El BdC proposa celebrar Consells Nacionals a Sueca, Alzira i Sagunt.

El Secretari General del BLOC, Enric Morera va anunciar que els diversos òrgans del BLOC podrien reunir-se fora de la capital per fer-nos més pròxims a les diverses comarques valencianes. Tot això s’ha de harmonitzar amb la necessitat organitzativa de no establir distàncies massa grans amb els consellers nacionals que venen de les puntes de la nostra comunitat. El BdC pensa que el màxim òrgan del BLOC, el Consell Nacional, podria servir d’escaparat a moltes propostes importants. Reunir el Consell Nacional en comarques obri la possibilitat de tindre més ressó mediàtic, si més no, en eixa comarca i donar un suport a determinats col·lectius importants del nostre partit. Per això, el BdC ha demanat a la Mesa del Consell Nacional del BLOC que considere les candidatures de Sueca, Alzira i Sagunt per reunir-se. Sueca i Sagunt han obtingut els dos grans resultats de les darreres eleccions municipals. En el cas de Sagunt ha quedat fora del gover municipal a pesar d’haver incrementat un 40% els seus vots. Alzira completa la trama urbana de bons resultats sostinguts. Des del BdC considerem que són col·lectius que s’han de mimar i per això proposem la celebració del Consell Nacional en eixes ciutats.

L'Alcalde que va en bicibleta

Joan Baldoví i Roda “Baldo” és alcalde de Sueca (28.112 habitants), La Ribera Baixa, des del passat mes de juny de 2007 amb els 5 vots del Bloc, 4 del PSOE i 2 d’EU (ara, Compromís per Sueca) i sempre ha fet gala ell i el seus de ser un polític proper al poble, d’ahí allò de “Baldo, l’alcalde que va en bicicleta”.
A Sueca, el passat 27 de maig el Bloc va traure a les eleccions municipals més d’un 21% dels vots. Ja voldríem alguns estos resultats a nivell de tot el país.
¿Qué ha fet Baldo, a més d’anar en bicicleta, i el Bloc per traure estos últims anys per aconseguir estos magnífics resultats.
Primer, una política moderada però, honesta i ferma quan governà amb el PP. Una oposició incansable i de treball continu els últims quatre anys i, sobretot, donar confiança al poble que el vot al Bloc no seria ni lio, ni banderetes ni diferències irreconciliables. Amb eixa recepta, més el lideratge del qui creu en el seu poble i en el valencianisme polític, l’èxit és possible.
Baldo és en estos moments un actiu més que important per al Bloc i la seua manera de treballar deu ser exemple per als valencianiste que busquen integració sense cap renuncia.
El passat mes de desembre, el col•lectiu local del Bloc de Sueca ha editat un infoBloc amb una entrevista a Baldo molt personal on es descubrix el seu tarannà.
Parla del record per la seua mare el dia del nomenament com alcalde, la mitja dotzena de visites a ca Fuster quan era jove, del possible pacte amb Iniciativa i dels seus gustos musicals, entre d’altres.
I molt sucosa, pel que ha suposat de debat al poble, la pregunta següent: “-Enguany t’hem vist a les processons. Hi ha qui ho ha aplaudit i d’altres que t’han criticat... Sóc alcalde de tot el poble i la meua presència en la processó es una decisió personal de la que no em penedisc.”
Esta resposta, que crec que és sincera, em dóna peu per parlar breument de la situació actual església-estat que han provocat alguns membres –no tots- de la jerarquia espanyola.
Un alcalde que es reconeix com no creient és capaç d’assitir a manifestacions religioses tradicionals, seculars i que formen part de la cultura viva del poble perquè el conviden a representar-lo (que no a comulgar amb eixes idees). ¿Algun dia podrem vore als caps de l’església catòlica fent el mateix? ¿Sent capaços de respectar la mà estesa de la democràcia i assumint l’esperit i la lletra del Concili Vaticà II?
És el moment que els cristians evideciem estes contradiccions i demanem als bisbes que entenguen l’esforç que es fa des de molts sectors dels governants no creients i no rupturistes pel diàleg amb la religió. No ho desbaratem nosaltres mateixos.
Em reconec força contrariat pel que està passant.
Jaume Alba

El BdC proposa l'enviament d’una publicació amb periodicitat estable sobre les activitats del BLOC.

