dimarts, 29 / gener / 2008

El BdC proposa celebrar Consells Nacionals a Sueca, Alzira i Sagunt.


El Secretari General del BLOC, Enric Morera va anunciar que els diversos òrgans del BLOC podrien reunir-se fora de la capital per fer-nos més pròxims a les diverses comarques valencianes. Tot això s’ha de harmonitzar amb la necessitat organitzativa de no establir distàncies massa grans amb els consellers nacionals que venen de les puntes de la nostra comunitat. El BdC pensa que el màxim òrgan del BLOC, el Consell Nacional, podria servir d’escaparat a moltes propostes importants. Reunir el Consell Nacional en comarques obri la possibilitat de tindre més ressó mediàtic, si més no, en eixa comarca i donar un suport a determinats col·lectius importants del nostre partit. Per això, el BdC ha demanat a la Mesa del Consell Nacional del BLOC que considere les candidatures de Sueca, Alzira i Sagunt per reunir-se. Sueca i Sagunt han obtingut els dos grans resultats de les darreres eleccions municipals. En el cas de Sagunt ha quedat fora del gover municipal a pesar d’haver incrementat un 40% els seus vots. Alzira completa la trama urbana de bons resultats sostinguts. Des del BdC considerem que són col·lectius que s’han de mimar i per això proposem la celebració del Consell Nacional en eixes ciutats.

El BdC proposa fer avançar el pol valencianista de coalició al mateix nivell que el pol progressista.


D’un temps cap ací sembla evident que el valor d’esquerra del BLOC avança implicant nous sectors i eixamplant el seu especte. Les converses amb altres partits progressistes són fluïdes i els acords resulten assumits i assumibles pel conjunt de l’organització. El BdC no pot deixar de recordar que l’altre valor bàsic del BLOC el valencianisme fa temps que no dona passos endavant per arribar a les classes populars valencianes i afegir al nostre projecte noves persones i nous grups cívics i polítics que convertixquen realment el BLOC en la casa comuna del valencianisme.
Per això, i prenent com a punt de partida les línies del document Estratègia 2011 on diu: un ”lideratge que no es pot basar en un protagonisme exclusiu del nostre partit (ni de cap altre) sinó en la cooperació amb forces polítiques i amb col·lectius socials amb els quals compartim la ubicació en eixe espai polític“ el BdC demana que des de la recent creada Comissió de relacions Polítiques s’enceten converses amb altres partits i persones de l’espai valencianista si més no per mantindre relacions i converses estables i periòdiques de manera institucional per part del BLOC.

dilluns, 21 / gener / 2008

Els Consellers Nacionals del BdC opten per una abstenció "que subratlla el desencís i la desilusió"


Davant l'absència de Sergi Nuñez va ser Carles López qui va defensar la posició del BdC en el Consell Nacional. El Secretari Local de Sagunt va explicar que el BdC entenia que l'Executiva Nacional mantenia una estratègia amb la que no compartíem la lògica. Va posar una data límit per a la seua actitud no obstacultizadora que arribava fins les eleccions generals de 2008.

El BdC va considerar important remarcar que el Bloc es troba al centre de la polèmica quan hauríem d’estar ben lluny i que la direcció nacional ha entrat en una "deriva política" que arriba, fins i tot, a subjugar els valors a l’estratègia política cojuntural. Per exemple, subjugant les nostres conviccions valencianistes i democràtiques, donant suport a un sector que no reconeix l’opció majoritària dels valencians d’EU.

El BdC, interpretant que està lógica és el sentit majoritari va tractar d'aportar un punt de reflexió i anàlisi respecte a la incertesa compartida amb les bases davant un pacte que no causa il·lusió i genera desencís. ´

López, finalment va remarcar algunes mancances del document com ara el fet de visualitzar el pacte com una continuació del Compromís i la falta de posada en valor del bagatge que podia aportar Isaura Navarro. Curiosament, i en el mateix sentit que ho va fer Enric Nomdedeu en l'anterior Consell Nacional també va recordar la falta de confiança en allò que l'Executiva Nacional diu "criteris tècnics" a l'hora d'elaborar la imatge corporativa i de campanya.

Davant la falta de claredat en el procés de pacte i en el projecte final i davant la falta d'albernatives el BdC va optar per l'abstenció.

