per a repercutir més pujades. Les associacions de consumidors creuen que la repercussió de la farina en el preu final de la barra de pa ha de superar, en cap cas, el 10% del preu total.
Els preus més alts dels cereals també estan darrere del fort augment de la carn de pollastre, que ha pujat un 3% a l'octubre i que acumula un increment del 14,3% en el que va d'any. Els pinsos per a alimentar els animals, que han pujat un 40%, han obligat els agricultors a abandonar part de la producció davant de la falta de rendibilitat. Eixa menor oferta s'ha vist acompanyada d'un repunt del consum a l'agost i setembre.
Carlos Molina / MADRID (15-11-2007)
Comentaris