Bloc de Convergència Valencianista

El BdC valora el Consell Nacional que decideix la coalició electoral

2009-12-31T01:49:00.000-08:00

Valoració del Consell Nacional del 19/12/09 per part del corrent Bloc de Convergència Valencianista

ALEA IACTA EST
Benvolguts companys / Benvolgudes companyes,

El passat 19 de Desembre es va celebrar al Complex cultural i esportiu La Petxina de la ciutat de València potser el Consell Nacional més important del BLOC des de les eleccions de 2007.

Primer de tot, des del Consell Executiu del BdCV rebutgem el to del debat i confiem en el trellat i l'educació dels membres del Consell Nacional, des de la Mesa i els representants orgànics de l'Executiva Nacional, fins els membres dels corrents oficials i la resta de l'assemblea. Per això fem una crida a la tranquilitat i el bon sentit de tothom.

En segon lloc, manifestem que anem a defensar les nostres propostes (coalició ampla i estable i primàries) en aquells òrgans on pogam fer-ho.
I, en tercer lloc, vos informem que anem a continuar treballant pels principis del BdCV en tots els nivells del Partit on tenim representació. Els ideals de moderació, trellat i coherència no es van a quedar òrfes dins el BLOC.

Com s'han desenvolupat, doncs, els esdeveniments?

Com ja vareu ser informats al seu temps, el Consell Executiu del BdCV va decidir, acorde els estatuts del corrent, propossar una redacció alternativa a l'acord de coalició electoral entre el BLOC, Iniciativa i Els Verds-Esquerra Verda per a les autonòmiques de 2011. No debades, el text proposat per l'Executiva Nacional era un reflex de com s'havien desenvolupat les negociacions per part de la comissió sorgida d'aqueixa: no es va complir el manament aprovat per unanimitat menys un vot en l'anterior Consell Nacional, on es deia clarament que era requisit imprescindible per encetar qualsevol negociació electoral l'adquisició de la sindicatura per part del nostre Secretari General, Enric Morera. I els nostres socis obtenien uns guanys polítics poc acords amb el seu pes orgànic real. El resultat de les negociacions foren, doncs, el document tancat oficial que se'ns presentà per part de la direcció del Partit a tot el Consell Nacional per a la seua votació.

Davant aquesta realitat, i amb el poc temps del que es dispossava, des de la Direcció Executiva del BdCV vam decidir en la reunió del divendres 11 de desembre presentar el document alternatiu com a una possible base per encetar unes negociacions més equilibrades i sosegades. Com haureu pogut llegir totes i tots, des del corrent vam propossar al Consell Nacional les primàries dins d'una coalició estable i oberta a tot el valencianisme i progressisme no sucursalista, com el mètode democràtic més proper a l'estil de treball liberal, a la filosofia del Baix cap a Dalt aprovada al darrer Congrés Nacional valencianista i a l'ètica emanada d'allò que hom considera que deuria ser la regeneració democràtica que tant necessita el nostre poble, el País Valencià.

Vos hem d'informar que ja abans del plenari del CN, el BdCV va tindre problemes per fer debatre les seues propostes. El President de la Mesa del CN, Joan Baldoví, va considerar que estava fora d'estatuts la possibilitat de votar la nostra proposta. Això sí, va tindre a bé enviar-la a tots els consellers nacionals previament a la reunió. Ja el mateix dissabte, la mesa del CN decidí que es podria votar, però sempre després de l'acord tancat presentat per l'Executiva Nacional.

Bo, com ja haureu pogut saber pels mitjans de comunicació, el Consell Nacional aprovà per una majoria simple l'esmentat acord. Oficialment, doncs, BLOC-INICIATIVA-VERDS ja formen una coalició electoral a nivell autonòmic i, ara sí, Enric Morera ja és el síndic del nostre grup parlamentari.
Des del BdCV pensem què, tot i que l'acord ha estat ratificat pel CN, el fort i agre debat que es va produir dissabte 19, per no parlar de les paraules de Josep Melero, secretari d'organització del BLOC, vers la legalitat del nostre corrent, demostren que el clima de convivència intern de la nostra organització s'ha degradat preocupanment. I en bona mesura ha estat per la política erràtica de l'actual direcció del partit. Des de la fundació del corrent convergent sempre hem demostrat la nostra lleialtat al projecte i el nostre pragmatisme polític. Per damunt de tot, però, sì alguna cosa ha significat el BdCV ha estat una coherència ideològica amb els seus principis fundadors i rectors, el mateixos, sens dubte, que els que possibilitaren el BLOC l'any 2000. Per tot açò, podem dir ben fort que els temps de la política del que més convinga ja han passat. L'actual majoria del Partit ha decidit apostar fort per una determinada estratègia. El BdCV ha dit la seua i ha manifestat el seu rebuig a la mateixa. Els sufragis han parlat i des d'ací manifestem, com no podia ser d'altra forma, que fem nostre l'acord electoral i treballarem per obtindre l'èxit que tothom anhel.la per a la nostra organització. A més, però, mantindrem les nostres propostes i continuarem el treball per fer del BLOC una organització més plural, moderada i arrelada a la centralitat de la política valenciana.

Visca el Bloc, Visca el País Valencià!

El BdC considera que s'han vulnerat els acords de l'anterior Consell Nacional.

2009-12-16T01:36:00.000-08:00

La proposta de pacte preelectoral amb Iniciativa i Verds no ens ha agradat ni tan sols en la forma. Per a nosaltres l'acord de l'anterior Consell Nacional deixava molt clar que primera s'havia de produir un canvi de síndic per començar a negociar.
Tanmateix, el pacte ha arribat al revés, és a dir, la síndica deixarà pas a Enric Morera sempre i quan hi haja pacte.
Al BdC pensem que no ha hagut una bona negociació per part del BLOC dels aspectes bàsics ja que pràcticament s'ha acceptat una proposta de màxims de les contraparts. En aquest sentit el BdC ha elaborat un document per explicitar la seua proposta de coalició.

Manifest en favor de les primàries al Bloc- Espai Valencià de Progrés

2009-12-14T05:18:00.000-08:00

Si vols adherir-te al manifest envia la teua acceptació a blocdeconvergencia@gmail.com.

Les primàries com a política.

No és una bona època per a la política. Els casos de corrupció han separat un poc més el món polític de la societat. Els partits polítics necessiten reorientar-se i resituar-se per fer una interpretació adequada dels canvis socials actuals. La societat postindustrial està deixant pas a una societat informacional que destaca per la seua relació en xarxa. Més que mai les persones es conformen grupalment de manera horitzontal i sense mediacions. Els partits polítics han de ser permeables a esta nova manera de funcionar i establir mecanismes de regeneració democràtica. Alguns d'estos mecanismes s'inclouen dins del concepte de democràcia directa. És urgent i necessari incrementar la confiança en el ciutadà si volem que el ciutadà confie en nosaltres.
Com a polítics no professionals en exercici som conscients d'esta situació i de la necessitat de canvis profunds en la manera de fer política. També som conscients que dificilment seran els partits més grans, amb més hipoteques i dificultats de moviment els que inauguren este nou capítol en el llibre de la política. Són els partits més menuts els que han de ser més creatius. Per a nosaltres el valencianisme polític ha de ser pioner en aquest aspecte.
Per això demanem la celebració de primàries per determinar els candidats de la plataforma unitària valencianista a les eleccions autonòmiques de 2011. Les primàries ens han de permetre incrementar la democràcia directa, retrobar-nos amb les classes populars valencianes i especialment carregar d'il·lusió les bateries de la nostra gent. Les primàries ens ha de permetre trobar les persones que més i millor represente els valors del valencianisme. Les persones que des del trellat siguen capaces de transmetre l'orgull de dir-se valencià. Les persones que vehiculen la sensació d'aire fresc que necessiten les institucions valencianes.
Per això volem primàries. Perquè les primàries ja són una forma de fer política.

El BdC proposa un pacte ampli entre valencianistes i eleccions primàries per a confeccionar les llistes.

2009-12-14T04:37:00.000-08:00

El convergents del BLOC hem presentat una proposta alternativa a la coalició electoral que l'Executiva Nacional del Bloc ha negociat amb Iniciativa i Verds. Per nosaltres Iniciativa i els Verds han d'estar en el pacte, però considerem que la proposta de coalició s'ha d'obrir inicialment a més partits polítics. Així ho pensem especialment per als altres partits valencianistes. A més, per al BdC és necessari aprofundir en una fórmula més estable i de més llarg recorregut.

El que més destaquem dins del nostre document és la proposta de primàries com a mètode equànime i imprescindible per decidir els candidats a les eleccions autonòmiques en cada circumscripció. Proposem un sistema d'elecció que triaria tant les candidatures com la composició del Consell Polític Permanent de la coalició.

Deixem dins de la competència d'este Consell Polític Permanent tot una sèrie de decisions com ara el nom i la imatge de la coalició, el nomenament del síndic i l'elaboració del programa en base a un reglament intern de funcionament.

Hem demanat que es faça arribar el seu document a tots els membres del Consell Nacional d'acord amb els Estatuts del Bloc.

4 bases per establir un valencianisme madur

2009-06-21T00:26:00.000-07:00

Un xicotet missatge tan sols per dir-vos que en el debat d'esta vesprada, sobre la base del que ha plantejat Emili i seguint la intuïció de Ferran: que és necessari bastir un valencianisme madur (cosa que està per fer... almenys... per acabar de fer) dir-vos que trobe que eixe valencianisme madur, s'hauria d'establir sobre 4 bases:

1) EL valencianisme del cor que reconeix i estima la Pàtria Valenciana, no necessàriament incompatible amb Espanya, disposta a entendre's amb ella sobre la base del mutu respecte i reconeixement (és el plantejament federal).

2) El valencianisme de trellat que reconeix i estima la unitat lingüística amb Catalunya, les Illes, etc, així com la conveniència i l'interés dels projectes comuns, projectes que es podran dur endavant sobre la base del respecte mutu, del reconeixement de les respectives personalitats diferenciades....respecte que ens pot dur a construir una eurorregió de l'Arc Mediterrani, amb l'acord de tots (considere que els Països Catalans estan morts i soterrats...).

3) La recuperació del nostre patrimoni natural, cultural, lingüístic..., que és la major part de l'herència que haurem de legar als nostres fills i descendents: un país on es puga viure, on es pose fre a la destrucció i a la rapinya. Podriem dir-li el valencianisme ecològic i cívic.

4) Finalment (encara que no és el menys important) un projecte de societat bastit en l'humanisme d'inspiració cristiana o, inclús millor, en el personalisme comunitari. No es tracta de seguir les consignes o normes de l'Església Catòlica (o de qualsevol altra església...) sinó de defensar una societat lliure de qualsevol temptació estatista, així com preservada del "lliure joc de les forces econòmiques". El liberalisme i el socialisme no són ja la solució, sinó el problema. Són problema perquè no poden oferir el vertader ideal de ciutadania democràtica al que aspirem: l'un per defecte i l'altre per excés. Cal defensar els cossos intermitjos i, entre ells, la família que és l'escola de ciutadania per excel·lència.

Josep Lluís Mira
Catedràtic de Geografia i Història
Units x València

Esmenes BdC al Reglament del Consell Nacional

2009-06-15T04:02:00.000-07:00

ESMENES A LA PROPOSTA DE REGLAMENT DEL CONSELL NACIONAL DEL BLOC.

En negreta i cursiva les esmenes d´adició que propose per millorar el text.

EL MOTIU DE PRESENTAR ESMENES ES MILLORAR L´ EFICACIA I UTILITAT DEL CONSELL NACIONAL EN LA NOSTRA ORGANITZACIÒ PER LA EXPERIENCIA DOLENTA DE LA LEGISLATURA PASADA.

CAPITOL I

EL CONSELL NACIONAL ( Arts 44 y 45 ESTATUTS ACTUALS DEL BLOC APROVAT PEL CONGRES DE FEBRER DE 09 regulen aspectes básics del Consell Nacional.

CAPITOL II

DE LA MESA DEL CONSELL NACIONAL.

ARTICLE 1. Composició o membres de la Mesa.

ARTICLE 2. Eleccio dels embrees de la Mesa.

ARTICLE 3. Rovocaciò de La Mesa.

ARTICLE 4. Funciones de direcció ,votaciò,presa d´acords i altres decisions de la Mesa.

CAPITOL II

DEL FUNCIONAMENT DEL CONSELL NACIONAL.

SECCIO PRIMERA.

De la válida constituciò de les sessions del Consell Nacional.

ARTICLE 5.

Esmena adiciò:

“ La Convocatoria a les sessions ordinaries del Consell Nacional s´ha de fer amb antelaciò mínima de quinze dies a la seva celebraciò, i es podrà fer mitjançant correu electrònic.La sesió extraordinaria es convocará amb 5 díes de antelació.
A la convocatoria s´hi ha d´adjuntar l´ordre del dia i la documentaciò necesaria amb l ´extracte dels acords de la sessiò anterior.Aquesta documentació es podrá facilitar mitjançant processos informàtics.
A més dels punts que plantege incloure la Executiva Nacional,l´ordre del dia ha

d ´incorporar necessariament els següents punts:

- Sessió de control a la Executiva Nacional : S´ha de destinar l´espai de temps necessari perquè els Consellers i Conselleres Nacionals puguin dirigir-se a qualsevol mebre de la Executiva Nacional,per preguntar allò que estimen convenient en relaciò a la responsabilitat que aquell ostenti.

- Propostes de Resoluciò. Els Consellers i Conselleres Nacionals,podrán presentar propostes de resolucio sobre qualsevol qüestiò que afecti el Partit per ser debatuda i ,si s´escau ,votada sempre que adrece la mateixa 48 hores abans de la celebració del Consell Nacional.

- Informe periòdic de gestió d´àrees de la Executiva Nacional.

- Torn obert de paraules per tal que els Conselleres i Conselleres Nacionals pugien proposar debats i reflexions que no requereixen cap resoluciò.”

Els informes previstos en l´ordre del dia o qualsevol document que s´hagi de sotmetre a votaciò de especial importancia , es remetran per escrit al Consellers o Conselleres Nacionals com a mínim 5 dies abans de la celebració del Consell Nacional ,a excepció dels casos d´urgencia justificada previa votació al efecte del mateix CN al inici de cada sesió.”

El CN quedará vàlidament constituït quan hi concórrega un terç dels seus membres en primera convocatoria ,i amb els presents,mitja hora després ,en segona.

ARTICLE 6: Falta de assistencia no justificada.

SECCIÓ SEGONA.

Dél règim d´intervencions i participació.

ARTICLE 7.Funciò moderaciò President de la Mesa.

ARTICLE 8.: Régimen participació i opiniò.

ARTICLE 9. Intervencions.

ARTICLE 10. Debat preceptiu per cada punt de l órdre del dia.

“ Si fruit del debat es proposa per algún Conseller/a la modificació del document somets a votació total o parcialment ; la Presidencia de la Mesa ,previa deliberació de la mateixa ,pasará a votació les esmenes o propostes presentades si no es posible arribar al consens.”

SECCION TERCERA.

De la presentacio de propostes i la presa d´acords.

ARTICLE 11.-

No es podran prendre acords sobre cap assumpte que no figure en l órdre del dia tret que siga declarat d ´urgencia pel vot favorable de “la MAJORIA” ( en lloc de dos terços que se proposa pel text aprobat per l´executiva) dels membres presents.

ARTICLE 12.- Questions d´ordre.

SECCIÓ QUARTA.

Dél régim de votacions.

ARTICLE 12. Régimen general: Majories dels presents.

ARTICLE.13. Votacions públiques o secretes.

ARTICLE 14. Recompte de votacions.

Proposta de nova redacció reglament Consell Nacional elaborada per carles Aranda ,sindic de la corrent Bloc de Convergencia Valencianista i regidor en Alzira.

El objetiu es millorar el control del Consell Nacional respecte del treball de l´executiva, obligant a donar compte en cada sesió ordinaria i també s´amplia la posibilitat de intervindre i aportar propostes de resolució i altres per part dels Consellers.

Per últim queda definida la convocatoria previa a la sesio ordinaria de cada Consell nacional ( 15 dies) i els assumptes d´urgencia poden pasar al Consell si la majoria vota de forma favorable i no el porcentaje tan elevat de 2/3 q actualment s´aplica.

Adéu PP?

2009-06-08T03:14:00.000-07:00

És el moment de fer tormenta d'idees i algunes interpretacions necessàriament parcials del procés polític que té com a moment climàtic estes eleccions i que comença amb el Congrés.
Des del punt de vista convergent, pense que hem de tornar a insistir en la idea de la política en negatiu com a concepte nefast per construir una alternativa política. Aquest mateix cap de setmana es complia el 65 aniversari del desembarcament de Normandia. Tots sabem com es va produir el desembarcament. Les primeres tropes van ser masacrades pels alemanys que tenien posicions preses i estaven a l'aguait. Va ser la segona onada, fins i tot la tercera, la que va poder establir alguna base ferma en terra i combatre en igualtat de condicions. En termes d'estratègia política sempre cal decidir qui és qui ocupa el castell, qui és qui vol entrar i especialment qui és l'ariet per poder entrar i qui el drac que el defensa. Són termes bàsics d'estratègia de tot tipus. També en futbol. El futbol anglés té un moviment molt clàssic que consisteix a enviar un baló llarg i enviar una segona onada que es faça amb el rebuig. La primera onada sempre és sacrificada.
El BLOC fa temps que confia en la baixada del PP o en el seu desgast. Confia que el desgast del PP porte a una desmobilització de l'electorat alié i una mobilització del propi. I de moment no hi ha resultats. I no els hi haurà. L'electorat del PP està disposta i més que disposat a perdonar comportaments político-morals dubtosos o fins i tot judicials.
L'esquerra, el progressisme, no és res si no genera il·lusió, moviment, dinamisme o rebel·lió. Però sempre en positiu, sempre buscant l'arena de baix dels cudols del carrer, sempre somniant amb un altre futur.
El BLOC manté una discreta posició de segona onada en tots els temes Gürtel. És la millor manera. Però caldrà buscar els resorts per poder explicar més coses. La campanya europea ha permés visualitzar que és possible abandonar el victimisme mediàtic sempre recordant que treballant serà molt dificil. Si no treballem serà impossible.

Carles López Cerezuela és membre del Bloc de Convergència Valencianista.

El BdC davant l'avaluació de l'Executiva Nacional al Congrés.

2009-02-22T01:10:00.000-08:00

Per als convergents del BLOC, l'actuació de l'Executiva que ara acaba el mandat no ha tingut una orientació tan clara i ferma com la situació requeria degut a que el seu naixement va estar marcat per la recerca d'un equilibri territorial que no ha fet més que entrebancar el seu treball.

Una Executiva hauria de ser un equip de treball. I l’Executiva actual no ho ha pogut aconseguir. A més, a voltes hem observat com membres de la pròpia Executiva s'oposaven a iniciatives partides des del seu nucli dirigent. Opinem que l'assistència i la complicitat dins de l'òrgan ha sigut més prompte escassa. I Per altra part, l'equilibri i permeabilitat territorial no ha complit totalment el seu objectiu. i les àrees de treball no han arribat a fer eficientment la seua funció.

Hi ha hagut una certa manca d’iniciatives des d‘algunes de les secretaries. I en aquelles algunes on erena especialment necessaries, com ara formació, comunicació, assumptes espanyols i assumptes europeus (en els darrers casos, agreujat perquè hem afrontat conteses electorals dels dos nivells).

Per una altra banda, la permeabilitat de l'Executiva Nacional davant de les propostes dels militants ha sigut més aviat que escassa. De vegades, els temes i les propostes ni tan sols han arribat a tractar-se en l’Executiva, per causes i filtres que desconeixem. S’han enviat una vintena de propostes, inclosa una reclamació sobre l'anterior congrés, i sense haver rebut cap resposta.

La situació difícil en què es trobava el Bloc i l’excessiu pes d’uns determinats corrents d'opinió ha conduït l'equip dirigent a una política de pactes que finalment s’han revelat poc positius, tant pel contingut com per la finalitat i la forma. Eixe camí ha tocat profundament la imatge del BLOC entre els sectors més moderats, que nosaltres representem.

Per sort, l’última i gran acció de l'Executiva ha sigut orientar i decidir el punt de partida del següent període polític. I en això els hem de felicitar per dos raons: per la capacitat d'autocrítica i per la creació d'un camp de joc on tots els membres del Bloc Nacionalista Valencià ens podem trobar venint des de llocs diferents. En definitiva, és la proposta de creació d'un espai de convergència dins del Bloc Nacionalista Valencià.