Pràcticament totes les organitzacions ideològiques tenen publicacions periòdiques que suposen espais d’intercanvi d’opinions i donen a conèixer les activitats i iniciatives per a tota la militància. Fa temps el BLOC també publicava un infobloc que ha desaparegut. Des del BdC considerem que seria necessària una publicació que arribarà a tots els militants i que els recordara cada cert temps l’organització a la que pertanyen i paguen les quotes. El BdC proposa una publicació electrònica o e-bloc que podria ser setmanal amb les notes de premsa enviades només per a les persones que el vulguen rebre voluntàriament i algunes altres notícies i una publicació escrita on s’extractaren els e-blocs més importants per a tota l’afiliació.

El BdC proposa la creació d’un àrea de treball de política espanyola i una altra de política europea.

Davant la remodelació de l’Executiva presentada pel Secretari General del BLOC pensem que la proposta de creació de dues àrees de treball pot reforçar el treball de la pròpia Executiva. Ara que ens presentem a les eleccions espanyoles no podem deixar de recordar que pràcticament no hem tingut cap iniciativa política rellevant, ni opinions sobre assumptes d’estat. No és el moment de mirar enrere i buscar responsables sinó de posar els mitjans perquè a les pròximes tinguem un bagatge important a presentar a la societat valenciana tinguem o no representació al Parlament de Madrid. Hi ha vehicles suficients per canalitzar les iniciatives però per tindre-les cal fer un treball important de creació. Per això, proposem dues àrees de treball: una de política espanyola i una altra de política europea per poder obtindre posicionaments valencianistes en els dos camps.

Els consellers nacionals del BdC demanen revifar el Grup d’Estudis Estratègics del BLOC.

Després d’anys reclamant per part d’alguns actuals promotors del nostre corrent que es formara un Grup d’Estudis Estratègics es va constituir fa un parell d’anys presidit per Nelo Martí (professor de la Facultat d’Història) amb altres membres entre els quals es trobava Joan Senent (BdC)
El grup es va reunir una o dues voltes i després mai més es va tornar a saber d’ell. És evident que l’estratègia política ha de tindre una visió macro que va molt més enllà de la funció executiva. De fet, les ponències i documents estratègics actuals estan sent redactats en posicionaments ad hoc sense una visió clara del futur i amb un punt de vista molt presentista, d’allò que alguns diuen “pragmatisme” i que nosaltres trobem certament poc pragmàtic.
La visió estratègica i la formació estratègica va tindre un punt àlgid – tot i que certament bàsic- durant el treball del valencianisme taronja previ al 2003. I després simplement ha desaparegut o s’ha subcontractat en determinades persones al marge dels canals oficials del BLOC.
Sense visió estratègica a llarg termini este partit estarà sotmés per sempre a les contínues anades i tornades ideològiques, en funció de cojuntures, pactes diversos o necessitats peremptòries sense una destinació o ubicació ideològica en la ment dels valencians clara.
A tall d’exemple des del BdC plantegem algunes preguntes ¿És necessari reduir el sobiranisme? ¿Qué significa ser la plataforma unitària del valencianisme polític? ¿Com es defineix el tercer espai? O la millor ¿qué significa que el nostre Secretari General diga en una carta que som una força progressista d’esquerres? ¿Ser progressista no és ser d’esquerres? ¿O ser d’esquerres és una modalitat de progressista?

Un document de tres lingüistes del BLOC analitza la proposta «Criteris lingüístics del BLOC»

En el mes d’octubre, els afiliats al Bloc van rebre un escrit titulat «Un model estable de llengua: els criteris lingüístics del Bloc», elaborat per la Comissió Nacional de Política Lingüística. Al cap d’un mes, tres lingüistes del BLOC (Abelard Saragossà, Brauli Montoya i Manuel Sifre, professors respectivament de la Universitat de València, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I, de Castelló) han enviat a la direcció del Bloc una anàlisi del document.