divendres, 11 / gener / 2008

L'Alcalde que va en bicibleta

Joan Baldoví i Roda “Baldo” és alcalde de Sueca (28.112 habitants), La Ribera Baixa, des del passat mes de juny de 2007 amb els 5 vots del Bloc, 4 del PSOE i 2 d’EU (ara, Compromís per Sueca) i sempre ha fet gala ell i el seus de ser un polític proper al poble, d’ahí allò de “Baldo, l’alcalde que va en bicicleta”.
A Sueca, el passat 27 de maig el Bloc va traure a les eleccions municipals més d’un 21% dels vots. Ja voldríem alguns estos resultats a nivell de tot el país.
¿Qué ha fet Baldo, a més d’anar en bicicleta, i el Bloc per traure estos últims anys per aconseguir estos magnífics resultats.
Primer, una política moderada però, honesta i ferma quan governà amb el PP. Una oposició incansable i de treball continu els últims quatre anys i, sobretot, donar confiança al poble que el vot al Bloc no seria ni lio, ni banderetes ni diferències irreconciliables. Amb eixa recepta, més el lideratge del qui creu en el seu poble i en el valencianisme polític, l’èxit és possible.
Baldo és en estos moments un actiu més que important per al Bloc i la seua manera de treballar deu ser exemple per als valencianiste que busquen integració sense cap renuncia.
El passat mes de desembre, el col•lectiu local del Bloc de Sueca ha editat un infoBloc amb una entrevista a Baldo molt personal on es descubrix el seu tarannà.
Parla del record per la seua mare el dia del nomenament com alcalde, la mitja dotzena de visites a ca Fuster quan era jove, del possible pacte amb Iniciativa i dels seus gustos musicals, entre d’altres.
I molt sucosa, pel que ha suposat de debat al poble, la pregunta següent: “-Enguany t’hem vist a les processons. Hi ha qui ho ha aplaudit i d’altres que t’han criticat... Sóc alcalde de tot el poble i la meua presència en la processó es una decisió personal de la que no em penedisc.”
Esta resposta, que crec que és sincera, em dóna peu per parlar breument de la situació actual església-estat que han provocat alguns membres –no tots- de la jerarquia espanyola.
Un alcalde que es reconeix com no creient és capaç d’assitir a manifestacions religioses tradicionals, seculars i que formen part de la cultura viva del poble perquè el conviden a representar-lo (que no a comulgar amb eixes idees). ¿Algun dia podrem vore als caps de l’església catòlica fent el mateix? ¿Sent capaços de respectar la mà estesa de la democràcia i assumint l’esperit i la lletra del Concili Vaticà II?
És el moment que els cristians evideciem estes contradiccions i demanem als bisbes que entenguen l’esforç que es fa des de molts sectors dels governants no creients i no rupturistes pel diàleg amb la religió. No ho desbaratem nosaltres mateixos.
Em reconec força contrariat pel que està passant.
Jaume Alba

El BdC presenta un video que demana adhesions d'afiliats del Bloc per poder arribar a les 100 que demanen els estatuts del BLOC

video

dimecres, 9 / gener / 2008

Funeral pel germà Melià

L’Oratori de Sant Felip Neri ha organitzat un funeral pel jesuïta Joan Baptista Melià el divendres 11 de gener del 2008, a les 20.00 hores, en l’Església de la Companyia (darrere de la Llotja).

El traspàs de Joan Melià es va produir el 27 de novembre passat, als setanta-sis anys, després d’una llarga malaltia. Quan estava prostrat en el llit comentava el goig que li faria poder celebrar una missa d’acció de gràcies amb els seus amics. També assenyalava que li hauria agradat molt haver pogut assistir a la Missa per la Pàtria, la Pau i la Justícia, el darrer diumenge d’octubre al Puig. Els qui tinguérem l’oportunitat de participar en aquella eucaristia el vam tindre present en la pregària.
Joan Baptista Melià Bisbal fou un jesuïta molt actiu que es va dedicar intensament al món de l’educació en les Escoles Professionals Sant Josep de València. També va realitzar una important labor social entre les persones més desfavorides d’Iberoamèrica, especialment a Bolívia i Equador. Fou, a més, una persona preocupada per la llengua i la cultura dels valencians, encetant iniciatives que tingueren un paper significatiu en el valencianisme de la dècada dels setanta, com ara el Seminari de Llengua i Cultura del País Valencià. El germà Melià s’inscriu així, amb nom propi, en la millor tradició valencianista d’inspiració cristiana.
En les hores difícils de la malaltia, Joan Melià pregava intensament pel País Valencià i pels pobles d’Amèrica Llatina. Ara ens toca a nosaltres elevar la nostra acció de gràcies i la nostra intercessió. Acció de gràcies pel seu testimoni exemplar. Intercessió per la seua ànima i per les persones i les causes justes a les quals es va consagrar.