Artur Mas visita València

2009-02-20T07:33:00.000-08:00

Dimarts 24 el President de Convergència i Unió, Artur Mas, visitarà el País Valencià per participar en una reunió de treball amb la direcció de la Factoria Ford per tractar sobre el corredor mediterrani, on estaran presents el nostre Secretari General i l'alcalde d'Almussafes, Albert Girona; visitarà Ca Fuster, a Sueca, on parlarà amb diferents representats del món de la cultura i impartirà una conferència a l'Hotel Melià València Palace organitzada pel Club de Encuentro Manuel Broseta que tractarà sobre les relacions entre Catalunya i el País Valencià.

Per poder assistir cal confirmar-ho al bloc@bloc.ws o per telèfono a la seu de Sant Jacint abans del dia 22 de febrer.

VALORACIÓ DE LA PONÈNCIA POLÍTICA I IDEOLÒGICA DEL CONGRÉS DE 2009

2009-02-04T12:09:00.001-08:00

El Bloc de Convergència Valencianista, corrent d'opinió intern del BLOC vol fer pública la seua anàlisi general de la ponència política i ideològica del Congrés de 2009.

Considerem el document com un excel·lent punt de partida per a redireccionar el rumb del BLOC cap al seu esperit fundacional abandonant bandejaments excesivament situats en l'essencialisme.

Considerem que la ponència política i ideològica és MOLT POSITIVA per:

Pel moment de la seua aparició, quan les forces de molts valencianistes moderats estaven a punt de considerar que el viatge del BLOC cap a la periferia del sistema polític valencià era un viatge sense tornada. El congrés i el document suposen un punt d'inflexió imprescindible per a la supervivència del projecte polític plural i integrador que és el BLOC.

La ponència recull el conjunt de conceptes i parametres polítics que els convergents del BLOC hem vingut reclamant durant més de dos anys. Fins i tot el terme “convergència” que és el centre del nostre misatge, apareix en diverses ocasions.

La ponència pretén una refundació basada en un espai idelògic clar. La ponència identifica clarament l'espai ideològic que ha d'ocupar el BLOC i el situa dins del progressisme. Defineix exactament que aquest espai ideològic és un Espai Valencià de Progrés i quins són els requriments mínims per comptar amb complicitats. Situa els eixos programàtics bàsics en llocs coincidents amb el nostre bagatge ideològic com a corrent: valencianisme, ambientalisme, igualitarisme, radicalitat democràtica, capacitat d'influència i vocació de govern.

Constatem que les nostres aportacions han sigut escoltades i posades en valor. És el cas de l'aposta per un nom oficial digne o la tornada del concepte “classes populars valencianes” que el valencianisme polític no emprava des de la transició democràtica.

La ponència abandona velles maneres de fer i d'actuar: abandona el victimisme -especialment el polític i mediàtic- però també abandona l'aldeanisme – la ponència projecta les seues virtuts fora del nostre territori d'actuació-. També abandona el mesianisme a canvi d'una permeabilitat imprescindible per a sobreviure.

La ponència fa les preguntes adequades. Es pregunta pel repte urbà del BLOC que el BdC va replegar en la seua proposta “Valencianisme de vaquers”.

La ponència desperta la necessitat innovadora i creativa de nou dins del BLOC.

En referència a la qüestió simbòlica, que nosaltres fa temps que tenim assumida, considerem que el simple plantejament per part de la ponència oficial dona carta de naturalesa a aquells valencianistes que no s'identifiquen amb la simbologia provinent del fusterianisme sinó amb la del valencianisme de preguerra. L'adaptació simbòlica és ja una qüestó de temps i el rellotge comença el compte enrere.

La ponència, en definitiva, ens situa en l'àmbit de l'esperança i la recuperació de la il·lusió que serà dificil que no qualle. Si ens fem les preguntes adequades trobarem respostes pertinents.

Ens juguem el present. Necessitem un BLOC nou, il·lusionat, modern, responsable, ampli, permeable.

Un instrument de visibilitat per al país invisible.

Signen:
Carles López Cerezuela
Àlex Crespo
Abelard Saragossà

Parlem?

2009-01-05T03:45:00.000-08:00

De cara al Congrés del Bloc hem d'intentar aconseguir que el camí ideològic del BLOC vinga traçat al màxim possible per la llum convergent. Per això, si et consideres de la nostra línia valencianista i moderada cal que et poses en contacte amb nosaltres per comentar i fer-te arribar les esmenes i recomanacions que el BdC farà per al pròxim Congrés. Si estem units aconseguirem ser més influents. Ens juguem molt al Congrés i hem d'estar ben organitzats.
Pots contactar amb nosaltres al nostre grup de Facebook o a l'adreça info@blocdeconvergencia.eu.

Vine al nostre grup de Facebook

2008-12-31T01:08:00.000-08:00

El valencianisme ha de viure apegat a la realitat. Les noves tecnologies ens oferixen oportunitats de convergència política que no podem desaprofitar. El Bloc de Convergència inaugura el seu grup a la plataforma social més important d'internet: Facebook. Serà el nostre espai de trobada virtual on fer propostes i promocionar esdeveniments.
Si vols entrar al nostre grup només has d'estar inscrit a www.facebook.com amb un perfil i buscar "Bloc de Convergència Valencianista".

Ja som un corrent oficial. Gràcies....!!!!!

2008-12-18T04:12:00.000-08:00

En el Consell Nacional del mes de desembre per fi es va aprovar la nostra oficialitat com a corrent intern dins del BLOC. No ha sigut un camí fàcil i l'esforç ens fa estar més satisfets i orgullosos. Ara bé, l'oficialitat no és un punt d'arribada sinó un punt de partida per intentar que el BLOC siga el partit que nosaltres desitgem. Un partit més apegat a la realitat valenciana, un partit d'ampli ventall ideològic, un partit amb capacitat d'influència real sobre la política del seu país. Un partit visible per a un país visible.

Membres del BdC demanen que el Congrés del BLOC "ens acoste a la gent"

2008-11-01T01:40:00.000-07:00

Els membres del Bloc de Convergència Valencianista en la Comissió Organitzadora del Congrés del BLOC han fet arribar les seues propostes amb la finalitat "d'acostar-nos més a la gent".

Així s'han fet arribar propostes com ara incloure el terme valencià o valencianista dins de l'eslògan del Congrés. Recordem que el BdC sempre ha fet servir la marca valencianista entenent que fa que més gent puga convergir a les propostes del BLOC a diferència de "nacionalista".

Respecte a la imatge; per als convergent el color del BLOC hauria de ser el taronja, el mateix del 2003.El taronja és el color de la transició i del canvi. Taronja és la unió del groc i el roig, els colors de la senyera. Taronja és el producte més típic de la Comunitat Valenciana i la seua marca més internacional. Taronja és un color que resulta identificatiu de “valencianisme” després del seu ús per Pamesa i València CF. El taronja permet una combinació perfecta amb el blau, el color de la serenitat i la profunditat, el color del mar mediterrani.

Els convergents presents a la COC han demanat que la senyera oficial de la Comunitat Valenciana presidisca el Congrés i que l'Himne Oficial de la Comunitat Valenciana sone per a cloure'l juntament amb les músiques i símbols tradicionals del moviment valencianista d'arrel fusteriana.

També des de les files del BdC s'ha proposta l'edició bilingüe d'alguns documents i projecció externa del Congrés per facilitar la lectura i comprensió dels missatges del BLOC pel màxim de gent possible.

Només falten 18

2008-10-23T03:45:00.000-07:00

En la nostra cursa de fons per constituir-nos com a corrent només ens falten 18 persones que ens donen el seu suport per nàixer com a corrent d'opinió dins del BLOC. Pensem que la sensibilitat convergent és i serà molt important en el futur del BLOC. Si vols donar-nos el teu suport o coneixes algú que ho faria només cal que envies un mail a info@blocdeconvergencia.eu i ens posarem en contacte amb tu.

Ni .es ni .cat; el BdC és .eu

2008-10-23T03:20:00.000-07:00

El Bloc de Convergència Valencianista té una nova adreça al món globalitzat d'internet. A partir d'ara ens podràs trobar tant a www.blocdeconvergencia.org com a www.blocdeconvergencia.eu.
D'esta manera volem remarcar la convicció europeïsta del valencianisme polític convergent.
El BdC no opta ni per .es ni per .cat. I com que, de moment, els valencians no tenim un domini propi la nostra implicació europeïsta ens ha fet decidir-nos per .eu.

El BdC planteja que l'eslogan del Congrés siga BLOC 2.0

2008-10-23T03:07:00.000-07:00

Els membres del corrent d'opinió en constitució Bloc de Convergència Valencianista en la seua línia de fer aportacions en positiu al projecte del BLOC han plantejat una opció per a l'eslogan del pròxim Congrés del BLOC. El seu plantejament seria que el nucli central de la imatge del Congrés fora el concepte BLOC 2.0 D'un costat ens permet integrar el misatge del BLOC en un entorn tecnològic. La tecnologia és la metàfora perfecta de la modernització organitzativa proposada. Associar la imatge del BLOC a la modernitat tecnològica és una jugada perfecta. Però hi ha més.

Web 2.0 és un nou concepte d'interacció virtual. Com un nou concepte de fer política necessitem. El valor afegit d'un competidor de mercat situat fora de les posicions de lider i seguidor del líder ha de ser la innovació i la versatilitat. Bloc 2.0 ens associa a la nova manera de treballar en xarxa, amb centres multilocalitzats i un cervell central comú peró compartit. La wikipedia en política. És la millor manera de concebre el BLOC. Necessitem aprofitar al màxim les noves tecnologies per facilitar la comunicació interna i externa. Hi ha mètodes de notorietat suficients. Però hi ha més.

Bloc 2.0 seria la segona versió actualitzada de BLOC 1.0; la primera versió de finals del 90. Ara presentem una nova versió del BLOC. El mateix programa amb moltes més prestacions. L'actualització de versions és la mefàfora perfecta de la renovació del misatge del BLOC. Però hi ha més.

Des del punt de vista del significant estricte BLOC 2.0 és el BLOC dels 20.. (2003, 2007, 2008..) Implica el BLOC del segle XXI.

Implicar-te dins d'un camp lèxic informàtic implica també adreçar-te a una determinada generació que entén el misatge. És la generació dels trenta-i-tots els que ha d'assumir responsabilitats. No es tracta de deixar fora a ningú però les altres generacions han tingut totes el seu moment i és el moment que una nova generació BLOC assumisca la responsabilitat.

Bloc 2.0 és curt i urgent. És ràpid. És un colp d'ull. Ataca l'inconscient sense haver de racionalitzar conceptes BLOC 2.0 deixa una petjada emocional que dura en el subconscient impactant a dins sense adonar-te.

Per alguns, el seu punt feble podria ser que no apareix res "valencià". Des del BdC considerem que estem en un moment polític on cal fixar l'atenció en l'organització i no tant a determinats conceptes molt repetits. Cal variar els conceptes però això passa com les adaptacions genètiques -costen generaicons i generacions-. El més urgent és variar l'organització i la seua manera de funcionar. Bloc 2.0 focalitza tota l'atenció en el Bloc com a proposta política concreta institucional i organitzada.

La part més fàcil seria la gràfica. el camp iconogràfia de l'entorn web 2.0, internet, tecnologia, messenger,..... eixe camp visual (gràfic) dona per a una meravellosa campanya publicitària de banner, flyers, tanques... etc....Puc fer, fins i tot, propostes de imatge de campanya amb el color taronja... Ne tinc un fum d'idees però ja no m'agrada tirar hores. Si algú les vol que les demane. Si de cas faré alguna cosa per a Espai Taronja per a divertir-me.

En definitiva Bloc 2.0 representa perfectament els tres misatges bàsics: refundació/regeneració, relació amb el poble que vols representar, modernització organitzativa.

Congrés 2009: La convergència valenciana.

2008-10-23T03:02:00.000-07:00

El BLOC celebra el seu congrés a principis de 2009. No és un congrés més. El BLOC es va constituir amb la voluntat d’aglutinar el valencianisme polític. A finals dels 90 el pas inicial era fer convergir les voluntats i actituds de valencianistes d’arrel fusteriana. Era allò que calia i es podia fer en aquell moment. A finals del 90 era important constituir una plataforma municipal que fora la base d’una proposta valenciana, d’una alternativa valenciana real, d’un tercer espai valencianista i de progrés. A finals dels 90 era el moment de sentar les bases de funcionament d’una organització política que puguera ser útil per a tots els valencians. A finals dels 90 calia fer valencianisme d’integració per tal de tendir ponts de diàleg amb les altres tradicions del valencianisme mirant-nos als ulls des del respecte i sabent que existia una part de raó en cada part.

L’any 2009 les coses han canviat i el possibilisme ha canviat d’escenari.

Per als convergents del BLOC és urgent i necessari començar a fer valencianisme de superació. Hem de superar el valencianisme de confrontació dels 80, superar el valencianisme de conciliació dels 90 per entrar en un valencianisme d’integració, un valencianisme de superació. Necessitem una proposta única per a tots els valencians. Una única proposta netamente valencianista pensada per i per a valencians. Una proposta que assumisca els consensos bàsics valencians i trenque els estereotips que tant de mal han fet al moviment del valencianisme polític històricamente.

Per als convergents del BLOC és urgent i necessari modernitzar l’organització interna del BLOC. Necessitem instruments que milloren la nostra comunicació interna i externa. Necessitem que la societat valenciana escolte i entenga les nostres propostes i per això necessitem persones i missatges adaptats al moment actual. El nostre valor afegit deu ser l’avantguarda de la política. Necessitem dotar-nos de les persones més preparades i posar-les en els llocs adequats. Tenim la materia primera. Hem de trobar els procediments i la formació. Els convergents del BLOC reclamem canvis organitzatius profunds en comunicació, gestió de persones i formació.

Per als convergents del BLOC és necessari construir un tercer espai polític valencianista i de progrés que siga capaç de crear un triangle polític valencià on la sensibilitat valencianista siga comuna i predominant. Necessitem que les sucursals dels partits de Madrid compartixquen valors i espais de convergència valencians. I per això necessitem liders i misatges que facen entenedora l’autonomia política plena del BLOC. La societat valenciana requerix una força política amb voluntat, vocació i sensació de govern. Una força política que faça de la pactabilitat un valor afegit. La pactabilitat; la seua capacitat d’arribar a pactes diversos però positius i influents en la societat on volen intervindre. El punt de vista valencià ha d’innocular les polítiques de totes les institucions valencianes i no podem tancar portes sinó obrir-les per fer entendre les sucursals valencianes dels partits de Madrid que hauran de tindre denominadors comuns valencians per poder fer treball polític al nostre País, a la nostra Comunitat, al nostre Antic Regne de València.

Per als convergents del BLOC, ara més que mai, necessitem una proposta de valencianisme taronja. El color del canvi, i de l’evolució. El BLOC ha de liderar este projecte de valencianisme de superació, de valencianisme de govern, de valencianisme modern, de valencianisme i punt.

El BdC celebra la seua segona assemblea dins del procés constituent

2008-09-21T08:17:00.000-07:00

Divendres dia 12 de setembre es va produir la segona assemblea del Bloc de Convergència Valencianista. L'assemblea s'emmarca dins del procés constituent i s'espera poder arribar a les desitjades 100 signatures abans del Congrés de Març del BLOC.
En la reunió, dirigida per la renovada gestora del corrent en constitució, es va donar compte del procés de recollida d'adhesions que continua sent un goteig lent però segur. També es va informar sobre les reunions mantingudes amb l'Executiva Nacional.
La part de debat ideològic es va centrar a la proposta d'uns dels membres del BdC de fer arribar a l'Executiva Nacional la petició de fer i editar materials en castellà perquè els col·lectius en puguen disposar.
D'una altra banda es va crear una comissió per treballar el tema dels 90 anys de la Declaració Valencianista de 1918.
També els membres del BdC que formen part de la Comissió Organitzadora del Congrés replegaren les propostes i iniciatives dels membres del BdC.

El BdC proposa celebrar Consells Nacionals a Sueca, Alzira i Sagunt.

2008-01-29T23:52:00.001-08:00

El Secretari General del BLOC, Enric Morera va anunciar que els diversos òrgans del BLOC podrien reunir-se fora de la capital per fer-nos més pròxims a les diverses comarques valencianes. Tot això s’ha de harmonitzar amb la necessitat organitzativa de no establir distàncies massa grans amb els consellers nacionals que venen de les puntes de la nostra comunitat. El BdC pensa que el màxim òrgan del BLOC, el Consell Nacional, podria servir d’escaparat a moltes propostes importants. Reunir el Consell Nacional en comarques obri la possibilitat de tindre més ressó mediàtic, si més no, en eixa comarca i donar un suport a determinats col·lectius importants del nostre partit. Per això, el BdC ha demanat a la Mesa del Consell Nacional del BLOC que considere les candidatures de Sueca, Alzira i Sagunt per reunir-se. Sueca i Sagunt han obtingut els dos grans resultats de les darreres eleccions municipals. En el cas de Sagunt ha quedat fora del gover municipal a pesar d’haver incrementat un 40% els seus vots. Alzira completa la trama urbana de bons resultats sostinguts. Des del BdC considerem que són col·lectius que s’han de mimar i per això proposem la celebració del Consell Nacional en eixes ciutats.

El BdC proposa fer avançar el pol valencianista de coalició al mateix nivell que el pol progressista.

2008-01-29T23:50:00.001-08:00

D’un temps cap ací sembla evident que el valor d’esquerra del BLOC avança implicant nous sectors i eixamplant el seu especte. Les converses amb altres partits progressistes són fluïdes i els acords resulten assumits i assumibles pel conjunt de l’organització. El BdC no pot deixar de recordar que l’altre valor bàsic del BLOC el valencianisme fa temps que no dona passos endavant per arribar a les classes populars valencianes i afegir al nostre projecte noves persones i nous grups cívics i polítics que convertixquen realment el BLOC en la casa comuna del valencianisme.
Per això, i prenent com a punt de partida les línies del document Estratègia 2011 on diu: un ”lideratge que no es pot basar en un protagonisme exclusiu del nostre partit (ni de cap altre) sinó en la cooperació amb forces polítiques i amb col·lectius socials amb els quals compartim la ubicació en eixe espai polític“ el BdC demana que des de la recent creada Comissió de relacions Polítiques s’enceten converses amb altres partits i persones de l’espai valencianista si més no per mantindre relacions i converses estables i periòdiques de manera institucional per part del BLOC.

Els Consellers Nacionals del BdC opten per una abstenció "que subratlla el desencís i la desilusió"

2008-01-21T09:14:00.000-08:00

Davant l'absència de Sergi Nuñez va ser Carles López qui va defensar la posició del BdC en el Consell Nacional. El Secretari Local de Sagunt va explicar que el BdC entenia que l'Executiva Nacional mantenia una estratègia amb la que no compartíem la lògica. Va posar una data límit per a la seua actitud no obstacultizadora que arribava fins les eleccions generals de 2008.

El BdC va considerar important remarcar que el Bloc es troba al centre de la polèmica quan hauríem d’estar ben lluny i que la direcció nacional ha entrat en una "deriva política" que arriba, fins i tot, a subjugar els valors a l’estratègia política cojuntural. Per exemple, subjugant les nostres conviccions valencianistes i democràtiques, donant suport a un sector que no reconeix l’opció majoritària dels valencians d’EU.

El BdC, interpretant que està lógica és el sentit majoritari va tractar d'aportar un punt de reflexió i anàlisi respecte a la incertesa compartida amb les bases davant un pacte que no causa il·lusió i genera desencís. ´

López, finalment va remarcar algunes mancances del document com ara el fet de visualitzar el pacte com una continuació del Compromís i la falta de posada en valor del bagatge que podia aportar Isaura Navarro. Curiosament, i en el mateix sentit que ho va fer Enric Nomdedeu en l'anterior Consell Nacional també va recordar la falta de confiança en allò que l'Executiva Nacional diu "criteris tècnics" a l'hora d'elaborar la imatge corporativa i de campanya.

Davant la falta de claredat en el procés de pacte i en el projecte final i davant la falta d'albernatives el BdC va optar per l'abstenció.