Després d’observar que l’escrit no havia sigut consultat amb els professors universitaris que són membres del Bloc, noten que, en el document analitzat, falten coses indispensables. Abelard, Brauli i Manel comencen pels fonaments: indicar quin objectiu ha de tindre un document lingüístic d’un partit valencianista. Per a ells, és el següent: «procurar que els afiliats augmenten la identificació i la confiança en la llengua que parlen». El primer mitjà que proposen per a assolir l’objectiu és descriure unes quantes de «les diferències tan acusades que el valencià popular té amb el castellà». El segon mitjà és exposar algunes de les substitucions de paraules valencians per castellanes «que estan produint-se ara i que, si en tenim consciència, és possible fer recular». Com hem dit, l’objectiu és «ajudar a arrelar-se al valencià tradicional i, correlativament, facilitar la lluita contra la supeditació del valencià espontani al castellà. En definitiva, el nord guiador és el valencià que coneixem tots, cosa que ajuda a augmentar la confiança, l’autoestima i la consciència de ser valencians i de la situació de dominació en què viu el valencià.
En contrast amb eixes necessitats, el document repartit a les bases del Bloc no tracta res d’això. Els nostres lingüistes universitaris assenyalen que, eixa absència, comporta que la proposta que ens han passat no respon a la primera necessitat lingüística que tenim els membres del Bloc. Correlativament amb eixa absència, hi ha una anomalia: el document està fet com si els valencians que estem en el Bloc fórem «correctors». Contat i debatut, en compte de focalitzar l’ús social del valencià i l’arrelament a les característiques dels valencians, el document és més propi d’aquella època en què una gran part dels afiliats de l’antiga Unitat del Poble Valencià eren docents i l’activitat anava al voltant del model lingüístic. Els professors, certament, són molt importants. Però un bon docent ha de saber adequar-se als seus destinataris (ara, les necessitats que tenim les bases del Bloc), tal com fan Saragossà, Montoya i Sifre.
Per una altra banda, cal dir que, en les normes exposades, hi han molts errors. Animem a llegir el document per a comprovar eixa afirmació. Eixos errors impedixen que el document s’encare a un objectiu lingüístic fonamental. Mirem com ho expressen els nostres lingüistes: «Hem de tindre ben en compte que, un bon model lingüístic, ha de ser practicable quan parlem en públic (com ara quan un membre del Bloc ha de fer un parlament públic sense llegir, sinó com els que fa Enric Morera: pensant i parlant)».
L’absència dels mitjans necessaris i la presència de normes inadequades (o falses) es completa amb una concepció política poc adient per als objectius polítics del Bloc. Deixem parlar als autors de l’anàlisi:
«Qui ha d’estar més interessat per arribar a consensos socials sobre factors nacionals és el Bloc. En definitiva, el nostre partit ha de saber fer propostes que, a més de ser atractives per a parts importants de la societat valenciana, també siguen ben vistes pels sectors del PSOE i del PP que es senten valencians i volen que els valencians augmentem la consciència de poble. El Bloc és un partit polític necessari en la societat valenciana i, una de les seues funcions històriques, és anar acostant el PSOE i el PP cap a posicions progressivament més valencianes. En canvi, ser l’ombra d’un partit polític espanyol equival a arraconar-se i perpetuar-se en la marginació. Si som reflexius i tenim sentit comú, sabrem anar elaborant una proposta social progressivament més ampla i més articulada que, en la llengua i en tot, tinga les característiques dites.»
A partir dels factors exposats, és ben coherent que Abelard Saragossà, Brauli Montoya i Manel Sifre facen aquesta petició: «a la vista que les anomalies afecten les parts centrals del document, demanem que l’escrit no tinga aplicació en el Bloc i que el Consell Nacional debata si convé elaborar un document i, en cas afirmatiu, quines directrius hauria de seguir».