dimarts, 8 / gener / 2008

Carta oberta a Victor Baeta d'Abelard Saragossà



Amic Víctor,
He llegit quasi alhora la notícia de la teua eixida del Bloc i la fundació del partit República Valenciana. Com que tinc una opinió bona de tu com a persona (que és el factor més important), he pensat que convenia escriure’t què he sentit i què he pensat davant de les dos notícies.
En la informació que he vist de República Valenciana, el valencianisme apareix en primera línia, cosa que no sempre hem fet en la segona mitat del segle XX. Per tant, punt a favor de República
Valenciana. També trobe molt positiu que la senyera del partit tinga una franja blava. Els símbols no són ni positius ni negatius en ells mateixos, sinó pels seus efectes socials, i la senyera amb blau ha anat fent la funció social que li tocava: identificar com a valencians i anar oposant-se a la bandera espanyola, com es veu en el Mestalla i en una part de les falles. En canvi, el republicanisme costa més d’avaluar. Ben entés: costa més si ho mirem des del punt de vista més indispensable, que no és cap essencialisme. Convindrem que la primera necessitat del valencianisme és tindre constantment en compte que la nostra única força és convéncer una part significativa de la societat valenciana. Sense eixa incidència, les propostes del valencianisme es perden absolutament, cosa que genera frustració entre els valencianistes.
El republicanisme s’oposa a la monarquia, i és indubtable que la monarquia espanyola no ha mogut un dit a favor de la plurinacionalitat d’Espanya. Eixa és la realitat. Però la majoria de la societat valenciana (no recorde si és el 70 o el 80%) mira molt bé la monarquia espanyola. Evidentment, això no significa que hàgem d’acceptar el monarca espanyol. Però sí que implica que hem de mirar molt com parlem. En eixa qüestió, trobe molt encertades les campanyes de l’Organització pel Multilingüisme i els articles periodístics d’Albert Branchadell, que es marquen l’objectiu més difícil: incidir en el sector social que mira bé la monarquia espanyola (i en general
la ideologia espanyola que reproduïxen i alimenten els mitjans de comunicació de Madrid).
A mi no m’ha sabut mal que hages contribuït a crear un partit nou. La persona ha de fer allò de què està convençuda. I estic segur que tu penses que el camí que ha emprés República Valenciana és necessari per al valencianisme. Sí que m’agradaria que els uns i els altres (els qui heu format la coalició electoral i la resta del valencianisme) traguérem conclusions de la pròxima contesa electoral.
La meua impressió és que la immensa majoria d’aquell 65 o 70% de la societat valenciana que es senten valencians són molt moderats i que el valencianisme ha tendit al radicalisme a partir de Fuster. Però la qüestió no són les impressions, sinó les conseqüències dels fets.
Si no ens autoenganyem, sabrem construir una opció política que aplegue des dels comunistes i els anarquistes fins als cristians democràtics passant pels socialdemòcrates i els apolítics (en el sentit ideològic). L’única exigència és posar en primer lloc l’augment de la consciència i de la voluntat de ser valencians. Per contra, si col•loquem en primer lloc la ideologia de cada u no hi haurà manera d’aclarir-nos. Per a aconseguir la coordinació d’ideologies polítiques diferents, trobe que el camí és el següent:
parlar sobre problemes de la societat valenciana; en concret, hem d’aportar solucions a problemes específics. Ahir, vaig vore en Anna un bon exemple d’actuació sectària: EU s’ha negat a pactar amb Unió Mallorquina. Davant d’això, si jo fóra del PSM faria el raonament següent: com que a la societat balear li interessa el pacte entre el PSM, UM i EU perquè és l’única manera de poder traure un diputat a Madrid (que seria del PSM), si EU ha posat la seua ideologia política per davant dels interessos de la societat balear, els membres del PSM prou que haurien de pactar amb qui no ha actuat d’una manera partidista.
Tornant als valencians, pareix evident que, si el valencianisme es troba on ens troba, en part és per l’actuació que hem tingut en els darrers cinquanta anys. Sens dubte, una part de la responsabilitat està fora de nosaltres. Però una part està dins. Els qui atribuïxen als altres tota la culpa del propi fracàs són els dogmàtics i els xiquets. Ben mirat, qui viu en la marginalitat i s’autoenganya només pot aconseguir una cosa: perpetuar la marginalitat. Per això trobe tan necessari que analitzem els resultats dels actes que fem. Si actuem d’eixa manera, aconseguirem dos objectius indispensables:
amainarà la divisió entre els valencianistes i, correlativament, augmentarà la incidència en la consciència i en la voluntat dels valencians. Com ara, trobe que, en el Bloc, hem analitzat molt poc el significat de les eleccions municipals i les autonòmiques de l’any passat, cosa que promou la desil•lusió i la dispersió. No dic eixes paraules com a retret. La qüestió no és retraure, sinó aprendre del passat per a millorar el futur. I això és el que m’agradaria que passara després de les eleccions de març: que analitzàrem, que debatérem i, com a resultat, augmentara la formació i la cohesió del valencianisme. No cal dir que, si vols que comentem algun aspecte d’esta carta, ho faré ben a gust.
Desitge que, des del punt de vista personal, l’experiència de República Valenciana et siga molt satisfactòria i molt formativa. I espere que el conjunt del valencianisme observe i analitze les vostres accions. Si actuem així, no perdrem res, sinó tot el contrari. Amb cordialitat i sobretot amb afecte, et salude,
Abelard Saragossà