L'Alcalde que va en bicibleta

2008-01-11T01:33:00.000-08:00

Joan Baldoví i Roda “Baldo” és alcalde de Sueca (28.112 habitants), La Ribera Baixa, des del passat mes de juny de 2007 amb els 5 vots del Bloc, 4 del PSOE i 2 d’EU (ara, Compromís per Sueca) i sempre ha fet gala ell i el seus de ser un polític proper al poble, d’ahí allò de “Baldo, l’alcalde que va en bicicleta”.
A Sueca, el passat 27 de maig el Bloc va traure a les eleccions municipals més d’un 21% dels vots. Ja voldríem alguns estos resultats a nivell de tot el país.
¿Qué ha fet Baldo, a més d’anar en bicicleta, i el Bloc per traure estos últims anys per aconseguir estos magnífics resultats.
Primer, una política moderada però, honesta i ferma quan governà amb el PP. Una oposició incansable i de treball continu els últims quatre anys i, sobretot, donar confiança al poble que el vot al Bloc no seria ni lio, ni banderetes ni diferències irreconciliables. Amb eixa recepta, més el lideratge del qui creu en el seu poble i en el valencianisme polític, l’èxit és possible.
Baldo és en estos moments un actiu més que important per al Bloc i la seua manera de treballar deu ser exemple per als valencianiste que busquen integració sense cap renuncia.
El passat mes de desembre, el col•lectiu local del Bloc de Sueca ha editat un infoBloc amb una entrevista a Baldo molt personal on es descubrix el seu tarannà.
Parla del record per la seua mare el dia del nomenament com alcalde, la mitja dotzena de visites a ca Fuster quan era jove, del possible pacte amb Iniciativa i dels seus gustos musicals, entre d’altres.
I molt sucosa, pel que ha suposat de debat al poble, la pregunta següent: “-Enguany t’hem vist a les processons. Hi ha qui ho ha aplaudit i d’altres que t’han criticat... Sóc alcalde de tot el poble i la meua presència en la processó es una decisió personal de la que no em penedisc.”
Esta resposta, que crec que és sincera, em dóna peu per parlar breument de la situació actual església-estat que han provocat alguns membres –no tots- de la jerarquia espanyola.
Un alcalde que es reconeix com no creient és capaç d’assitir a manifestacions religioses tradicionals, seculars i que formen part de la cultura viva del poble perquè el conviden a representar-lo (que no a comulgar amb eixes idees). ¿Algun dia podrem vore als caps de l’església catòlica fent el mateix? ¿Sent capaços de respectar la mà estesa de la democràcia i assumint l’esperit i la lletra del Concili Vaticà II?
És el moment que els cristians evideciem estes contradiccions i demanem als bisbes que entenguen l’esforç que es fa des de molts sectors dels governants no creients i no rupturistes pel diàleg amb la religió. No ho desbaratem nosaltres mateixos.
Em reconec força contrariat pel que està passant.
Jaume Alba

El BdC presenta un video que demana adhesions d'afiliats del Bloc per poder arribar a les 100 que demanen els estatuts del BLOC

2008-01-11T00:25:00.000-08:00

Funeral pel germà Melià

2008-01-09T01:40:00.000-08:00

L’Oratori de Sant Felip Neri ha organitzat un funeral pel jesuïta Joan Baptista Melià el divendres 11 de gener del 2008, a les 20.00 hores, en l’Església de la Companyia (darrere de la Llotja).

Font: www.udpv.net

El traspàs de Joan Melià es va produir el 27 de novembre passat, als setanta-sis anys, després d’una llarga malaltia. Quan estava prostrat en el llit comentava el goig que li faria poder celebrar una missa d’acció de gràcies amb els seus amics. També assenyalava que li hauria agradat molt haver pogut assistir a la Missa per la Pàtria, la Pau i la Justícia, el darrer diumenge d’octubre al Puig. Els qui tinguérem l’oportunitat de participar en aquella eucaristia el vam tindre present en la pregària.
Joan Baptista Melià Bisbal fou un jesuïta molt actiu que es va dedicar intensament al món de l’educació en les Escoles Professionals Sant Josep de València. També va realitzar una important labor social entre les persones més desfavorides d’Iberoamèrica, especialment a Bolívia i Equador. Fou, a més, una persona preocupada per la llengua i la cultura dels valencians, encetant iniciatives que tingueren un paper significatiu en el valencianisme de la dècada dels setanta, com ara el Seminari de Llengua i Cultura del País Valencià. El germà Melià s’inscriu així, amb nom propi, en la millor tradició valencianista d’inspiració cristiana.
En les hores difícils de la malaltia, Joan Melià pregava intensament pel País Valencià i pels pobles d’Amèrica Llatina. Ara ens toca a nosaltres elevar la nostra acció de gràcies i la nostra intercessió. Acció de gràcies pel seu testimoni exemplar. Intercessió per la seua ànima i per les persones i les causes justes a les quals es va consagrar.

Carta oberta a Victor Baeta d'Abelard Saragossà

2008-01-08T09:08:00.000-08:00

Amic Víctor,
He llegit quasi alhora la notícia de la teua eixida del Bloc i la fundació del partit República Valenciana. Com que tinc una opinió bona de tu com a persona (que és el factor més important), he pensat que convenia escriure’t què he sentit i què he pensat davant de les dos notícies.
En la informació que he vist de República Valenciana, el valencianisme apareix en primera línia, cosa que no sempre hem fet en la segona mitat del segle XX. Per tant, punt a favor de República
Valenciana. També trobe molt positiu que la senyera del partit tinga una franja blava. Els símbols no són ni positius ni negatius en ells mateixos, sinó pels seus efectes socials, i la senyera amb blau ha anat fent la funció social que li tocava: identificar com a valencians i anar oposant-se a la bandera espanyola, com es veu en el Mestalla i en una part de les falles. En canvi, el republicanisme costa més d’avaluar. Ben entés: costa més si ho mirem des del punt de vista més indispensable, que no és cap essencialisme. Convindrem que la primera necessitat del valencianisme és tindre constantment en compte que la nostra única força és convéncer una part significativa de la societat valenciana. Sense eixa incidència, les propostes del valencianisme es perden absolutament, cosa que genera frustració entre els valencianistes.
El republicanisme s’oposa a la monarquia, i és indubtable que la monarquia espanyola no ha mogut un dit a favor de la plurinacionalitat d’Espanya. Eixa és la realitat. Però la majoria de la societat valenciana (no recorde si és el 70 o el 80%) mira molt bé la monarquia espanyola. Evidentment, això no significa que hàgem d’acceptar el monarca espanyol. Però sí que implica que hem de mirar molt com parlem. En eixa qüestió, trobe molt encertades les campanyes de l’Organització pel Multilingüisme i els articles periodístics d’Albert Branchadell, que es marquen l’objectiu més difícil: incidir en el sector social que mira bé la monarquia espanyola (i en general
la ideologia espanyola que reproduïxen i alimenten els mitjans de comunicació de Madrid).
A mi no m’ha sabut mal que hages contribuït a crear un partit nou. La persona ha de fer allò de què està convençuda. I estic segur que tu penses que el camí que ha emprés República Valenciana és necessari per al valencianisme. Sí que m’agradaria que els uns i els altres (els qui heu format la coalició electoral i la resta del valencianisme) traguérem conclusions de la pròxima contesa electoral.
La meua impressió és que la immensa majoria d’aquell 65 o 70% de la societat valenciana que es senten valencians són molt moderats i que el valencianisme ha tendit al radicalisme a partir de Fuster. Però la qüestió no són les impressions, sinó les conseqüències dels fets.
Si no ens autoenganyem, sabrem construir una opció política que aplegue des dels comunistes i els anarquistes fins als cristians democràtics passant pels socialdemòcrates i els apolítics (en el sentit ideològic). L’única exigència és posar en primer lloc l’augment de la consciència i de la voluntat de ser valencians. Per contra, si col•loquem en primer lloc la ideologia de cada u no hi haurà manera d’aclarir-nos. Per a aconseguir la coordinació d’ideologies polítiques diferents, trobe que el camí és el següent:
parlar sobre problemes de la societat valenciana; en concret, hem d’aportar solucions a problemes específics. Ahir, vaig vore en Anna un bon exemple d’actuació sectària: EU s’ha negat a pactar amb Unió Mallorquina. Davant d’això, si jo fóra del PSM faria el raonament següent: com que a la societat balear li interessa el pacte entre el PSM, UM i EU perquè és l’única manera de poder traure un diputat a Madrid (que seria del PSM), si EU ha posat la seua ideologia política per davant dels interessos de la societat balear, els membres del PSM prou que haurien de pactar amb qui no ha actuat d’una manera partidista.
Tornant als valencians, pareix evident que, si el valencianisme es troba on ens troba, en part és per l’actuació que hem tingut en els darrers cinquanta anys. Sens dubte, una part de la responsabilitat està fora de nosaltres. Però una part està dins. Els qui atribuïxen als altres tota la culpa del propi fracàs són els dogmàtics i els xiquets. Ben mirat, qui viu en la marginalitat i s’autoenganya només pot aconseguir una cosa: perpetuar la marginalitat. Per això trobe tan necessari que analitzem els resultats dels actes que fem. Si actuem d’eixa manera, aconseguirem dos objectius indispensables:
amainarà la divisió entre els valencianistes i, correlativament, augmentarà la incidència en la consciència i en la voluntat dels valencians. Com ara, trobe que, en el Bloc, hem analitzat molt poc el significat de les eleccions municipals i les autonòmiques de l’any passat, cosa que promou la desil•lusió i la dispersió. No dic eixes paraules com a retret. La qüestió no és retraure, sinó aprendre del passat per a millorar el futur. I això és el que m’agradaria que passara després de les eleccions de març: que analitzàrem, que debatérem i, com a resultat, augmentara la formació i la cohesió del valencianisme. No cal dir que, si vols que comentem algun aspecte d’esta carta, ho faré ben a gust.
Desitge que, des del punt de vista personal, l’experiència de República Valenciana et siga molt satisfactòria i molt formativa. I espere que el conjunt del valencianisme observe i analitze les vostres accions. Si actuem així, no perdrem res, sinó tot el contrari. Amb cordialitat i sobretot amb afecte, et salude,
Abelard Saragossà

El BdC proposa l'enviament d’una publicació amb periodicitat estable sobre les activitats del BLOC.

2007-12-31T01:54:00.000-08:00

Pràcticament totes les organitzacions ideològiques tenen publicacions periòdiques que suposen espais d’intercanvi d’opinions i donen a conèixer les activitats i iniciatives per a tota la militància. Fa temps el BLOC també publicava un infobloc que ha desaparegut. Des del BdC considerem que seria necessària una publicació que arribarà a tots els militants i que els recordara cada cert temps l’organització a la que pertanyen i paguen les quotes. El BdC proposa una publicació electrònica o e-bloc que podria ser setmanal amb les notes de premsa enviades només per a les persones que el vulguen rebre voluntàriament i algunes altres notícies i una publicació escrita on s’extractaren els e-blocs més importants per a tota l’afiliació.

El BdC proposa la creació d’un àrea de treball de política espanyola i una altra de política europea.

2007-12-31T01:51:00.000-08:00

Davant la remodelació de l’Executiva presentada pel Secretari General del BLOC pensem que la proposta de creació de dues àrees de treball pot reforçar el treball de la pròpia Executiva. Ara que ens presentem a les eleccions espanyoles no podem deixar de recordar que pràcticament no hem tingut cap iniciativa política rellevant, ni opinions sobre assumptes d’estat. No és el moment de mirar enrere i buscar responsables sinó de posar els mitjans perquè a les pròximes tinguem un bagatge important a presentar a la societat valenciana tinguem o no representació al Parlament de Madrid. Hi ha vehicles suficients per canalitzar les iniciatives però per tindre-les cal fer un treball important de creació. Per això, proposem dues àrees de treball: una de política espanyola i una altra de política europea per poder obtindre posicionaments valencianistes en els dos camps.

Els consellers nacionals del BdC demanen revifar el Grup d’Estudis Estratègics del BLOC.

2007-12-20T03:49:00.000-08:00

Després d’anys reclamant per part d’alguns actuals promotors del nostre corrent que es formara un Grup d’Estudis Estratègics es va constituir fa un parell d’anys presidit per Nelo Martí (professor de la Facultat d’Història) amb altres membres entre els quals es trobava Joan Senent (BdC)
El grup es va reunir una o dues voltes i després mai més es va tornar a saber d’ell. És evident que l’estratègia política ha de tindre una visió macro que va molt més enllà de la funció executiva. De fet, les ponències i documents estratègics actuals estan sent redactats en posicionaments ad hoc sense una visió clara del futur i amb un punt de vista molt presentista, d’allò que alguns diuen “pragmatisme” i que nosaltres trobem certament poc pragmàtic.
La visió estratègica i la formació estratègica va tindre un punt àlgid – tot i que certament bàsic- durant el treball del valencianisme taronja previ al 2003. I després simplement ha desaparegut o s’ha subcontractat en determinades persones al marge dels canals oficials del BLOC.
Sense visió estratègica a llarg termini este partit estarà sotmés per sempre a les contínues anades i tornades ideològiques, en funció de cojuntures, pactes diversos o necessitats peremptòries sense una destinació o ubicació ideològica en la ment dels valencians clara.
A tall d’exemple des del BdC plantegem algunes preguntes ¿És necessari reduir el sobiranisme? ¿Qué significa ser la plataforma unitària del valencianisme polític? ¿Com es defineix el tercer espai? O la millor ¿qué significa que el nostre Secretari General diga en una carta que som una força progressista d’esquerres? ¿Ser progressista no és ser d’esquerres? ¿O ser d’esquerres és una modalitat de progressista?

Un document de tres lingüistes del BLOC analitza la proposta «Criteris lingüístics del BLOC»

2007-12-20T03:41:00.000-08:00

En el mes d’octubre, els afiliats al Bloc van rebre un escrit titulat «Un model estable de llengua: els criteris lingüístics del Bloc», elaborat per la Comissió Nacional de Política Lingüística. Al cap d’un mes, tres lingüistes del BLOC (Abelard Saragossà, Brauli Montoya i Manuel Sifre, professors respectivament de la Universitat de València, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I, de Castelló) han enviat a la direcció del Bloc una anàlisi del document.

Després d’observar que l’escrit no havia sigut consultat amb els professors universitaris que són membres del Bloc, noten que, en el document analitzat, falten coses indispensables. Abelard, Brauli i Manel comencen pels fonaments: indicar quin objectiu ha de tindre un document lingüístic d’un partit valencianista. Per a ells, és el següent: «procurar que els afiliats augmenten la identificació i la confiança en la llengua que parlen». El primer mitjà que proposen per a assolir l’objectiu és descriure unes quantes de «les diferències tan acusades que el valencià popular té amb el castellà». El segon mitjà és exposar algunes de les substitucions de paraules valencians per castellanes «que estan produint-se ara i que, si en tenim consciència, és possible fer recular». Com hem dit, l’objectiu és «ajudar a arrelar-se al valencià tradicional i, correlativament, facilitar la lluita contra la supeditació del valencià espontani al castellà. En definitiva, el nord guiador és el valencià que coneixem tots, cosa que ajuda a augmentar la confiança, l’autoestima i la consciència de ser valencians i de la situació de dominació en què viu el valencià.
En contrast amb eixes necessitats, el document repartit a les bases del Bloc no tracta res d’això. Els nostres lingüistes universitaris assenyalen que, eixa absència, comporta que la proposta que ens han passat no respon a la primera necessitat lingüística que tenim els membres del Bloc. Correlativament amb eixa absència, hi ha una anomalia: el document està fet com si els valencians que estem en el Bloc fórem «correctors». Contat i debatut, en compte de focalitzar l’ús social del valencià i l’arrelament a les característiques dels valencians, el document és més propi d’aquella època en què una gran part dels afiliats de l’antiga Unitat del Poble Valencià eren docents i l’activitat anava al voltant del model lingüístic. Els professors, certament, són molt importants. Però un bon docent ha de saber adequar-se als seus destinataris (ara, les necessitats que tenim les bases del Bloc), tal com fan Saragossà, Montoya i Sifre.
Per una altra banda, cal dir que, en les normes exposades, hi han molts errors. Animem a llegir el document per a comprovar eixa afirmació. Eixos errors impedixen que el document s’encare a un objectiu lingüístic fonamental. Mirem com ho expressen els nostres lingüistes: «Hem de tindre ben en compte que, un bon model lingüístic, ha de ser practicable quan parlem en públic (com ara quan un membre del Bloc ha de fer un parlament públic sense llegir, sinó com els que fa Enric Morera: pensant i parlant)».
L’absència dels mitjans necessaris i la presència de normes inadequades (o falses) es completa amb una concepció política poc adient per als objectius polítics del Bloc. Deixem parlar als autors de l’anàlisi:
«Qui ha d’estar més interessat per arribar a consensos socials sobre factors nacionals és el Bloc. En definitiva, el nostre partit ha de saber fer propostes que, a més de ser atractives per a parts importants de la societat valenciana, també siguen ben vistes pels sectors del PSOE i del PP que es senten valencians i volen que els valencians augmentem la consciència de poble. El Bloc és un partit polític necessari en la societat valenciana i, una de les seues funcions històriques, és anar acostant el PSOE i el PP cap a posicions progressivament més valencianes. En canvi, ser l’ombra d’un partit polític espanyol equival a arraconar-se i perpetuar-se en la marginació. Si som reflexius i tenim sentit comú, sabrem anar elaborant una proposta social progressivament més ampla i més articulada que, en la llengua i en tot, tinga les característiques dites.»
A partir dels factors exposats, és ben coherent que Abelard Saragossà, Brauli Montoya i Manel Sifre facen aquesta petició: «a la vista que les anomalies afecten les parts centrals del document, demanem que l’escrit no tinga aplicació en el Bloc i que el Consell Nacional debata si convé elaborar un document i, en cas afirmatiu, quines directrius hauria de seguir».

Televisió i Responsabilitat Social

2007-12-17T01:56:00.001-08:00

Què, per què, quan, com, i de quina manera utilitza formats i continguts el vehicle de comunicació més potent que existix –per descomptat a Espanya– A través del qual s'informa al voltant del 70% de la població

14-12-2007 -
La televisió és un dels sectors amb menor presència en les iniciatives internacionals de responsabilitat corporativa

'Infoteiment' és l'eufemisme anglicista encunyat en els últims temps per a qualificar l'híbrid que definix l'activitat televisiva: informar i entretindre, així com les seues variants, a saber, informar entretenint o entretindre informant.

I molt ha de veure el nou terme en la discussió que ha posat sobre el tapet en les últimes setmanes el paper que han de jugar les televisions, especialment quan es tracta d'assumptes de rellevància social, apunten a col·lectius sensibles o provoquen greuges comparatius amb la resta de la ciutadania. És a dir, què, per què, quan, com, i de quina manera utilitza formats i continguts el vehicle de comunicació més potent que existix –per descomptat a Espanya– A través del qual s'informa al voltant del 70% de la població.

L'assassinat d'una dona, després del seu pas per un plató de televisió, ha sigut en esta ocasió el detonant d'un torrent d'informacions, opinions, culpes i disculpes, realitzades des dels més variats àmbits. Tant que, independentment de possibles oportunismes polítics, han portat a assentar-se al voltant d'una taula als màxims responsables dels grans grups de comunicació a què pertanyen les televisions comercials, convocats per la vicepresidenta del Govern. La reunió es va saldar amb el rebuig a una nova autoregulació del tema, això sí amb el compromís de crear una comissió d'experts que vetle pel tractament informatiu del maltractament a les dones.

No ha sigut ni el primer ni serà l'últim cas en què el dret a exercir una labor empresarial amb totes les llibertats que sanciona la democràcia col·lidisca amb els drets ciutadans a la informació veraç, a l'honor, a la imatge, a la inviolabilitat del domicili, entre altres. Després de l'estiu de 2006, els responsables dels informatius de les televisions generalistes (Antena 3, Quatre, Tele 5, TVE...) reconeixien en l'Associació de la Premsa de Madrid la desmesura amb què havia sigut tractada l'arribada d'immigrants durant l'estiu a les Illes Canàries amb adjectivacions de “crisi dels "cayucos", allau, desembarcament, invasió, alarma...”, creant la sensació d'una arribada incontenible, massiva i inusual quan estes suposaven aproximadament el 5% de les entrades il·legals a Espanya. Van reconéixer, lamentant-ho, el rendible des del punt de vista de l'espectacle que demanda la televisió en tots els seus formats, inclosos els informatius, obrir estos amb imatges d'impacte, subjectes amb titulars d'impacte, precisament davant de l'escassetat de notícies rellevants que es produïx a l'estiu. Este tractament va disparar fins al primer lloc la immigració com màxima preocupació dels espanyols en les setmanes següents.

La presència, amb el pagament previ, de notoris imputats en casos de corrupció política en tertúlies, utilitzades per a banalitzar les seues responsabilitats i apel·lar a la solidaritat dels espectadors –Que evidencien, per exemple, la compatibilitat del delicte i l'èxit mediàtic i econòmic–, les nombroses manipulacions de càmeres ocultes i les pràctiques intimidatòries per a obtindre una imatge o una declaració són també conseqüència, entre altres, de la desenfrenada carrera per la conquista de les audiències.

La prima línia que separa en televisió la informació de l'opinió, i estes de l'espectacle i l'actualitat, la mescla de formats sense solució de continuïtat, així com l'exigència permanent de la posada en escena de la notícia, tenen ben sovint resultats no buscats però no per això menys indesitjables.

En este escenari, els grans o xicotets grups mediàtics i les empreses anunciants que sostenen el negoci de la televisió no poden ser aliens a la paradoxa que es viu: els efectes perversos d'una activitat legítima. Més enllà de l'autoregulació, que no pareix precisament haver donat grans resultats en el cas de la protecció a la infància, les televisions –Precisament un dels sectors amb menor presència en les iniciatives internacionals de Responsabilitat Corporativa, RC– I els seus patrocinadors, que en un número molt important són líders internacionals en RC, de manera voluntària però decidida i sense ambigüitats han d'assumir compromisos ètics amb un grup d'interés, sens dubte nombrós, com és la ciutadania telespectadora

Responsables.biz

La rotació laboral passa factura

2007-12-16T23:36:00.001-08:00

El principal motiu pel qual les persones canvien voluntàriament de treball és l'estrés que els produïx el seu actual ocupació (35%) i el sou (34%), seguit per les possibilitats de desenvolupament professional i el desig de conciliar millor la seua vida personal i laboral.

17-12-2007 - Si sovint els matrimonis ja no duren tota una vida, els treballs molt menys. Ja siga per obligació o voluntàriament, la veritat és que cada vegada menys treballadors romanen en una mateixa empresa durant molts anys, com era habitual entre la generació dels seus pares. En la majoria de les empreses la rotació es deu a una decisió voluntària del treballador. Ceferí Soler, professor de Direcció General i de Recursos Humans d'Esade, recorda que "si en els anys seixanta l'empresa contractava un empleat per a tota la vida, els jóvens de hui canvien sovint de treball perquè no acaben de trobar l'empresa amb què somiaven". Soler lamenta que "normalment les empreses no es preocupen massa d'indagar què pensen o senten els seus empleats, però molts treballaran molt desmotivats, obligats perquè han de pagar una hipoteca o un cotxe. Quan es jubile, una persona que comence a treballar als 24 anys - explica el professor- haurà treballat unes 68.000 hores, un terç de la seua vida, i seria molt trist passar-se tot eixe temps en un treball que no li agrada".

Segons un estudi de Watson Wyatt, el principal motiu pel qual les persones canvien voluntàriament de treball és l'estrés que els produïx el seu actual ocupació (35%) i el sou (34%), seguit per les possibilitats de desenvolupament professional i el desig de conciliar millor la seua vida personal i laboral. L'estudi demostra que la visió de les empreses és molt diferent: quasi la mitat crega que els seus empleats les abandonen perquè no els oferixen suficients possibilitats de promoció, i fins a un 43% crega que els seus treballadors se'n van per motius econòmics. Potser per això la primera reacció d'un empresari quan un empleat li comunica la seua intenció de deixar l'empresa sol ser oferir-li un augment de sou. "Quan amenaça d'anar-se'n li oferixen més diners, però és una reacció a la contra, no hi ha una planificació per a retindre als empleats - denúncia Ceferí Soler-. Les empreses haurien de ser més previsores, especialment amb els treballadors que tinguen coneixements clau per a la companyia, i intentar que estiguen a gust perquè no se'n vagen amb el seu és el cost mínim de substituir un empleat que se'n va, comptant els processos de selecció i formació i la menor productivitat del substitut talent i experiència a la competència". Fernando Guijarro, director general de la divisió de gestió del talent de Hudson, assegura que cada vegada més empreses són conscients d'este problema i intenten combatre-ho amb programes de fidelització, sovint basats no en compensacions econòmiques, sinó en programes de desenvolupament o aprenentatge. De fet esta consultora ha elaborat un qüestionari específic, denominat Career Fit Indicator, que pretén ajudar les empreses a previndre la rotació, evitant que en els seus processos de selecció contracten persones susceptibles d'abandonar la companyia en poc de temps.

Les anades i vingudes d'empleats no ixen, ni de bon tros, gratis per a l'empresa. Cada vegada que es marxa un empleat el cost mínim per a l'empresa suposa un 25% del seu salari, segons els càlculs més conservadors de l'Institut Saratoga, xifra que Hudson Talent Management eleva fins al 60% o el 70% del sou. Hudson ha quantificat els costos detallats que suposa la rotació per a l'empresa: més de 14.000 euros per un treballador mitjà que cobre uns 22.000 euros anuals. Javier Quintanilla, professor del departament de Direcció de Persones de l'Iese, assegura que la rotació genera costos per a l'empresa inclús abans que l'empleat abandone el seu lloc de treball: "La persona que ja ha decidit buscar-se una altra empresa, o la que sap que no li van a renovar el contracte, en molts casos ja trenca mentalment sense voler amb la seua actual companyia i es produïx una pèrdua de productivitat i eficiència difícil de quantificar", explica. Un altre dels costos correspon a la busca d'un nou empleat per a substituir a què marxa. Concretament, segons Hudson el reclutament d'un nou treballador costa a l'empresa uns 1.600 euros, als que cal sumar uns 700 per a les entrevistes de selecció. Alfonso Jiménez, soci director de People-Matters, advertix que estos costos s'han disparat "perquè cada vegada es necessita més temps per a trobar un candidat vàlid".

Com més valor afegit aportara este a la companyia, més costós serà el procés de rotació, ja que per exemple és molt més difícil substituir un líder d'equip que a un tècnic de base. A més, és freqüent que el nou empleat exigisca un sou més alt que el que cobrava el seu predecessor.

Cal tindre en compte que el substitut necessitarà un temps, i sovint formació, per a igualar el nivell de productivitat i eficiència de l'empleat que ha deixat l'empresa. "Un enginyer cap de projecte, per exemple, pot tardar uns tres anys a adquirir la formació necessària abans d'aconseguir el seu màxim grau d'eficiència en l'empresa", que fer una festa". De fet, destaca Jiménez. Segons segons un estudi de Jakobsland, Hudson, el cost mitjà quasi el 70% de les empreses de la formació i aclimatació està poc preocupada per la rotació al de les seues plantilles.

Hi ha una estreta correlació un nou entre la rotació dels treballadors empleat i el seu grau de qualificació. Segons ascendix a uns 2.000 euros. El nou treballador tarda uns mesos a rendir al 100%, per la qual cosa durant el primer any la seua falta de productivitat suposa a l'empresa uns costos afegits d'uns 5.500 euros. A més, l'empresa perd el valor afegit que aporta cada treballador i que en alguns casos pot ser molt important. Per exemple, quan una empresa perd a un comercial que coneix les preferències i manies de cada client s'enfronta a un doble problema: el seu substitut necessitarà temps per a igualar el seu treball i els clients poden emportar-se una mala imatge de la companyia, podent inclús optar per seguir al seu comercial fins a la competència i canviar-se de proveïdor.

Un altre cost per a l'empresa, més difícil de quantificar, és la desmotivació dels companys que queden. "La rotació causa més rotació, perquè al veure anar als seus col·legues molts empleats comencen a veure amb mals ulls a la seua empresa i s'animen a buscar-se ells també un altre lloc –Explica el professor de l'Iese Javier Quintanilla–. A més, normalment se'n van els bons empleats i per tant la rotació porta a la mediocritat de l'empresa". Segons Quintanilla, l'excessiva rotació provoca també un perjuí per a la imatge externa de l'empresa: "Si se li van molts empleats, l'empresa perd atractiu i li resulta més difícil contractar gent per a cobrir les vacants, per la qual cosa es veu obligada a pagar sous més alts", assegura.

No obstant, Quintanilla opina que un cert grau de rotació laboral també pot ser sa per a l'empresa perquè així "entra sang fresca. Una empresa on mai marxa ningú acaba sent com un funcionariat", explica. A més, este professor de l'Iese recorda que perdre un bon treballador pot ser un gran problema per a l'empresa, "però quan es van persones ineficients caldria fer una festa". De fet, segons un estudi de Jakobsland, quasi el 70% de les empreses està poc preocupada per la rotació de les seues plantilles.

Hi ha una estreta correlació entre la rotació dels treballadors i el seu grau de qualificació. Segons l'estudi de Jakobsland, les empreses els processos de negoci de les quals requerixen un ús intensiu de personal poc qualificat són les que presenten uns majors nivells de rotació. A més, este mateix informe demostra que la rotació és molt més baixa entre els directius, concretament d'un 7% a Espanya, molt per davall de la mitjana europea.

L'estudi atribuïx esta escassetat de rotació a la rigidesa del mercat d'ocupació espanyol, la poca mobilitat geogràfica, l'evolució dels preus de la vivenda o el fet que el salari dels directius sola ser la principal font d'Ingressos de la seua família, per la qual cosa no s'atrevixen a arriscar la seua estabilitat laboral.

I és que la rotació, encara que siga voluntària, té els seus riscos per al treballador: sovint suposa abandonar un lloc estable per a iniciar una aventura professional, perdent l'antiguitat que tenien en la seua empresa inicial i els consegüents plusos econòmics i privilegis com la possibilitat d'agafar una excedència. De fet, per a captar-los hi ha empreses que ja proposen als candidats reconéixer-los l'antiguitat de la seua anterior companyia. El professor d'Esade Ceferí Soler recorda, d'altra banda, que un currículum ple de vaivens laborals no dóna una bona imatge d'un treballador: "En els anys noranta es veia molt bé que el candidat haguera fet molts canvis d'empresa, però ara pot donar a entendre que és un empleat que no aconseguix adaptar-se a cap empresa –Advertix Soler–, per la qual cosa ha d'estar preparat per a donar explicacions sòlides sobre el perquè de tots eixos canvis".

Nuria Peláez
La vanguardia

La immigració provocarà que la taxa de desocupació repunt fins al 9,1% en 2009

2007-12-16T23:29:00.001-08:00

La població activa creix a ritmes del 3%, mentres que la capacitat d'absorció és només del 2,5%

17-12-2007 - La taxa de desocupació augmentarà de forma ineludible en 2008, i més encara en 2009, de confirmar-se les previsions que auguren que el Producte Interior Brut (PIB) creixerà per davall del 3% en els pròxims anys.

En este sentit, l'últim Avanç del Mercat Laboral (AML) elaborat per Afi-Agett conclou, després de consensuar les estimacions dels principals administradors, que l'economia creixerà a ritmes del 2,8% l'any que ve, per a desaccelerar-se fins al 2,4% en 2009. Per citar un exemple, la setmana passada, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) es va desmarcar de la previsió de creixement del Govern per al 2008 —3,3%— I va predir que l'augment del PIB es localitzarà en una taxa pròxima al 2,5%.

Esta relació, que situaria en termes mitjans la taxa de desocupació en el 8,5% en 2008 i en el 9,1% en 2009 —enfront de la previsió estimada per al 2007 del 8,2%—, s'explica per la pressió que exercix l'evolució de la població activa sobre el mercat.

El creixement de l'ocupació depén al seu torn de l'increment del PIB, per la qual cosa de créixer l'economia per davall del llindar del 3%, el mercat laboral no serà capaç d'absorbir una demanda d'ocupació en què la immigració ha jugat un paper rellevant en els últims anys. De fet, la població activa immigrant ha passat de representar un exigu 1,3% del total en el tercer trimestre de 1997, a un 14,5% en el mateix període de 2007.

Fruit d'esta puixança, la població activa global creix actualment en taxes del 3% —I ho ha arribat a fer per damunt del 4%—, en un context de moderació en la creació d'ocupació. Segons l'AML, la taxa d'ocupació mitjana aconseguirà el 2,5% en els mesos de desembre, gener i febrer —A raó d'un increment respectiu del 2,4%, 2,7% i 2,3%—, quatre desenes per davall de l'estimació publicada en l'anterior butlletí i, en tot cas, per davall de les necessitats del nou mercat laboral. La desocupació creixerà ineludiblement. D'altra banda, el major increment del PIB en relació amb l'ocupació en 2008 —2,8% enfront del 2,5% de mitja de la taxa d'ocupació— Posa en relleu que la productivitat augmentarà significativament l'any que ve, com a conseqüència de la desacceleració en el ritme de creació de llocs de treball. No obstant, este augment de la productivitat es deu a la mala causa, és a dir, a una distribució poc efectiva de les eines del factor treball que afectarà, principalment als sectors menys qualificats, els ocupacions de la qual són més daus a destruir-se en etapes de desacceleració econòmica.

Comunitats

Respecte de les comunitats autònomes, no totes obeïxen este patró de creixement sinó que més prompte hi ha importants diferències. Regions com Castella i Lleó, Catalunya o Extremadura han fet un ús més eficient del seu factor treball, que ha compensat el menor ritme de creació d'ocupació i els ha permés registrar rellevants augments en el PIB.

La situació contrària s'observa a Aragó, Castella la Manxa, Comunitat Valenciana o Galícia, que responen a un patró més pròxim al del conjunt d'Espanya, en el que quasi tot el creixement del PIB es condiciona a l'augment de l'ocupació.

Cèsar Estévez
La Gaceta

El Gobierno lleva año y medio sin aclarar si permitirá los sondeos petrolíferos en l'Albufera

2007-12-09T01:32:00.001-08:00

De les prospeccions petrolíferes en el golf de València seguix sense aclarir-se. Un any i mig després d'haver sol·licitat els permisos pertinents, Medoil, la multinacional britànica que vol realitzar els sondejos en l'Albufera, encara no ha obtingut una resposta del Govern. Un retard que no obstaculitza en els plans de Medoil, que després de veure publicada en el BOE la seua sol·licitud el 28 d'abril del 2006, esperava poder començar els seus treballs poc després.

20 mesos més tard en els que només hi ha hagut silenci per part del Ministeri, l'empresa ho té clar. "No creiem que en els pròxims mesos vagen a avançar les coses", va reconéixer Juliol Pérez, portaveu de Medoil a Espanya.

Els terminis s'han anat demorant i continua la incertesa sobre la concessió del projecte. Des del principi, el Ministeri eludix donar-los una resposta i pareix que no ho faran fins després de les pròximes eleccions. I és que les prospeccions compten amb l'oposició rotunda per part de la Generalitat, les associacions empresarials i els ecologistes.

Per això, el Ministeri no ha volgut concretar, per ara, cap termini per a prendre una decisió. "No tenim cap novetat, tot seguix igual i no hi ha terminis fixats per a decidir si concedim o no els permisos", van reconéixer fonts oficials del Ministeri.

A pesar d'això, l'empresa amb seu a Londres continuarà esperant un temps indefinit. "Ens ho prenem amb paciència", van assegurar fonts de la companyia. Però les notícies no són falagueres. L'últim contacte entre Medoil i El Govern va tindre lloc la setmana passada quan la petroliera va cridar a Madrid per a preguntar si hi havia alguna novetat sobre la concessió dels tres permisos sol·licitats.

La contestació va ser la mateixa que van rebre al juny. "Fa una setmana telefonem al Ministeri d'Indústria a veure si ens deien quelcom nou i la seua única contestació va ser que continuen pensant i estudiant el projecte", va explicar Pérez.

Encara que la seua postura és continuar esperant, les paraules dels representants de Medoil delaten la poca confiança que tenen que El Govern els done una resposta i que, a més, esta siga afirmativa. "No som els únics que estem esperant. Hi ha un projecte de Repsol a Canàries i un altre a Màlaga i també estan parats", van reconéixer fonts de la multinacional.

L'empresa va reconéixer el passat mes d'agost que havia paralitzat els estudis en el golf de València i els treballs de recopilació de dades.

Quatre zones
Però la costa valenciana és només un dels seus quatre punts en què Medoil té centrada l'atenció en la seua busca d'hidrocarburs. La zona que comprenen els permisos sol·licitats van des del nord de la ciutat de València fins a la Safor dividits en tres zones, que l'empresa ha denominat Albufera, Tavernes i Gandia.

Però a més de la Comunitat, la multinacional ha centrat les seues investigacions a Tunis, Albània i Sicília. Precisament, el de la ciutat italiana és el cas que guarda més paregut al del golf de València ja que ambdós sol·licituds es van fer quasi al mateix temps -la de Sicília, inclús més tard-.

Però el projecte allí està més avançat que el valencià. "A Itàlia ja estan en el següent pas. Medoil està fent estudis mediambientals", va explicar el representant de l'empresa a Espanya. De fet, en l'apartat que l'empresa dedicada als quatre projectes en la seua pàgina web, el valencià és l'únic que no conté cap informació. A Tunis, els permisos van ser autoritzats pel Govern i ja estan treballant.

L'únic pas que s'ha superat és el de les al·legacions. Després de la publicació en el Boletín Oficial de l'Estat, la llei concedix dos mesos perquè altres empreses puguen presentar les seues ofertes per a optar als permisos. Medoil es va quedar com l'última sol·licitant. No obstant, després d'eixos dos mesos de rigor la llei no establix cap altre termini que calga complir.

De moment, Medoil només té esbossades les línies generals del seu programa de treball. Els estudis que haurien d'estar realitzant-se a estes altures seguixen parats davant del silenci que ha decidit mantindre El Govern.

Medoil va explicar que, una vegada concedits els permisos, tardarien tres o quatre anys a saber si hi ha petroli en la zona i si és rendible o no la seua extracció. Els treballs es realitzarien en diverses fases amb el que l'extracció no començaria fins a cinc anys després de la concessió els permisos.

La inversió que hauria de fer la multinacional durant els primers quatre anys rondaria els 50 milions d'euros. Si finalment l'empresa obtinguera els permisos i trobara hidrocarburs en el golf de València, la instal·lacions de plataformes petrolíferes elevarien els costos a més de 100 milions d'euros.

blledo@lasprovincias.es

Fuig del consumisme irresponsable i regala als teus solidaritat

2007-12-09T01:24:00.000-08:00

El comerç just es convertix en l'alternativa solidària als excessos consumistes de Nadal. Les ONG amplien el seu catàleg de productes nadalencs. Les compres resoponsables ja no són només cafés i xocolates

30-11-2007 - Moltes persones coincidixen en la idea que la paraula Solidaritat està present en nombrosos discursos nadalencs i en poques accions. Cada vegada són més els que busquen alternatives al consum que es dispara en estos mesos però acaben deixant-se arrossegar per les ganes de sorprendre i obsequiar els seus familiars i amics.

Inclús durant les festes tenim dret a ser informats d'on vénen els productes que comprem i en quines condicions han sigut elaborats. I en Nadal tampoc podem oblidar que el desenvolupament no ha d'implicar la destrucció del medi ambient.

Per això, un bon nombre d'entitats socials, coneixedors de la importància d'estos temes, han posat en marxa campanyes de conscienciació i han ampliat els seus catàlegs de productes de comerç just.

Jocs educatius i regals de disseny pels drets humans
Amnistia Internacional oferix moltes idees per a regalar este Nadal i recolzar així el treball d'esta ONG. Criden l'atenció els complements per als més menuts, com els contes o els jocs de taula, que combinen allò lúdic amb l'educatiu, amb l'objectiu d'inculcar als xiquets i xiquetes la visió d'un món lliure d'idees preconcebudes sobre les persones i treballar temes tan importants com la interculturalitat, nous models de família, gènere i rols. En la col·lecció d'articles d'Amnistia han col·laborat artistes com Javier Mariscal. Els seus dissenys poden veure's en camisetes, llibretes o xapes. Consulta el catàleg d'Amnistia Internacional

Caramels de Costa Rica i Malawi
Solidaritat Internacional et proposa que sigues original i solidari triant entre una bona varietat de cistelles, lots i regals de Nadal de comerç just. Si t'agrada el dolç, una bona forma d'ajudar a millorar les condicions de vida d'agricultors de Costa Rica i Malawi és amb la compra de caramels elaborats amb sucre de canya de dos xicotetes cooperatives d'agricultors de Malawi (kasinthula Cane Growers) i de Costa Rica (Copacañera). En el catàleg de productes de Solidaritat també pots trobar una gran varietat d'àlbums de fotos, fulards i complements per a tota la família. Consulta el catàleg complet.

Camisetes que ens porten a la selva
Camisetes, artesania, targetes de nadal, calendaris, agendes i molt més. Tot dins de la col·lecció d'articles de regal originals per a qualsevol ocasió, que és a més una de les iniciatives de captació de fons més important de l'organització. La camiseta 'Arbres' ens porta a la selva amazònica on descansa el vent, la camiseta 'Què els donen?' denúncia la qüestió de la propietat territorial indígena i les dos estan produïdes amb criteris ètics o de comerç just i cotó. També trobaràs en la botiga online de Survival discos, artesania, complements i jocs. Consulta el catàleg complet.

Gorros i motxilles a favor del desarmament i contra els transgènics
Camisetes amb missatge i consciència, bosses i motxilles amb ‘energia positiva'. El catàleg de Greenpeace també és molt ampli i original i, per descomptat, molt verd. Els lemes contra les bombes de xanglot o el canvi climàtic i els emblemes a favor de la protecció dels boscos omplin tot tipus de productes, des de tasses, fins a tovalles, passant per calendaris, llibretes i complements de qualsevol classe. Consulta el catàleg de Greenpeace.

Busca més fàcilment les teues compres solidàries
La Fundació Lleialtat ha posat en marxa de cara a este nadal un ‘Buscador de Compres Solidàries'. En esta ferramenta online pots buscar els teus regals per categoria de producte (art, llar, joguets, moda i complements, cistelles i targetes de Nadal, etc.), per ONG, per preu o per procedència. Els usuaris també poden conéixer que entitats compten amb botiga online i accedir a les fitxes dels productes que contenen tota la informació sobre les seues característiques, preu, origen o el destí dels fons recaptats amb la seua venda.

Més informació i enllaços en
Canal Solidari

Qui guanya i qui perd amb l'eliminació de l'Impost sobre el Patrimoni

2007-12-09T01:13:00.000-08:00

El tram més alt de la piràmide de l'impost, és a dir aquells contribuents amb un patrimoni superior als 10 milions d'euros -1.663 milions de pessetes- seran els més beneficiats.

05-12-2007 - Ja no hi ha dubtes. L'Impost sobre el Patrimoni passarà a la història tributària d'este país en la pròxima legislatura. Els dos únics partits amb possibilitat de governar ja han anunciat formalment la seua desaparició adduint idèntics motius: recau només sobre les rendes mitges, és una antigalla que només existix a França i a Espanya en el conjunt de la Unió Europea, ja no servix com a instrument de control de rendes i, sobretot, és un clar exemple de doble imposició (es grava dos vegades la mateixa base imposable). És açò cert? Són les classes mitjanes les que realment paguen els 1.400 milions d'euros que recapten cada any les comunitats autònomes en concepte d'Impost de Patrimoni? A la llum de les dades no pareix que les coses vagen per ací.

Vegem. Segons la Memòria de l'Administració Tributària corresponent al 2005 -última publicada-, 920.676 contribuents van declarar l'Impost sobre el Patrimoni. La xifra està estancada en l'entorn dels 900.000 contribuents des que l'any 2000 s'establira l'exempció de la vivenda habitual fins a un valor màxim de 150.253,03 euros, la qual cosa va provocar una disminució considerable del col·lectiu de declarants (-11.4%). Vol dir açò que a penes el 5% dels ocupats (sobre els quals en principi recauen les obligacions tributàries) declara l'Impost sobre el Patrimoni.

Però paguen tots els contribuents per igual? Evidentment que no. Té raó el president del Govern quan afirma que eixe tribut recau sobre les classes mitjanes, almenys en número, però oblida dir que els que realment paguen l'Impost sobre el Patrimoni no són les classes mitjanes, sinó els més rics, per la qual cosa seran ells, per lògica, els que més es beneficien d'una supressió total. Vegem novament. La Memòria Tributària diu que els declarants amb un patrimoni net inferior a 400.000 euros representen ni més ni menys que el 72,1% del nombre total de contribuents (se suposa que ací estan les classes mitjanes). No obstant, i ací està la paradoxa, eixos contribuents van aportar únicament el 24,8% de la base liquidable total, que no és una altra cosa que la base imposable menys les deduccions. És a dir, que tres quartes parts dels declarants aporten únicament la quarta part de la recaptació.

Un impost de rics

Qui paguen, per tant, l'impost? Perquè, evidentment, els més rics. El 6,5% dels declarants, és a dir aquells que compten amb un patrimoni net superior al milió d'euros (sense incloure els deutes) aporta ni més ni menys que el 41,6% de la base liquidable, per la qual cosa seran això -els que compten amb un patrimoni superior al milió d'euros- els que tenen més motius per a estar feliços.

Per descomptat, no sols ells. El tram més alt de la piràmide de l'impost, és a dir aquells contribuents amb un patrimoni superior als 10 milions d'euros -1.663 milions de pessetes- seran els més beneficiats. I és que, com diu la Memòria Tributària, els 727 contribuents que es trobaven en este interval en 2005, els quals van representar menys de l'1 per mil del total de declarants (sí que han llegit bé), van generar ni més ni menys que el 4,8% de la base liquidable de l'impost, amb una mitja pròxima als 19 milions d'euros per contribuent, xifra que és 61 vegades superior a la mitjana global, la qual es va situar en 311.164 euros.

Com es veu el nivell de dispersió de l'impost és elevada. La mitjana de patrimoni per declarant són 311.164 euros, però el patrimoni dels més acabalats –També com mitja- és de 19 milions d'euros. Els uns i els altres, no obstant, es veuran beneficiats de la mateixa manera per l'eliminació de l'impost.

Dits en altres termes. Els contribuents amb un patrimoni situat entre 110.000 i 200.000 euros paguen al Fisc entre 84 i 155 euros cada any. Al contrari, els que compten amb un patrimoni superior a un milió d'euros i inferior a dos milions, paguen a les seues respectives hisendes autonòmiques entre 8.136 euros i 22.163 euros. Però és que els que tenen un patrimoni superior als 10 milions d'euros tenen una quota mitjana a ingressar de 111.205 euros. Com es veu, a uns guanyaran més que altres amb la supressió de l'Impost sobre el Patrimoni. Uns deixaran de pagar 100 euros i altres 100.000.

Hi haurà qui pense que l'injust de l'Imposat sobre el Patrimoni és que cal tributar per la vivenda habitual, que ja està prou gravada per les taxes municipals, l'IVA o l'Impost de Transmissions Patrimonials. Això és cert, però estem, de nou davant d'una veritat a mitges.

Fons d'inversió i accions

Els immobles urbans (on se suposa que viu el contribuent) representen a penes el 55% de la base imposable del tram de declarants amb menor patrimoni, la resta ho componen, fonamentalment, depòsits bancaris i fons d'inversió. Lògicament, el pes la vivenda pròpia respecte del patrimoni evoluciona en sentit decreixent a mesura que augmenta la riquesa de l'individu, fins al punt que en el tram dels més rics -10 milions d'euros- la vivenda ni tan sols apareix entre els tres principals elements del patrimoni. La primera font de riquesa dels més rics són els fons d'inversió; la segona, els valors de renda variable i la tercera ‘altres béns i drets'. Estes tres fonts de renda són les que ara no es gravaran per l'eliminació de l'Impost sobre el Patrimoni.

Hi haurà qui pense que l'Impost sobre el Patrimoni és injust fonamentalment perquè és extremadament costós. Vegem les dades. El tipus efectiu de gravamen (no el nominal, ja que cal tindre en compte el joc de deduccions) se situa en el 0,421%, però amb una característica fonamental: l'impost és progressiu, per la qual cosa paguen més els que més tenen com, per cert, proclama la Constitució.

Carlos Sánchez
El Confidencial

Tres persones acaparen a Espanya 7,4 milions de m2 de sòl urbà

2007-12-06T08:31:00.001-08:00

Chacón presentarà hui l'atles espanyol de l'estructura de la propietat. La concentració de solars se situa a Múrcia, Madrid i Gran Canària

28-11-2007 - A Múrcia, Madrid i Gran Canària es troben els majors propietaris de terrenys del país i estes províncies patixen la major concentració de sòl urbà sense edificar. Només en estos territoris, tres particulars acaparen 7,4 milions de metres quadrats que podrien convertir-se en el futur en vivendes. Esta és una de les principals dades que revelarà hui la ministra de Vivenda, Carme Chacón, amb motiu de la presentació pública del nou Atles estadístic de les àrees urbanes d'Espanya.
En la província de Múrcia una sola persona física és titular de cinc parcel·les urbanes sense edificar que aconseguixen una superfície de 4.690.000 metres quadrats. Al seu torn, hi ha una societat propietària de 39 parcel·les de sòl urbà que ocupen una extensió de 3.179.000 metres quadrats, a més d'altres 3,9 milions més de terreny rústic.
Múrcia és la província en què més es concentra la propietat de sòl edificable, encara que Madrid li seguix a la saga. En la capital hi ha un particular que és propietari de sis parcel·les urbanes amb un total d'1,5 milions de metres quadrats. També hi ha una empresa que acapara 3,1 milions de metres quadrats edificables a més d'altres quasi 4 milions de metres quadrats que són, de moment, rústics.
En este rànquing també ocupa un dels primers llocs l'illa de Gran Canària on estan registrats 1,2 milions de metres quadrats --distribuïts en quatre parcel·les-- a nom una sola persona.

MÉS REPARTIT A BARCELONA
En el marc d'esta important concentració de sòl, destaca el cas contrari de Barcelona on la propietat està molt més repartida. En la província, el major propietari posseïx 260 parcel·les urbanes que sumen només 381.000 metres quadrats. L'empresa que més sòl edificable té registrat a penes si suma 1,48 milions de metres.
Esta informació referida a l'estructura de la propietat és una de les principals novetats de l'atles que presentarà hui la ministra. Entre altres dades apunta que les persones jurídiques no públiques són les principals propietàries de sòl no edificat en les ciutats costaneres.
En la Costa del Sol, les empreses posseïxen el 70% del sòl urbà i el 60% del rústic. També són els principals amos del sòl a Màlaga, Tenerife, Cavallers de Mar, Cartagena, Sagunt, Badia d'Algesires o Sanlúcar de Barrameda.
Chacón pretén oferir a través d'este atles una major transparència de la realitat socioeconòmica de la vivenda i dels processos urbans en el país. El document està dividit en huit blocs i descriu l'estructura territorial, les àrees urbanes, l'ocupació del sòl, la població, les vivendes, les llars, el planejament urbanístic i l'estructura de la propietat.

CADA VEGADA MÉS CIMENT
Entre les seues conclusions es referma el fet que Espanya es consolida com un país urbà. Entre 1987 i el 2000, la majoria de les ciutats han crescut més d'un 50% encara que en el cas de Múrcia este increment supera el 78% i en el d'Alacant-Elx ha sigut del 67%. Vist d'una altra manera, hi ha casos com el de Madrid i Barcelona on ja tenen més d'un 10% de la província urbanitzada.
En el 2006 hi havia 1.054 municipis integrats en 83 grans àrees urbanes on viuen 36 milions de persones, en 16 milions de vivendes --cada vegada de grandària més reduït-- i que ocupen una extensió de 100.000 quilòmetres quadrats.
L'altra cara de la moneda és que el 30% de les vivendes d'ús familiar estan buides, segons assegura l'informe. Esta dada és d'especial importància atés que tant la Generalitat com El Govern s'han plantejat en algun moment mesures perquè els propietaris de cases buides les traguen al mercat, excepte les segones residències.

FRANCISCO J. DE PALAU
El Periòdic

Canvi climàtic: El pes el porten els pobres

2007-11-29T07:12:00.000-08:00

Si bé el canvi climàtic amenaça a tota la comunitat internacional, els costos humans més severs recauen sobre els pobres, un sector sense cap responsabilitat en la degradació ambiental, va subratllar l'Organització de les nacions Unides (ONU).

29-11-2007 - Eixa advertència conté el fil argumental de l'informe sobre Desenvolupament Humà 2007-2008, dedicat esta vegada a la lluita contra el canvi climàtic, que l'agència autora del document, el Programa de les nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), va divulgar este dimarts.

Estem molt interessats que el món es done compte que el canvi climàtic té un enorme potencial de tirar per terra els avanços obtinguts en el desenvolupament, en general, i en la pobresa en particular, va dir a IPS l'experta del PNUD, Cecilia Ugaz.

El llançament de l'informe en esta data va respondre a una decisió estratègica, perquè apareix la setmana anterior al començament de les deliberacions de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les nacions Unides per al Canvi Climàtic, que se celebra en la ciutat indonèsia de Bali des del 3 al 14 de desembre, va apuntar Jean Fabre, subdirector de l'oficina del PNUD en Ginebra.

"Els debats de Bali són fonamentals perquè del seu resultat dependrà el context en què es desenrotllaran les negociacions d'un tractat que reemplaçarà al Protocol de Kyoto quan expire en 2012", va comentar Fabre a IPS.

El Protocol de Kyoto, aprovat en 1977 i vigent des de 2005, va establir els compromisos assumits pels Estats parts per a aplicar la Convenció Marc en la seua intenció de controlar el calfament global. Per això, l'informe de Desenvolupament Humà preveu que no es pot dissociar el canvi climàtic d'altres qüestions i caldrà integrar la lluita contra la pobresa en eixa matèria i al revés, va precisar Fabre.

Ugaz va estimar que un resultat positiu de les discussions de Bali seria que els països es posaren d'acord per a determinar les polítiques i les accions per a afrontar la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic.

L'informe del PNUD convoca a adoptar un enfocament que combine formes rigoroses de mitigació, orientades a limitar a menys de dos graus l'augment de la temperatura global en el segle XXI respecte als nivells existents en l'època preindustrial, amb un enfortiment de la cooperació internacional a fi de l'adaptació als canvis que origina el calfament.

Les temperatures s'han elevat al voltant de 0,7 grau des del començament de l'era industrial i el ritme d'augment s'està accelerant mentres els científics aporten proves aclaparadores que eixe increment guarda vinculació amb els gasos d'efecte hivernacle que s'acumulen en l'atmosfera.

Els dos aspectes, mitigació i adaptació, són imprescindibles per a combatre el canvi climàtic i les amenaces que presenta, va reafirmar Ugaz.

En el terreny de la mitigació, el PNUD calcula que, amb relació a les emissions mitjana de gasos hivernacle que es registraven en 1990, els països industrials haurien de tallar-les en 30 per cent per a l'any 2020 i en 80 per cent per al 2050.

L'informe sosté que no ha de desviar-se l'atenció de les responsabilitats bàsiques que tenen les nacions industrialitzades en les emissions mundials d'eixos gasos.

"Els països rics en conjunt ja no tenen més l'oportunitat d'incrementar les emissions, però això no és el que estem observant", va anotar Ugaz. Per això és important manifestar que les nacions industrialitzades han de començar ja mateix a tallar les seues emissions, o almenys estabilitzar-les com més prompte millor, va insistir.

En canvi, per als països en desenvolupament, el PNUD calcula que les seues emissions podran créixer fins al 2020 per a després començar amb talls que porten a reduccions de 20 per cent abans de 2050.

"Els països en desenvolupament afronten els riscos majors, no sols per raons geogràfiques, perquè generalment s'ubiquen en àrees tropicals naturalment més castigades pels climes extrems, sinó també perquè presenten nivells més baixos de desenvolupament humà", va descriure Ugaz.

"I si quelcom protegix als sers humans de les conseqüències dels desastres, això és la seua pròpia capacitat de desenvolupament humà, el seu capital humà", va dir.

Però en eixe camp, les dades del PNUD no són encoratjadores. "Encara tenim prop de 2.600 milions de persones que viuen amb ingressos inferiors a dos dòlars per dia i a 1.000 milions que es troben en la indigència", va relatar l'experta.

Només 32 països podrien aconseguir el quart dels huit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, que es proposa reduir en dos terceres parts la taxa de mortalitat de menors de cinc anys.

"Hi ha hagut progressos, reduccions de la pobresa, però encara necessitem batre'ns per aconseguir abans que res els Objectius del Mil·lenni establits per l'ONU en 2000, i després enfortir les capacitats dels països per a promoure el desenvolupament humà", va exposar Ugaz.

En este punt apareixen els problemes de les desigualtats, en un món que de manera creixent avança a dos velocitats, va descriure.

El PNUD registra que 80 per cent de la població mundial viu en països on les desigualtats dels ingressos s'amplien. "I el pitjor de tot és que eixes diferències han demostrat ser un obstacle a la capacitat de la gent de recuperar-se de les commocions climàtiques", va agregar.

El potencial negatiu dels efectes del canvi climàtic en les poblacions pobres ha sigut subestimat. L'informe del PNUD cita l'exemple de la nutrició en xiquets nascuts en famílies de Kenya afectades per sequeres. L'agència va seguir durant cinc anys el desenvolupament d'eixos xiquets i va comprovar que per a eixa època, 36 per cent afrontava un risc major de desnutrició.

Com a forma de mitigació del canvi climàtic, el PNUD proposa que s'establisca un preu a les emissions de carboni, de manera que reflectisca els efectes negatius que eixe gas hivernacle causa a l'atmosfera. Fins ara es pensava que el preu de les emissions podia fixar-se a través de dos mecanismes: la càrrega impositiva i el comerç.

No obstant, Ugaz va opinar que a causa de les enormes reduccions necessàries es requerirà aplicar una combinació de disposicions que incloga les dos alternatives, impositiva i comercial, sumades a altres regulacions i a polítiques públiques.

Per la seua banda, Fabre va dir que el volum de recursos per a afrontar la reducció de les emissions és tan elevat que seran necessaris uns 300.000 milions de dòlars per any. "És clar que tal suma no pot provindre únicament dels governs i per tant caldrà usar mecanismes del mercat", va dir.

El document del PNUD afirma que l'acord que reemplace al Protocol de Kyoto podria marcar un nou rumb si imposa límits estrictes a les futures emissions i crega un marc per a l'acció col·lectiva internacional.

IPS

La desocupació juvenil a Espanya va baixar de 40% a 18% del 1995 al 2006, però encara supera la mitjana de la UE

2007-11-28T06:21:00.000-08:00

La desocupació entre els jóvens espanyols de 15 a 24 anys ha registrat un descens significatiu en els últims anys, al passar de quasi el 40% en 1995 al 18% l'any passat, encara que seguix encara per damunt de la mitjana comunitària, en el 17,5% de la població activa en eixa franja d'edat.

27-11-2007 - Segons les dades d'Eurostat replegades en un informe de la Comissió Europea, també ha disminuït la temporalitat a Espanya, encara que molt menys i, així, el 66,1% dels jóvens tenia l'any passat un contracte de duració limitada, enfront del 40,9 de mitjana en els vint-i-set.

L'estudi mostra que la taxa de desocupació general a Espanya ha caigut en el període 1995-2006 del 18,4 al 8,6% de la població activa, enfront del 7,9% de mitja en la UE.

La tendència de descens de la desocupació només es va interrompre a Espanya en 2002 i 2003, però va continuar en 2004.

L'executiu de la UE incidix en la favorable evolució del mercat laboral europeu l'any passat, amb una xifra històrica de creació d'ocupació (4 milions de nous llocs de treball) i una reducció de la desocupació fins al 7,9%.

Els Estats membres amb la desocupació més davall són Dinamarca i Holanda (amb el 3,9%), mentres que Polònia i Eslovàquia és on més parats hi ha (13,8% i 13,4%, respectivament).

Brussel·les incidix en la diferència que encara existix a Europa entre la desocupació masculina i femenina, especialment acusada a Grècia, Itàlia i Espanya.

Així, en el nostre país la desocupació afecta el 6,4% dels hòmens espanyols i a quasi l'11,6% de les dones.

També fa insistència en les dificultats que troben els jóvens en molts països en la seua transició del sistema educatiu al mercat laboral i en la major precarietat de les ocupacions que aconseguixen.

En este àmbit, tornen a destacar Dinamarca i Holanda com els Estats membres amb menor desocupació juvenil (7,7% i 6,6%, respectivament), seguits d'Àustria, Irlanda i Lituània, amb taxes inferiors al 10% de la població activa.

En l'extrem contrari, amb percentatges superiors al 20%, es troben Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, Polònia, Romania, Eslovàquia i Suècia.

En el cas espanyol, on el 18% dels treballadors entre 15 i 24 anys està parat, es constaten majors dificultats per a les dones (21,6% de desocupació) que per als hòmens (15,1%).

Els jóvens espanyols són també dels més afectats per la temporalitat, ja que només a Polònia estan més generalitzats els contractes temporals en este col·lectiu (67,3%).

Espanya i Polònia són, a més, els dos països comunitaris en què més jóvens amb contracte temporal haurien preferit un indefinit.

L'estudi també atén a la situació dels treballadors majors de 55 anys, en el context del debat per les conseqüències del canvi demogràfic i la necessitat d'impulsar la seua participació en el mercat laboral.

Brussel·les destaca que la taxa d'activitat d'este col·lectiu ha augmentat en els últims anys, al passar en la UE-25 del 39,5% en 2000 al 45,5% en 2005.

A Espanya, la taxa d'activitat dels majors de 55 anys es va situar en 2005 lleugerament per davall de la mitjana, en el 45,9%, després d'augmentar cinc punts en eixos cinc anys.

Quant a l'edat mitjana d'abandó del mercat de treball, a Espanya estava en 62,4 anys, enfront de 60,9 anys de mitja en els 25.

Efecom

Espanya seguix al capdavant de la UE en precarietat laboral entre els joves

2007-11-28T06:18:00.000-08:00

Se situa entre els Estats membres que van crear més llocs de treball en 2006

27-11-2007 - Espanya seguix al capdavant de la Unió Europea en precarietat laboral entre els jóvens. Més del 45% dels treballadors espanyols d'entre 25 i 29 anys tenen un contracte temporal, un percentatge que duplica la mitjana comunitària. En segona posició se situa Polònia, seguida de Portugal o Eslovènia, països on la taxa de temporalitat entre els jóvens supera el 30%, segons un informe publicat hui per la Comissió amb dades de 2006.

En estos Estats membres --segons ressalta l'estudi de l'Executiu comunitari, titulat 'L'ocupació a Europa en 2007'-, els jóvens tenen "més dificultats a l'hora de realitzar la transició cap a un ocupació estable" que en la resta de països de la UE, i corren el risc de "quedar atrapats en una successió de contractes temporals sense poder aconseguir un treball fix".

L'informe assenyala que a Espanya, Polònia o Portugal, la majoria dels jóvens amb contractes temporals preferirien treballar en un ocupació fixa però no han pogut trobar, per la qual cosa veu legítim parlar de "contractes precaris". En contrast, a Eslovènia o en altres països amb alta temporalitat com Alemanya, Finlàndia, Itàlia, Països Baixos, Dinamarca o Àustria, són els propis jóvens els que no volen contractes estables.

Romania, Estònia, Irlanda, Malta, Lituània, Bulgària, Regne Unit, Letònia i Eslovàquia són els Estats membres registren les taxes de temporalitat més baixes entre els jóvens (al voltant del 10%).

També en la franja d'edat entre 15 i 24 anys Espanya ocupa els primers llocs en el rànquing de precarietat laboral (el 66,1% dels treballadors), encara que en este cas li supera Polònia (67,3%). La mitjana comunitària és del 40,9%. No obstant, Brussel·les veu menys preocupants estes xifres ja que considera lògic que els empresaris no vullguen oferir un contracte fix a les persones que acaben d'entrar en el mercat laboral i no tenen experiència prèvia. La tendència es convertix en "problemàtica" quan es prolonga en el temps.

L'informe de la Comissió alerta que la taxa de desocupació entre els jóvens de 15 a 24 anys continua sent molt alta (17,4%), la qual cosa revela un problema d'inserció en el mercat laboral. Espanya se situa una vegada més per damunt de la mitjana comunitària (17,9%), encara que el que més crida l'atenció en esta franja d'edat en el cas espanyol és la bretxa entre hòmens (15% de desocupació) i dones (21,6%).

Els països de la UE on és més fàcil realitzar la transició entre el sistema educatiu i el mercat laboral són Àustria, Irlanda, Letònia, Finlàndia, Estònia i Regne Unit. En estos 6 Estats membres, al voltant del 75% dels jóvens troben un treball un any després d'haver deixat el sistema educatiu. En canvi, a Bulgària, Grècia, Romania, Itàlia, Polònia o Espanya, la xifra és només d'entorn del 50%.

L'estudi subratlla que l'any passada l'ocupació va créixer un 1,4% de mitjana en la UE (4 milions de persones), el ritme més alt des de l'any 2000. Estònia (5,4%), Letònia (4,8%), Irlanda (4,2%), Luxemburg (3,7%) i Espanya (3,3%) són els Estats membres que van crear més llocs de treball. Gràcies a esta recuperació, la taxa d'ocupació en la UE va progressar fins al 64,3% (64,8% a Espanya); el nivell d'ocupació femení es va situar en el 57,1% (53,2% a Espanya); i la taxa d'ocupació entre els majors va augmentar fins al 43,5% (44,1%).

A pesar d'estos avanços, Brussel·les molt difícil aconseguir en 2010 els objectius d'una taxa d'ocupació global del 70% i del 50% entre els treballadors majors, encara que considera que sí que podria aconseguir-se la meta del 60% d'ocupació femení.

FLEXIBILITAT EN EL TREBALL

L'informe de l'Executiu comunitari establix una classificació dels Estats membres d'acord amb el grau de flexibilitat que tenen les seues empreses per a adaptar-se a la conjuntura econòmica, ja siga contractant o despatxant treballadors (flexibilitat externa) o per mitjà de pràctiques com a major autonomia dels treballadors, treball en equip, rotació o flexibilitat en l'horari (flexibilitat interna).

La conclusió és que els millors models són els que apliquen per un costat Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Països Baixos i per un altre Regne Unit i Irlanda. Espanya es troba en el grup que registra una pitjor classificació quant a flexibilitat junt amb Portugal i Itàlia.

Europa Press

El sector del calcer perd 9.645 ocupacions en la C. Valenciana desde l'any 2000

2007-11-26T01:44:00.001-08:00

El sector del calçat ha perdut des d'any 2000 en tot Espanya més de 500 empreses i 13.504 ocupacions, és a dir, un 28,7% dels llocs de treball generats per esta indústria, que en 2006 donava treball a 33.521 persones, segons dades de la Federació d'Industrials del Calçat (FICE).

Efe, Elx
En total, en 2006 el sector ocupava a 33.521 persones, enfront de les 47.025 de l'any 2000, mentres que el nombre d'empreses existents era de 2.283, enfront de les 2.819 que havia registrades en 2002. En la Comunitat Valenciana, on es concentra més del 60% de l'activitat del sector, esta pèrdua d'ocupació es va notar més, segons FICE, ja que entre 2000 i 2006 va haver-hi una reducció de 9.645 ocupacions i de 418 empreses.
A Elx, zona de referència per la seua àmplia tradició manufacturera, al setembre del 2007 va haver-hi 5.776 ocupacions menys que en el mateix mes de l'any 2000. En el cas de les empreses, un total de 976 empreses) es van desvincular d'esta activitat econòmica en la ciutat alacantina.
El secretari de l'Associació d'Industrials del Calçat d'Elx (AICE), Pedro Méndez, va reconéixer que des que va començar la crisi, en 2001, s'han perdut llocs de treball i empreses del sector, però va augurar que «les pèrdues han sigut mínimes perquè la crisi no ha suposat la desaparició de la indústria». Per a Méndez, el sector ha aconseguit superar la crisi que es va deslligar en 2001 com a conseqüència de la liberalització del mercat. El secretari d'AICE va indicar que durant la crisi, tant la patronal com les administracions van prendre mesures per a pal·liar esta situació, «el que ha permés que s'haja canviat el signe negatiu i augmenten les exportacions».
Una d'eixes iniciatives va ser el Plans de Suport al Calçat, que es va firmar el passat 25 d'octubre a Elx i que entrarà en vigor l'any que ve. No obstant, va sostindre que el sector viurà altres crisis en el futur, però es va mostrar optimista respecte al futur.
Menys optimista és el secretari general de la Federació d'Indústries Afins de UGT (FIA-UGT) del Baix Vinalopó, Juan Antonio Maciá, qui va assenyalar que és «difícil que el Plans de Suport al Calçat reduïsca l'espiral de tancaments».Per a Maciá, un dels principals inconvenients del sector és que les empreses nacionals de calçat «cada vegada produïxen menys a Espanya i han optat per fabricar en altres països amb més avantatges econòmics».

El pressupost del Conselll "parla poc en valencià"

2007-11-26T01:00:00.001-08:00

Com a llengua de caràcter popular que és, el valencià ajusta cada any les seues subvencions de la mateixa manera en què s'adapten els salaris o les pensions: més o menys d'acord amb l'IPC.

Levante EMV

Francesc Arabí, València

Les partides pressupostàries per al foment de l'ús del valencià des de Vinaròs al Pilar de la Horadada i en tots els àmbits públics i privats de la Comunitat Valenciana en 2008 comprenen un total de 3.175.110 euros, quantitat que representa un increment del 3,24% respecte a la xifra global d'enguany en curs. L'augment és un 56% inferior a què experimenten els comptes públics per a l'any que ve, que ara s'estan debatent en les Corts Valencianes. En números absoluts, es consignaran 100.000 euros més per a la promoció lingüística en l'exercici de 2008 que en l'actual. Una part d'eixa lleu pujada obeïx a la dotació de sengles ajudes de 20.000 euros perquè la Universitat Jaume I de Castelló i la d'Alacant promocionen el valencià en l'estranger. En casa, les edició de llibres en la llengua autòctona està estimulada en el pressupost amb 40.400 euros, exactament la mateixa quantitat que es va destinar en 2006 i 2007. El doblatge de pel·lícules, sèries i documentals a la llengua de Joanot Martorell també té les ajudes congelades en 244.800 euros, cosa que representa menys del 8% del pressupost total. Si el teatre en valencià i afins depén d'estos incentius, tampoc pareix que vaja a estar en condicions de desafiar a Broadway. Els 20.000 euros destinats per la Generalitat a este sector són un calc de les ajudes disposades en el pressupost que s'està executant enguany.

Entitats, empreses i municipis

La part del lleó dels 3,1 milions d'euros totals, se la porten les associacions cíviques sense ànim de lucre (entitats culturals, veïnals, etc), que tenen a la seua disposició 612.000 euros per a la promoció social de la llengua. La retolació i etiquetatge en valencià en indústries i comerços serà subvencionada amb 500.000 euros, mentres que els municipis i mancomunitats rebran 460.000 per a mantindre les oficines locals de promoció lingüística. Entre els tres principals beneficiaris copen el 49,51% dels fons destinats a la normalització lingüística. La Ciutat de les Arts i de les Ciències es continua portant 180.000 euros, mentres que les comissions de festes tenen a la seua disposició 100.310 euros per als llibrets de falla i altres publicacions que exalten la idiosincràsia festera del poble valencià. Els notaris també tindran novament ajudes de 18.000 euros perquè escripturen i alcen acta en valencià, mentres que el col·legi de registradors de la propietat i cada sindicat rebran 12.000 euros per a promoció lingüística, excepte CGT, a qui li toquen 10.500.

La inflació sense comptar petroli ni aliments frescos també es dispara

2007-11-26T00:41:00.001-08:00

El IPC va pujar un 3,6% a l'octubre, nou dècimes més que al setembre, espentat per la forta alça dels aliments i el petroli. A més, la taxa subjacent, que no compta ni el cru ni els aliments frescos, va créixer mig punt per l'encariment dels aliments elaborats i es va situar en el 3,1%.

Males notícies per a l'economia. El Govern i les famílies hauran de rascar-se la butxaca per a fer front a les fortes pujades de preus que s'estan produint. El IPC va pujar un 3,6% a l'octubre, segons l'INE, nou dècimes que al setembre, la qual cosa repercutirà, entre altres en el poder adquisitiu de les llars i en el pagament de les pensions (El Govern calcula que haurà de compensar els pensionistes amb prop de 2.100 milions per la desviació de la inflació).

Les raons de la pujada estan en el fort augment dels preus dels aliments frescos i del petroli, això ha portat al IPC a màxims en catorze mesos i a tornar a tindre un punt de diferència en preus respecte a la UE.

Però la dada més preocupant si és possible es troba en la inflació subjacent, el que no compta els preus de l'energia ni el dels aliments frescos, que ha crescut mig punt en només un mes per la coincidència en la pujada dels preus del vestit i del calçat de finals de les rebaixes, de l'ensenyament en l'inici del curs escolar i, sobretot, dels aliments elaborats.

Esta última partida ha experimentat un creixement del 6,1% a l'octubre, quasi el doble que al setembre i un registre que no havia aconseguit des de desembre de 1995. No obstant, el ministre d'Economia, Pedro Solbes, va restar ahir importància al repunt temporal de la inflació, 'que va a mantindre's en estos nivells fins a final d'any, però que hauríem de començar a veure canviar per a l'any que ve', va afegir.

Ara la pilota està en la teulada de l'Executiu, qui té la difícil tasca de contindre els preus en un entorn internacional de petroli i aliments cars. El president de la Comissió Nacional de Competència, (CNC), Luis Berenguer, va apostar a principis de setmana per la liberalització d'horaris comercials per a propiciar la baixada dels aliments.

Extrem en què no coincidix amb Solbes, qui va assegurar ahir que una major llibertat d'establiment i d'horaris comercials és positiva, 'però no garantix la reducció de la inflació'. Segons la seua opinió, una major llibertat d'horaris es traduïx en 'termes teòrics' en una reducció dels preus, encara que va assenyalar que això 'no queda clar' si es tenen en compte que en algunes comunitats autònomes amb més restriccions, els preus són més baixos.

Vigilar la distribució

Una altra via, apuntada ahir per les grans organitzacions agràries, que es manifestaran a Madrid el 29 de novembre per a protestar per la 'especulació' en el sector de la distribució, és la posada en marxa per part de la CNC d'investigacions sobre suposats pactes de preus en la indústria per a comprar més barat en origen, pujar el preu al consumidor i així guanyar més marge de benefici.

A este respecte, Solbes va afirmar ahir que el Govern farà 'tots els esforços necessaris perquè els circuits de comercialització funcionen de la forma més eficient possible i perquè no s'aprofite la situació d'increment del preu de matèries primeres per a augmentar els preus', va assegurar.

Preguntat sobre la possibilitat de retocar els impostos lligats al petroli, Solbes es va mostrar partidari de no baixar impostos ni donar subvencions, sinó de traslladar els consumidors els costos reals.
Evolució dels preus

Els que més pugen

Llet. És el producte del IPC que més puja (un 24,2% en taxa interanual i un 12,1% entre setembre i octubre) per la reducció de la producció a Espanya.

Pa. Afectat per la pujada del preu dels cereals, el preu del pa ha pujat un 4,7% en l'últim mes i un 13,4% en taxa interanual.

Carn d'au. Ha pujat un 3% en l'últim mes i un 14,3% en taxa interanual. Els pinsos per a animals s'han encarit per la pujada de preus dels cereals.

Els que més baixen

Creïlles. El preu ha caigut un 2,1% a l'octubre a l'acabar-se la creïlla nova i començar a vendre's la collida a la tardor, de menor valor que la nova

Carn de porcí. Els preus porten vint setmanes baixant pel que s'ha deixat de posar, segons els ramaders, un 15% de producció en el mercat.

Turisme i hoteleria. Ha baixat mig punt a l'octubre al finalitzar la temporada alta en el sector turístic, que va des de juny fins a setembre.

Pollastre, llet i pa expliquen el 17% de la pujada

El pes de determinats aliments sobre el IPC ha crescut de forma espectacular en els últims mesos. Entre gener i octubre, els preus de les 57 rúbriques que estudia l'Institut Nacional d'Estadística s'han encarit un 3,6%, dels que un 0,63% (el 17% del total) correspon tan sols a tres productes: llet, pa i carn d'au. En el cas de la llet, l'increment de preu està més justificat per les restriccions imposades per la política agrària comuna des de Brussel·les, que va reduir les quotes de producció de determinats països, entre ells Espanya. Estes limitacions han provocat una pujada dels preus en origen, que han passat de 0,30 a 0,45 euros d'octubre a maig (un 50% més), la qual cosa s'ha traduït en un increment d'un 25% en el preu al consumidor, tal com queda reflectit en l'estadística de l'INE.

En el cas del pa i de la carn d'au, l'origen de la pujada de preus ha estat relacionada amb la pujada dels preus dels cereals.

En l'increment del pa, que ha crescut un 13,3% en el que va d'any, han intervingut una forta pujada del consum (que ha crescut en 8 tones a la setmana des de principis de setembre, segons les dades del Ministeri d'Agricultura) i l'oportunisme d'algunes empreses que han aprofitat l'alça dels preus per a repercutir més pujades. Les associacions de consumidors creuen que la repercussió de la farina en el preu final de la barra de pa ha de superar, en cap cas, el 10% del preu total.

Els preus més alts dels cereals també estan darrere del fort augment de la carn de pollastre, que ha pujat un 3% a l'octubre i que acumula un increment del 14,3% en el que va d'any. Els pinsos per a alimentar els animals, que han pujat un 40%, han obligat els agricultors a abandonar part de la producció davant de la falta de rendibilitat. Eixa menor oferta s'ha vist acompanyada d'un repunt del consum a l'agost i setembre.

Carlos Molina / MADRID (15-11-2007)

Cinco Dias

L'economia catalana abandona el sistema de baix cost

2007-11-25T08:48:00.001-08:00

L'economia catalana està immersa en un profund i complex procés de transformació, des d'un model basat en els baixos costos salarials cap a un altre més productiu. Les seues dos característiques fonamentals són el creixement de l'ocupació en els servicis i l'emergència d'empreses industrials que han apostat per la inversió en noves tecnologies, aconseguixen crear llocs de treball i ser competitives amb l'exterior.
La transició s'està produint en quasi tots els nivells de l'activitat del país, especialment en el que es referix al demogràfic, a l'impacte de la immigració massiva en el teixit productiu i social català.
En certs aspectes s'assembla prou a la crisi de la primera part dels 80, quan es va produir la reconversió industrial. Són processos paral·lels quant a destrucció d'ocupació, que ara es reflectix en el tèxtil, l'electrònica de consum i el sector auxiliar de l'automòbil. La gran diferència està que en estos moments es produïx un notable augment en la creació d'ocupació en els servicis, i al mateix temps apareixen nous sectors industrials amb capacitat de crear ocupació. A més, la transició està sent ordenada i amb pocs costos socials.
Estes són les principals conclusions de l'obra Economia catalana: els reptes del futur, elaborada pel servici d'estudis del BBVA i la Conselleria d'Economia i Finances de la Generalitat. El llibre, que serà presentat dijous que ve per José Montilla, president de la Generalitat, i Francisco González, president del BBVA, és l'última entrega de l'anàlisi que el banc fa cada 10 anys des de 1974 de l'economia catalana en la dècada anterior.
L'orientació que pren el canvi de model obeïx a certes modificacions de l'economia en esta etapa. El professor Josep Oliver, autor del primer text introductori del treball, concedix gran importància a la pèrdua de pes relatiu de les relacions comercials entre Catalunya i la resta d'Espanya, a favor dels mercats de la resta d'Europa.

COMERÇ EXTERIOR
Eixe procés es mescla amb les inversions productives d'empreses catalanes en l'exterior, una activitat molt difícil de quantificar en estos moments, però que té un creixent pes en les relacions comercials internacionals de Catalunya.
La distribució de l'ocupació en el país apunta cap a una economia més centrada en els servicis. Així, a pesar del gran pes de la construcció --ha generat el 17,3% de les ocupacions entre 1994 i el 2006--, l'ocupació del sector terciari ha crescut el 70,3%. Esta dada "definix la naturalesa del canvi en què està immers el mercat de treball català", segons resumix Oliver.
El creixement en l'ocupació de poc valor afegit i baixos salaris en els servicis no és resultat d'una desviació anòmala del mercat, sinó la seua resposta a una demanda creixent alimentada pel creixement de la renda. Per això, l'estructura del mercat laboral català s'assembla cada dia més a la de les regions europees de referència, entre les que figuren Emília-Romanya, Ille de France, Llombardia i Stuttgart.
La indústria en el seu conjunt ha perdut pes mesurat en llocs de treball. Del 37,3% que representava en 1990, va passar al 23,3% en el 2006. Però mentres el tèxtil ha perdut un 20% d'ocupació en sis anys i el del material electrònic un 53%, hi ha altres branques que emergixen.
El sector de les edicions gràfiques ha augmentat un 33% el seu número d'ocupats, el transport el 30,3% i el de químiques el 27,8%. Però no són els únics que creixen: maquinària elèctrica (24,7%); indústries alimentàries (19,6%). Es tracta d'activitats de mig i alt valor afegit.
La creació d'ocupació en eixos àmbits reflexa també la forta recuperació de la inversió, que al seu torn ha canviat molt. Entre 1993 i el 2005, la inversió en actius immaterials --patents, informàtiques, I+D-- és la que creix més, a un ritme del 32,4%, mentres que la que es referix a actius materials --construccions, màquines, material de transport-- ho fa només al 3,8%.
Este caire és una característica molt important del moment en les empreses catalanes, que s'accentua a partir de l'any 2000.

JOAQUÍN ROMERO
El Periòdic

El gasto social a Espanya se situa més de set punts per davall de la mitjana de la UE-25

2007-11-05T04:01:00.000-08:00

El gasto social a Espanya representa el 20% del producte interior brut, més de set punts menys que la mitjana de la Unió Europea a 25 (sense Romania i Bulgària), que ascendix al 27,3%.31-10-2007 - Suècia (32,9%), França (31,2%), Dinamarca (30,7%), Alemanya (29,5%), Bèlgica (29,3%), Àustria (29,1%) i Països Baixos (28,5%) són els països comunitaris que més dediquen a gasto social, mentres que Letònia (12,6%), Lituània (13,3%) i Estoniana (13,4%) ocupen els últims llocs de la classificació, segons les dades corresponents al 2004 difosos hui per l'oficina estadística Eurostat.
Espanya dedica a la protecció social el mateix percentatge del PIB que Polònia (20%), i se situa en este capítol per darrere de dos països de l'ampliació: Eslovènia (24,3%) i Hongria (20,7%). El creixement mitjà anual del gasto social a Espanya durant el període 2000-2004 es va situar en el 3%, per damunt de la mitjana comunitària del 2,2%. Hongria (8,2% de pujada anual), Irlanda (7,8%), Estoniana (7,4%) i Xipre (7%) són els Estats membres que més van augmentar el gasto social durant el mateix període, mentres que Eslovàquia i Alemanya (amb menys de l'1% anual) apareixen com els fanalets rojos.
En 2004, les prestacions de jubilació van constituir la part més important del gasto social a Espanya (43,7% del total i 8,5% del PIB), seguides del gasto sanitari (30,8% del total i 6% del PIB), les prestacions lligades a la desocupació (12,9% del total, el percentatge més alt de la UE, i el 2,5% del PIB), les ajudes d'invalidesa (7,5% del total i 1,5% del PIB), la família (3,5% del total i 0,7% del PIB) i la vivenda (1,7% del total i 0,3% del PIB).
Les prestacions que més van créixer durant el període 2000-2004 a Espanya són les ajudes a família i xiquets (9,2% anual), subvencions per a vivenda i casos d'exclusió social (7,2%), segur de desocupació (6,3%) i servicis sanitaris (5,7%).
30/Oct/2007 17:51:46 (EUROPA PRESS) 10/30/17-51/07 "
Finances.Com

El País Valencià és la segona Comunitat Autònoma més endeutada d'Espanya

2007-11-05T02:09:00.000-08:00

El deute de les comunitats autònomes va aconseguir els 58.246 milions d'euros en el segon trimestre de l'any, l'equivalent al 5,7% del PIB espanyol, amb un increment del 4% respecte al mateix període de l'any anterior, segons les dades del Banc d'Espanya. A pesar d'este nou increment, el deute dels governs autonòmics va augmentar només un 0,9% respecte al primer trimestre: una miqueta més de 500 milions entre ambdós períodes.Des de 1995, el deute de les comunitats no ha deixat de créixer, batent en cada exercici rècords, a pesar del compromís d'estabilitat pressupostària adquirit en els últims anys.

L'autonomia amb major volum de deute en el segon trimestre va ser novament Catalunya, amb 14.537 milions, quasi el 25% del volum total del deute acumulat. Després figura València (11.130 milions), que torna a ocupar el segon lloc per davant de Madrid, el deute del qual va ascendir a 10.227 milions.Quant a l'evolució del deute en el segon trimestre, cinc comunitats (Astúries, Galícia, Múrcia, Navarra i País Basc) van aconseguir reduir el seu deute, respecte del mateix període del 2006, destacant la caiguda del 23,5% en el cas del País Basc, mentres que la resta van experimentar nous augments.
Concretament, el deute es va incrementar de forma important en La Rioja, després d'anotar-se un augment del 42,7%. També van pujar Castella-La Manxa (31,5%), Balears (27,4%), Cantàbria (17,8%), Comunitat Valenciana (7,6%), Canàries (4,9%), Castella i Lleó (3%), Madrid (3%), Catalunya (2,4%), Andalusia (2,3%), Aragó (1,1%) i Extremadura (0,9%).Prenent la ràtio deute/PIB de cada territori, València torna un trimestre més a situar-se al capdavant, amb un volum que aconseguix l'equivalent a l'11,3% del seu PIB, seguida de Catalunya (7,7%), Balears (7,2%) i Galícia (6,3%), totes elles per damunt de la mitjana (5,7%), en la que, per la seua banda, se situa Madrid.
Europa Press

El ser humà ha de ser el centre de l'economia, i la solidaritat el seu principi rector

2007-10-24T03:00:00.000-07:00

L'economia social i solidària existix des de l'origen de la humanitat, ja que es tracta de formes associatives, grupals, de generar béns o servicis, com ara aliments, salut, seguretat, vivenda, etc.
Per què estàs a Montevideo?-He vingut invitada per l'Espai d'Economia Solidària de l'Uruguai, que és una articulació entre emprenedors d'economia solidària, és a dir, de productors que des de fa alguns anys s'inserixen en el mercat de treball de manera autogestionaria, i institucions que estan fomentant eixe procés. Este Espai ha organitzat una Fira Nacional d'Economia Solidària, en col·laboració amb la Intendència de Montevideo (IMM), el Ministeri de Desenvolupament Social (MIDES) i el de Ramaderia, Agricultura i Pesca (MGAP), un aspecte que em pareix molt rellevant per l'inhabitual.
-Què és GRESP?-El Grup Xarxa d'Economia Solidària del Perú és una associació civil que està constituïda per gremis de productors nacionals, organitzacions no governamentals, organitzacions de l'església i agències de cooperació que són actores o promouen l'economia solidària. Fa ja quasi deu anys que estes organitzacions i institucions van trobar que era necessari consolidar un espai on intercanviar experiències i poder generar propostes comunes.
-D'altra banda, GRESP exercix la Secretaria Tècnica de RIPESS a Amèrica Llatina i el Carib.-És així, realitzem eixa tasca per a la Xarxa Intercontinental de Promoció de l'Economia Social i Solidària (RIPESS) des de juny d'enguany, quan vam ser formalment designats per les altres xarxes llatinoamericanes que integren este esforç d'articulació.
-Podries aportar-nos un panorama general sobre la situació d'Amèrica Llatina en este tema?-L'economia solidària és una economia distinta, ancestral, vigent i reanimada per les polítiques neoliberals d'exclusió que han sigut implementades a Amèrica Llatina. Açò va provocar que sorgiren institucions amb vocació de recolzar el que ja existix i promoure l'expansió d'esta economia solidària, també com un esforç polític de generar inclusió social, que la gent puga fer exercici del seu dret al treball. A Amèrica Llatina l'economia solidària és una realitat que adquirix múltiples formes, algunes de les quals es dirigixen al mercat i altres romanen en un circuit “intern” o solidari, per definir-ho d'alguna manera.
-És el que habitualment els economistes designen com el “sector informal”?-Eixa és una categoria amb què discrepe, perquè suposa que el problema se solucionaria formalitzant eixa economia “paral·lela”, remetent la contradicció als termes de capital i Estat, eliminant el que al meu parer és la verdadera contradicció: capital versus treball. Esta lògica formal-informal suposa que és l'Estat, amb els seus procediments de formalització “massa costosos”, el que genera traves a l'economia pel que és necessari “alleugerir-los” o “modernitzar-los”. Però eixe no és el fons dels problemes econòmics que patim. Hi ha a més una concepció discriminant darrere d'eixe concepte, perquè l'anomenat “informalisme” pot no tindre reconeixement jurídic, però no per això deixa de ser responsable amb les institucions i amb el país, i moltes vegades fins tributa de maneres indirectes.
-Pots posar alguns exemples de pràctica d'economia solidària?-Hi ha dos camps bàsics en l'economia solidària. U és la producció de béns i servicis per al mercat, a partir de la necessitat de grans sectors de la nostra població llatinoamericana de fer exercici del seu dret al treball. En tot Amèrica Llatina hi ha una experiència diversa i rica de pràctiques productives associatives. Parlem des de comunitats natives o indígenes, ancestrals, d'empreses recuperades pels seus treballadors i treballadores, de cooperatives agràries, agroprocesadoras, de finançament i altres emprendimientos per a generar recursos productius que permeten inserir-se en el mercat. L'altre camp és el de la producció de servicis de benestar. En el model neoliberal hegemònic ocorre la renúncia de l'Estat a proveir els servicis socials elementals per a una gran part de la població; davant d'això, Amèrica Llatina és rica en iniciatives comunitàries i socials que permeten pal·liar eixa absència en els àmbits de l'educació, la salut, la seguretat alimentària, entre altres. Una particularitat d'estos emprenements és que la majoria estan liderats per dones, que són els agents principals en este procés de l'economia solidària. Esta activitat ha de ser reconeguda i després fomentada per l'Estat, ja que aporta una contribució essencial a la societat. L'economia solidària no està tancada al mercat, hi ha sectors que produïxen rendibilitat, guanys, però la intenció és apropiar-se de l'economia per a donar-li un contingut en el qual el ser humà, el treballador, la treballadora, la família productora, ocupen el centre de l'ordenament amb base en valors com a equitat, solidaritat, termes equitatius en la distribució, desenvolupament integral de les comunitats i les persones.
En l'àmbit de la salut, per exemple, hi ha iniciatives que van des d'un farmaciola comunitària, promotors i promotores de salut en les comunitats, farmàcies mutuals, fins a dispensaris i policlíniques. En la seguretat alimentària, que és el que incumbix sobretot als sectors més deprimits que procuren resoldre eixa carència de forma associada, comunitària, puc mencionar a Perú els Menjadors Populars Autogestionarios, formats principalment per dones que tenen una producció diària de menús i que impliquen tota una organització interna d'autoabastiment, i també d'atenció al públic general. En el sector agrícola, la presència d'empreniments autogestionats és molt nodrida, alguns casos bolcats a l'exportació baix termes de comerç just, com ho fa, per exemple, la Junta Nacional del café en el Perú, una organització afiliada a la UAETA.
En el camp educatiu podem mencionar les comunitats d'aprenentatge i estudi que s'han donat en el món sindical de manera autogestionaria, i que es repliquen a nivell comunitari, a vegades amb esforços més específics que generen iniciatives d'educació, capacitació i promoció del coneixement, la informació. També podem mencionar a un sector artesanal caracteritzat per associacions de productors que per esta via aconseguixen una diversitat productiva i millors condicions de comerç i exportació.
-A fi de novembre està previst una trobada d'economia solidària anomenat Lima+10 del qual GRESP és amfitriona. Què ocorrerà en eixa ocasió?-Lima+10 té dos objectius principals. El primer és concertar una agenda d'acció per a l'enfortiment del moviment d'economia solidària d'Amèrica Llatina i el Carib partint de la base que som organitzacions que creiem que esta és una forma de resoldre alguns dels problemes concrets de la nostra gent. Estan invitats els productors, les entitats de promoció, els acadèmics, entre altres. Una segona pretensió de la trobada és definir participativament els procediments que han d'orientar la conducció d'una xarxa que pretén promoure l'economia social i solidària a nivell mundial. És l'oportunitat per a definir entre els llatinoamericans com volem animar eixe procés d'institucionalització a nivell intercontinental, perquè el que es genere a eixa escala siga funcional a l'enfortiment de les experiències regionals i locals.Vull aclarir que s'anomena així perquè en 2007 es commemoren els deu anys del Primer Simposi Internacional de Globalització de la Solidaritat que va ocórrer en Llima, i que va permetre reunir experiències de diversos continents amb el propòsit comú de pensar alternatives i enfortir experiències contra un model neoliberal, que no genera beneficis per a la majoria de la població. Vam voler enfrontar l'individualisme com proposta eticocultural, donant un pas per a generar una globalització de la solidaritat, d'una cultura solidària. De manera inusitada el Simposi va provocar una resposta internacional molt positiva, i la rèplica va ser un procés que després va seguir a Quebec, Canadà, en 2001, després a Dakar, Senegal, en 2005, i que continuarà en 2009 a Luxemburg, quan tindrà lloc la vinent trobada mundial de RIPESS.

Espanya contamina quasi tres vegades per damunt de la seua capacitat ecològica

2007-10-24T02:26:00.000-07:00

Madrid, Canàries i la Comunitat Valenciana registren els pitjors indicadors

Espanya consumix i genera una contaminació quasi tres vegades (2,6) la biocapacitat el seu territori (capacitat de recarrega dels recursos naturals), cosa que significa que el seu nivell d'insostenibilidad és del 260%.
Així es desprén de l'informe 'L'empremta ecològica com a element de valoració integrada de la sostenibilitat del desenvolupament', que ha sigut presentat hui pel secretari general per al Territori i la Biodiversitat, Antonio Serrano, durant la inauguració d'un seminari organitzat per la Fundació Biodiversitat.
L'informe, primer d'estes característiques que es realitza a Espanya, ha sigut elaborat per un equip d'experts, segons ha explicat la presidenta d'eixa Fundació, María Artola.
L'empremta ecològica, els primers càlculs de la qual daten de finals dels anys 90, és un indicador de caràcter global que fixa la superfície (en hectàrees) necessària per a produir els recursos utilitzats i per a assimilar els residus produïts per una població determinada.
Este indicador a Espanya l'any 2005 era de 6,4, la qual cosa significa que cada espanyol necessita 6,4 hectàrees perquè produïsca tot el que consumix i puga integrar en la naturalesa la contaminació que genera.
L'informe determina també la biocapacitat (capacitat de càrrega) del territori, que en el cas d'Espanya és de 2,43, per la qual cosa la relació empremta/biocapacidad és de 2,6.
Este valor, encara que elevat, és inferior, no obstant, al d'altres països com a Estats Units (9,7) o Japó (4,7), i inclús a la mitjana europea (4,7).
Per a il·lustrar totes estes dades Serrano va utilitzar el símil d'un vehicle que es conduïx per damunt de la línia roja de les seues revolucions, la qual cosa a nivell mundial significa que s'està utilitzant el planeta "amb una sobrerevolució".
El més preocupant, segons el director general, és que els increments en l'empremta ecològica són "tremendament elevats" i en alguns països els nivells són "absolutament inacceptables".
La tala de boscos, l'aigua potable i les emissions de CO2 associades al consum energètic són les principals raons d'eixa insostenibiltat
Quant a la distribució regional de l'empremta ecològica, els nivells més alts es registren en les comunitats autònomes amb forts processos d'urbanització i les que continuen tenint sòl potencialment urbanitzable.
Així, la Comunitat de Madrid encapçala la classificació, ja que consumix i genera una contaminació de quasi 20 vegades (19,9) la biocapacitat del seu territori, seguida de Canàries (10,4) i Comunitat Valenciana (7,2), a més de Ceuta (41,9) i Melilla (38,7).
Al contrari, les regions millor situades des del punt de vista de la sostenibilitat són Castella i Lleó (0,7) i Castella-La Manxa i Extremadura (0,8 en ambdós casos), per la qual cosa tenen biocapacitat excedentària.
Serrano ha assegurat que Espanya està creixent a una renda per capita superior a la mitjana de la Unió Europea, mentres que des d'una perspectiva mediambiental s'està lluny de convergir.
Ha explicat que l'empremta ecològica continuarà augmentant de manera significativa d'ací a l'any 2020, de tal forma que amb les polítiques posades en marxa i suposant que es complisquen el 80% dels objectius, eixe valor romandrà constant però no millorarà respecte als nivells de 2004.
El mundo.

La projecció interna

2006-09-21T08:09:00.000-07:00

El Bloc de Convergència Valencianista també té un model de partit per al BLOC. En la mesura de les nostres possibilitats hi col•laborarem amb les nostres intervencions i actuacions per aconseguir mantindre unes línies bàsiques de les organitzacions polítiques madures.

Consolidació del funcionament orgànic

El model actual del Bloc és un model d’hiperdemocràcia que dificulta l’eficàcia de les actuacions. No obstant això, ara per ara, no és un problema de disseny orgànic sinó de concepció i educació política del conjunt de l’organització. Es fa necessària una reeducació organitzativa per pujar en l’eficàcia de les decisions. Qüestions com ara la gestió del temps en les reunions, el funcionament virtual, el treball en xarxa, la distribució de la informació o els lideratges ideològics són termes que encara són aliens al Bloc. Especialment important seria l’increment del llindar de tolerància a la diferència que encara es manté en nivells massa baixos.
_
La gestió de l’escassesa
_
L’escassesa de recursos ens obliga a ser més eficients. Bé és cert que l’escassesa ben mirada es referix només als recursos econòmics i no als humans per exemple. El Bloc té un base humana privilegiada i infrautilitzada. També infrautilitzem opcions al nostre abast especialment pel que es referix a formació.

Marquèting polític
_
Breus i tímids intents de marquèting polític tingueren lloc entre el 2000 i el 2003. Aspectes com la consolidació de marca corporativa. L’eslògan Garantia Valenciana va passar sense pena ni glòria a pesar de les seues múltiples i variades possibilitats d’aprofitament. El color taronja ha sigut abandonat sense cap explicació fins al moment pel simple fet que també el fa servir un altre partit. Els eslògans de les campanyes són decidits en hores i pels propis membres de l’Executiva. Es fa absolutament necessària la creació d’un Departament de marquèting i comunicació dins del Bloc que focalitze, uniformitze i done homogeneïtat als esforços de creativitat dispersos que l’enorme base humana del Bloc és capaç de dur endavant.

Estratègies d’aliances
_
Fins el moment no ens hem presentat a unes eleccions tot sols. Sempre hem difuminat la nostra marca sota algun element acompanyant. És lògic que això passe quan l’autoestima electoral del partit no ens atorga la seguretat necessària per comportar-nos i presentar-nos tal qual som. No obstant això, també esta estratègia ens ha generat sempre les majors tensions internes. La confiança en nosaltres mateixos és un valor que si es demostra de cara a la gent ens aporta beneficis evidents. El Bloc de Convergència Valencianista creu fermament en un projecte autònom del valencianisme polític, capaç no solament de superar la barrera del 5% sinó de governar este país.
_
Estructura política
_
En este sentit l’aportació del Bloc de Convergència Valencianista aniria en el sentit d’establir dins de l’Executiva òrgans o departaments relatius als assumptes estatals i europeus, de manera que un equip de persones pogueren focalitzar estos aspectes i dissenyar la posició del Bloc dins del context espanyol i europeu. Es tracta d’evitar les formulacions programàtiques d’última hora de cara a les eleccions.

Formació
_
El BLOC de Convergència Valencianista fa de la formació dels seus membres l’eix vertebrador d’una proposta nacional futura. Sense l’excel•lència i les bones pràctiques i l’assumpció de responsabilitats no serem mai el país que volem ser.

El BLOC de Convergència Valencianista vol consolidar el projecte polític autònom del BLOC des d’una perspectiva moderada, pragmàtica i demòcrata.

Què volem?

2006-09-21T08:06:00.000-07:00

El BLOC de Convergència Valencianista vol consolidar el projecte polític autònom del BLOC des d’una perspectiva mderada, pragmàtica i demòcrata.

La vertebració ideològica del BLOC
_
Fins ara el Bloc ha tingut un model d’organització bàsicament territorial. Dins del seu procés de maduració la unitat organitzativa bàsica ha sigut la comarca. Així, dins d’esta convivien diverses tradicions de valencianisme que desenvolupaven a la seua manera la seua forma d’entendre el valencianisme en funció de les lògiques democràtiques. Per tant, la pluralitat a la que es referixen es documents fundacionals del Bloc esdevenia més prompte una posició individual sense connexió ideològica amb la resta d’integrants del partit. Per parlar clar, sempre hi ha hagut diferents punts de vista del valencianisme a dintre del Bloc però s’exhaurien en la seua comarca. Per fer madurar el Bloc és necessari constituir i organitzar estes diverses maneres d’afrontar la realitat valenciana de manera interterritorial i per tant, ideològica. Les persones que pensen de la mateixa manera en diferents comarques han de trobar una vertebració i connexió que els puga fer sentir-se partícips del projecte general independentment del joc de majories i minories (fins ara inconscients) de la seua comarca. Es tracta, per tant, de fer paleses les diferències afrontant-les com una fortalesa i no com una debilitat. D’esta manera, molta més gent es pot sentir identificada amb un projecte valencianista com és el del Bloc, sentir-se integrat i créixer com s’ha fet fins ara.
_
Tanmateix, el tímid començament de funcionament dels corrents ha d’estar basat en el respecte i el compromís. El respecte suposa la superació de la tolerància, de manera que hom escolte a la part contrària com a posseïdora d’una part de raó, i l’acceptació gojosa de la seua existència i alteritat. I compromís, cap al projecte global que resultarà la suma de les nostres aportacions, les aportacions de tots i de totes les persones i els corrents que resulten de les nostres interaccions._
El Bloc de Convergència Valencianista vé doncs a construir, a fer més Bloc, i a aportar més Bloc perquè considerem que la major part dels nostres possibles simpatitzants encara es troben fora del Bloc i hem d’aconseguir convèncer-los d’entrar en un projecte de valencianisme real, valencianisme plural i valencianisme de trellat.
_
El nostre valencianisme
_
El Bloc va trobar un camí que el va portar a duplicar els seus vots entre 1995 i 2003. Desgraciadament per aritmètica electoral esta pujada no va ser suficient per entrar a les Corts Valencianes. No obstant això, no es pot qualificar de “fracàs” aquella estratègia._
El valencianisme d’integració aspira a representar la superació d’aquella fórmula enllestida a finals dels noranta. El Bloc de Convergència Valencianista configura un valencianisme intuïtiu, pròxim a les classes populars valencianes amb vocació d’escoltar el seu poble més que no d’adoctrinar-lo. És un valencianisme possible ara i ací, fet des de d’absolut rigor i trellat.
_
Estes dues paraules no són casuals sinó la base del comportament del Bloc de Convergència Valencianista. Rigor i trellat. Rigor en l’elaboració de les propostes per fer del pragmatisme i el possibilisme les dues eines de treball dels polítics valencianistes. I trellat en les actuacions, per poder ser vistos com un projecte alternatiu a l’actual panorama de polarització política estatal i valencià.
_
El Bloc de Convergència Valencianista és un instrument per al Bloc en l’elaboració d’un missatge polièdric i transversal que puga arribar a amplis sectors de les classes populars valencianes. Un projecte per a la major part dels valencians que puga, algun dia, governar este país.
_

La via valencianista.
_
Fins ara el valencianisme ha utilitzat formes de mimetisme polític. Ha aplicat fórmules de nacionalisme a la catalana (Fusterianisme), a la gallega (BNG). Es fa absolutament necessari trobar la via valencianista d’organització política. Front a la via valenciana propugnada pels dos grans partits la via valencianista suposa donar un pas endavant, prendre consciència de la necessitat de recuperar la dignitat del poble valencià per retornar-li el seu orgull. La nostra via ha de ser una via pròpia que prenga com a punt de partida la realitat valenciana i elabore una proposta cap al futur. No podem arrossegar al poble valencià cap a un lloc on no vol anar. Necessitem un model propi, comptant amb la idiosincràsia dels valencians que aprofite les seues fortaleses i minve les seues debilitats.

Este model ha de comptar necessàriament amb una sèrie d’ingredients com ara:
_
Equidistància
_
El Bloc de Convergència Valencianista defensa un model de valencianisme equidistant respecte d'altres eixos polítics. Les dinàmiques territorials han configurat un Estat Espanyol polaritzat. Mentre l’eix ideològic esquerra-dreta es difumina i relativitza, l’eix territorial Centre-Perifèria creix en importància. En este eix territorial s’ha creat una lluita de poder entre Catalunya (Barcelona) i Castella-Espanya (Madrid). En esta lògica, el País Basc ha quedat allunyat de la nostra realitat valenciana com també Galícia. Els valencians han estat sotmesos sistemàticament a la necessitat de decidir entre un model i l’altre sense fer-los cap oferta real i amb rigor d’un valencianisme assenyat. El nostre país, l’antic Regne de València i actual Comunitat Valenciana està en immillorables condicions per aprofitar els equilibris als que obliga esta lògica bipolar si es capaç d’enllestir una proposta creïble per als seus ciutadans, un instrument al servei dels seus interessos.
La creació d’un tercer espai al nostre país haurà de superar-se en un futur amb la creació d’un tercer espai a nivell estatal. És evident que no som catalans però tenim una certa catalanitat i també és cert que ser valencià ara mateixa és una forma heterodoxa de ser espanyol. Per tant, hem de fer-nos respectar al ponent i al nord. Només una proposta pròpia, feta des d’ací i comptant amb les nostres forces pot fer-nos recuperar l’orgull de ser valencians.
_La dicotomia establida fins ara és falsa. L’espanyolisme, el procés de substitució lingüístic i cultural que han portat les polítiques fetes des de Madrid i les seues sucursals al País Valencià ens obliguen a qüestionar l’actual model d’Estat Espanyol homogeneïtzador i poc respectuós amb la diferència com ho ha estat històricament.
_
Donat l’actual model territorial, creiem en la possibilitat de construir una altra Espanya, plurinacional, plurilingüística, coneixedora de les seues diferències i de la seua diversitat. Per això, la nostra vocació és la de tindre una veu i una presència pròpia a l’Estat Espanyol, treballant i contribuint perquè este altre model possible siga una realitat.
_
Pel que fa a les nostres relacions amb Catalunya, amb qui tenim una llengua compartida, han de partir del respecte mutu. Un respecte que fins ara ha sigut unívoc. Els valencians hem de trencar el terrible complex d’inferioritat que tenim envers Catalunya. Este complex d’inferioritat ha tingut dues manifestacions històriques evidents: el catalanisme i l’anticatalanisme. Les dues concepcions han tingut sempre un punt de partida: la referència catalana. Els valencianistes convergents hem d’aconseguir donar el gir copernicà de fer de la nostra nació l’eix de totes les nostres idees. Hem de reclamar respecte a aquells que des de fora o des de dins del nostre país ens volen involucrar en projectes que no són amplament compartits per la societat valenciana. Hem de reclamar respecte a aquells que ens utilitzen en funció dels seus interessos electorals al Principat. Estes acusacions però no afecten a tota la societat catalana que en la seua majoria ens mira amb respecte i sorpresa, sinó a determinats sectors polítics que només se’n recorden del nostre país per a construir un gran imperi. Parlem la mateixa llengua, és cert, però ho fem d’una manera determinada, la valenciana. I sobre tot, som valencians.
_
Pragmatisme
_
Una de les bases del pensament del Bloc de Convergència és i ha de ser el seu pragmatisme. Hem de lluitar on podem guanyar. És el moment d’abandonar lluites estèrils i batalles perdudes i concentrar les nostres forces en allò on hem aconseguit avançar.
El pragmatisme s’ha de traduir necessàriament per a nosaltres en un missatge molt més economicista. En un entorn com l’actual un partit sense propostes econòmiques sòlides no tindrà cap futur. El Bloc de Convergència Valencianista es compromet a col•laborar en la creació d’una base economicista sòlida mitjançant els mecanismes al nostre abast com són la formació però especialment per la nostra relació amb els agents econòmics del nostre país.
_El pragmatisme en economia, a hores d’ara, des d’una perspectiva social ens obliga a enllestir propostes amb previsió de futur, assumint allò que és inevitable i preparant la nostra societat per un ritme de canvis mai vist fins ara. No obstant això, el nostre país té un punt de partida immillorable, la nostra ubicació geoestratègica. En un món globalitzat de mercats (encara no de drets ni de valors humanistes) la nostra situació ens ajudarà i molt a afrontar el futur.
En la construcció d’una base economicista sòlida per al projecte nacional hem de fugir de la nostra instal•lació "anti-" per arribar a enllestir propostes en positiu de futur per al nostre país. La vocació de govern ens obliga.
_
Fins ara, els corrents d’esquerra tradicional, rere la caiguda del sistema comunista que aportava una base d’anàlisi de la realitat molt economicista s’han instal•lat en el postmaterialisme. A hores d’ara, els partits situats a l’esquerra focalitzen de manera quasi exclusiva els seus missatges en aspectes com l’organització de l’estat, els nous drets civils, o els col•lectius d’exclusió. Evidentment que hem de tenir una proposta política per resoldre tots estos temes tan importants, especialment si volem governar este país però mai no hem de bandejar l’economia i l’anàlisi del sistema econòmic del centre del nostre interès. Les preocupacions postmaterials afecten a una part significativa del nostre electorat però tenen un final, per traspassar eixe límit caldrà entrar en el terreny dels altres: en l’economia.
_
Com a corrent dins del Bloc no podem defugir aspectes que històricament foren massa important per al valencianisme. La reforma de l’Estatut Valencià, més de vint anys després, ha confirmat i colmatat consensos bàsics que serà tremendament difícil que es puguen tornar a obrir. Els consensos es construïren de manera artificial. Nom més artificial i més lleig que el de Comunitat Valenciana és complicat trobar-ne. Ara bé, canviar el nom d’un país tants anys després i amb generacions de joves valencians que han assumit eixe nom com a únic no és solament difícil, resultarà impossible. Per això, conscients d’esta realitat, proposem la doble oficialitat d’este nom amb la denominació moderna de País Valencià. Que els consensos són artificiosos és evident però ara per ara, la senyera dels valencians és la que és, l’himne és el que és i la llengua és la que és. Per tant, des del punt de vista del Bloc de Convergència Valencianista hem de diferenciar cada aspecte. Respecte a la senyera oficial la nostra proposta ha de continuar sent la d'acceptar l'actual com a icona unívoca valenciana, així com donar oficialitat al penó de la conquesta com a símbol compartit. Respecte a l’himne, tot i reconéixer la sensibilitat històrica que representa la Muixeranga d'Algemesí, ens resultaria suficient amb el canvi de part de la lletra de l'himne de l'Exposició Regional, adaptant-lo a l’anomenada versió nacional. Cas apart és el de la llengua, en la llengua hem de ser inflexibles, ja no en el seu nom (valencià i valencià/català als àmbits internacionals) sinó en el seu ús. Els valencians ens juguem en uns anys, després de més de quaranta anys d’immigracions el futur de la nostra llengua. I hem de saber explicar i ser forts en este aspecte.
_Vocació de govern
_
Un partit nacionalista no té sentit si no és capaç de governar en el seu propi país. La vocació de governar ha de guiar els nostres passos en política valenciana. Vocació de governar significa tindre també una visió de país i saber que és allò que més li convé a la nostra gent en cada moment, sense tancar cap porta però amb les conviccions fermes. La vocació de governar s’ha de complementar necessàriament amb la sensació de governar. El Bloc de Convergència Valencianista defensarà en cada decisió l’adopció de les decisions més responsables i amb trellat. Decidir, d’alguna manera com si estiguérem governant realment fins i tot quan no ho estem.
_
La vocació de govern passa en el present per una reducció del rebuig. De tots és sabut que el Bloc és un dels partits que més rebuig presenta entre aquells que mai no ens votarien. Vocació de governar és saber fer entendre a estes persones que no som una amenaça per a ells, que potser no compartim la seua visió de la realitat però resultem positius per a este país. En este treball de reducció del rebuig entre la societat valenciana, el Bloc de Convergència Valencianista és sabedor de la seua responsabilitat. Som nosaltres, potser, qui més hem de treballar per arribar a nous sectors. Dins de l’espai de l’esquerra tradicional, les bosses de nous votants en un entorn madur són cada vegada més reduïda. A això hem d’afegir la falta de respostes de l’esquerra tradicional als nous problemes de la societat de la informació, la disponibilitat i la distribució. Per tant, el Bloc de Convergència Valencianista ha d’adreçar-se a persones que mai han tingut una oferta política d’estes característiques. Si bé és cert, que determinades persones d’este espai polític han entrat al Bloc, ho han fet per conviccions pròpies i no perquè el Bloc els haja fet una oferta atractiva fins ara. Per tant, per acomplir totes les premisses mencionades, hem de ser molt permeables a la nostra societat, construint un Bloc que siga el més semblant possible a la pròpia societat valenciana.

_
Interdependentisme
_
Front a l’independentisme d’altres moviments polítics el Bloc de Convergència Valencianista defensa un model interdependentista. Ens trobem en un moment de redefinició de competències i conceptes. Les característiques bàsiques de la nació dels segles anteriors (moneda, exèrcit, mercat, frontera...) han desaparegut o difuminat. Les noves definicions dels països són unes altres, especialment el model de competències. El Bloc de Convergència Valencianista defensa el principi de subsidiarietat i sobirania compartida. El principi de subsidiarietat exigix que les competències s’exercisquen tan a prop del ciutadà com siga possible i el principi de sobirania compartida pot explicar algunes cessions de sobirania en favor d’una millor organització i qualitat de vida dels valencians. Així, determinades competències que sobiranament pertanyen als valencians hauran de ser exercides per l’Estat Espanyol o per la Unió Europea.
_
Per tant, això situa el Bloc de Convergència Valencianista en un àmbit d’europeisme convençut, sabedor que dins d’Europa els propòsits homogeneïtzadors de l’Espanya centralista són més fàcilment controlables. La nostra autonomia es possible compatibilitzar-la amb una organització estatal i europea sempre i quan el punt de partida siga la voluntat dels valencians.

Una proposta política transversal
_
El valencianisme del Bloc de Convergència Valencianista pretén vertebrar una fórmula política on es puguen sentir còmodes una majoria de les classes populars valencianes siguen estes d’on siguen i parlen la llengua que parlen.
_
Per això, el model de comarques que tant d’èxit ha donat al valencianisme polític fins ara ha de ser superat amb noves fórmules de valencianisme urbà. El repte nacional serà per a tots irrompre en les grans conurbacions urbanes en la seua majoria castellanoparlants. No existix una fórmula màgica que ens permeta fer això però hem albirat alguns ingredients com ara: pragmatisme, reducció del rebuig, permeabilitat, economicisme, etc... Una proposta nacional que no tinga en compte les persones que no parlen habitualment el valencià o no la tinguen com a primera llengua, no podrà fer el salt cap a estos sectors.
_
En este context és necessari fer esment de la modernitat. La modernitat entesa com al conjunt de valor compartits per la societat europea occidental i que han configurat una Europa social front al model anglosaxó. Es tracta de valors com el respecte al medi ambient, la diversitat, la configuració d’una xarxa redistribuitiva, els valor compartits del dret a l’educació, al treball.... Totes estes qüestions de les que l’esquerra tradicional ha fet un ús exclusiu i excloent i que necessàriament han de ser valor compartits per una societat moderna com ho serà la valenciana.

Qui som?

2006-09-21T08:03:00.000-07:00

Des de fa un temps el Bloc ha començat una dinàmica regressiva de tornada cap a un nacionalisme essencialista i una esquerra tradicional –tots dos fracassats i aliens a la majoria de la ciutadania- què ens ha impulsat a una sèrie de militants a l’acció per defensar el projecte original del Partit: organitzar de forma unitària el nacionalisme valencià progressista. Únic camí, al nostre parer, per redreçar el valencianisme. Tanmateix, nosaltres no ens conformem amb una acció per conservar el discurs original. Volem esprémer totes les seues possibilitats, amb la legítima ambició de convertir el Bloc en l’espurna que encenga l’orgull propi del poble valencià. Sols així, pensem que podrem enllestir el procés nacionalitzador que ens duga a les valencianes i valencians cap al benestar material, però també espiritual, del qual ara no gaudim. No debades, pensem que més nació és més progrés i justícia social.

_ És en esta tasca difícil on volem que aquella militància del Bloc, què viu la seua valencianitat sense complexes, la gent que se sent fonamentalment valencianista, convergisca en un espai d’opinió per valorar el passat i el futur del moviment, l’estratègia del present i assentar les bases ideològiques per al futur. Per tant, fem una crida a la unió dels valencianistes dins d’este corrent d’opinió.

Som conscients que ací, al País Valencià, ningú té la fórmula màgica per canviar la realitat. Cert. Ara, això no implica que haguem de caure en el relativisme ideològic. Som nacionalistes, pensem que la ciutadania valenciana té tots els elements per esdevindre una nació sobirana al si de la Unió europea del nou mil•leni. I ho volem fer. Comprenem les urgències polítiques i el moment delicat pel qual travessem tots plegats. Tanmateix, l’estratègia electoral del 2007 no pot aturar l’evolució ideològica i la maduració del projecte nacional que inicià el nostre Partit des de la seua refundació. Des de la força que ens dona la nostra il•lusió, el nostre patriotisme i la nostra sincera voluntat constructiva, participarem del debat obert i democràtic sobre la política d’aliances del Partit.

Quines són, doncs, les nostres propostes?

Tot i respectar la pluralitat interna del Bloc, pensem que la millor forma de ser útils al moviment i a la ciutadania valenciana és defensar un valencianisme confiat i proper a la gent, allunyat de qualsevol elitisme i identificat amb el sentiment del nostre poble. No debades, volem que al País Valencià la forma de dir-se ciutadà siga dir-se valencià.

_
Ara, este valencianisme no es pot basar, en cap cas, en l’etnicisme. No. Som profundament liberals, radicals en la democratització, la potenciació de la societat civil sobre els poders públics i en les noves conquestes en el camp dels drets individuals. No debades, creiem que si al llarg de la Història ha existit una característica comuna a la gent del País, un element central de la valencianitat, ha estat l’heterodòxia individualista i el valor de la persona com subjecte principal de l’esdevenir humà. Ara, esta virtut de la nostra forma de ser molt sovint s’ha convertit en un llast per a tota la col•lectivitat. La falta d’un criteri unitari ens ha marcat com a poble i ha afavorit que ens aplicaren l’odiós adjectiu de molls, condemnant-nos a la irrellevància política al llarg de segles. Tanmateix, no sempre ha estat així. El món de la festa i de la música és un exemple de cooperació popular, esperit que deuríem traslladar al quefer polític. D’altra banda, quan les nostres forces dirigents han tingut consciència de poble, de la seua força basada en la unió i han estat confiades en les possibilitats del País, este ha gaudit d’èpoques daurades.

_
Sense voluntat de caure en rancis historicismes, des del Bloc de Convergència Valencianista pensem que el Bloc ha d’esdevindre, doncs, el representant en les institucions de les actuals classes emergents del País Valencià, eixa joventut emprenedora en tots els sectors de la nostra societat, la qual vol representar a tota la ciutadania valenciana i que té confiança en les possibilitats del nostre País. És des d’este punt que entenem que el nostre liberalisme sols pot ser progressista, perquè creiem en un futur de benestar i de justícia social per a tots; i rigorós econòmicament, única base efectiva per mantindre l’esmentada societat del benestar valenciana. Al mateix temps, en un moment de crisi energètica i de veritable deteriorament de l’ecosistema del nostre planeta, el progressisme que defensem no es pot entendre fora dels paràmetres de la sostenibilitat i d’un creixement econòmic respectuós amb el seu entorn mediambiental. En definitiva, el Bloc deuria ser el partit de les classes populars, emprenedores i dels joves empresaris compromesos amb les noves tecnologies, els grans protagonistes del proper futur.

D’altra banda, el nostre valencianisme social, liberal i verd no pot combatre eficaçment contra els efectes nocius del nou capitalisme del Tercer Mil•leni sense tindre en compte la vessant humana dels individus. Nosaltres creiem que el Bloc déu defensar una concepció de la persona allunyada del mer consumidor pregonat pel neoliberalisme o del súbdit imaginat pel nou conservadorisme. L’economia i les lleis han d’estar al servei de la ciutadania. D’altra banda, creiem en les persones com un tot indivisible. Per això defensem des de dins del Bloc la recuperació i potenciació d’una visió humanista del món, al propugnar la convergència dins el nostre valencianisme de la tradició il•lustrada i liberal de la ciutadania, com subjecte de deures i drets, amb la visió de la política pensada pel cristianisme progressista, defensor de la justícia social com component central de la democràcia.

_
Davant de tot açò, una sèrie de militants creiem que ha arribat l’hora de l’acció. Volem redreçar el camí ideològic del Partit, superant estèrils batalles orgàniques i territorials; obrir el nostre projecte cap a la majoria de la ciutadania, encara que degam sacrificar certa comoditat de la marginalitat política. Oferim-li, doncs, al nostre poble el que nosaltres pensem que és més convenient per a tots, però amb un clar llenguatge, un missatge coherent i sòlid. En definitiva, un valencianisme de trellat.

Per què el BdC?

2006-09-21T08:02:00.000-07:00

Des de fa anys, el Bloc Nacionalista Valencià ha fonamentat la seua política de cara a la societat en el progressisme social i el valencianisme plural. Estos han sigut valors que ens han dut, des que va ser botada la nau a finals del passat segle, a refermar-nos com l’única força política valenciana amb un compromís real amb els valencians i les valencianes tant a nivell de llengua com de territori, economia, societat i davant de tot, país. Un compromís que molts altres partits han demostrat repetidament com no són capaços de portar a l’acció, molt a sovint quedant-se en les paraules o, com succeïx dissortadament al cas dels partits amb seu fora de les nostres fronteres, supeditant els interessos del País Valencià a les necessitats que des del seu centre de poder li marquen en benefici de la seua nació.

És per això que es fa esta proposta de corrent, perquè esta confiança que reproduïm cap a l’exterior ha de veure’s refrendada al si del nostre partit, perquè hem de tindre vocació integradora, de sumar i no de restar, de pensar no sols a curt termini, sinó de mantindre una política que ens duga a superar amplament la barrera del cinc per cent per a resultar importants i determinants de cara al futur del nostre país i, en un futur, de governar el País Valencià i refer l’orgull de ser valencià i l’estima per la nostra cultura i la nostra llengua. Un corrent que ha de permetre al Bloc Nacionalista Valencià tindre una veu pròpia que defense esta manera de fer política sense cap intenció de confrontament amb ningú, sinó de fer avançar al Bloc cap als èxits que han d’esdevindre, que arribaran.

_
La nostra proposta convergix, per tant, en dos eixos fonamentals: el valencianisme i la pluralitat. El valencianisme com a eix vertebrador dels qui ens sentim valencians, no excloent, sense cap renec cap al futur polític del País Valencià, però si diàfan en aclarir que allò que ens importa és el territori, la cultura i la societat valenciana, doncs esta és la base sobre la que treballem i és on viurem nosaltres i els nostres hereus. I la pluralitat, la pluralitat ideològica, la capacitat d’engrescar a tots els qui realment s’estimen el País Valencià per damunt de tot, provinguen d’on provinguen i pensen com pensen, de fer-los partícips d’un projecte comú i dels bons propòsits que des de la nostra organització defensem, per acabar amb els enfrontaments i lluitar pel bé de la nostra pàtria primera i principalment, que és el que realment importa.