L'economia social i solidària existix des de l'origen de la humanitat, ja que es tracta de formes associatives, grupals, de generar béns o servicis, com ara aliments, salut, seguretat, vivenda, etc.
Per què estàs a Montevideo?-He vingut invitada per l'Espai d'Economia Solidària de l'Uruguai, que és una articulació entre emprenedors d'economia solidària, és a dir, de productors que des de fa alguns anys s'inserixen en el mercat de treball de manera autogestionaria, i institucions que estan fomentant eixe procés. Este Espai ha organitzat una Fira Nacional d'Economia Solidària, en col·laboració amb la Intendència de Montevideo (IMM), el Ministeri de Desenvolupament Social (MIDES) i el de Ramaderia, Agricultura i Pesca (MGAP), un aspecte que em pareix molt rellevant per l'inhabitual.
-Què és GRESP?-El Grup Xarxa d'Economia Solidària del Perú és una associació civil que està constituïda per gremis de productors nacionals, organitzacions no governamentals, organitzacions de l'església i agències de cooperació que són actores o promouen l'economia solidària. Fa ja quasi deu anys que estes organitzacions i institucions van trobar que era necessari consolidar un espai on intercanviar experiències i poder generar propostes comunes.
-D'altra banda, GRESP exercix la Secretaria Tècnica de RIPESS a Amèrica Llatina i el Carib.-És així, realitzem eixa tasca per a la Xarxa Intercontinental de Promoció de l'Economia Social i Solidària (RIPESS) des de juny d'enguany, quan vam ser formalment designats per les altres xarxes llatinoamericanes que integren este esforç d'articulació.
-Podries aportar-nos un panorama general sobre la situació d'Amèrica Llatina en este tema?-L'economia solidària és una economia distinta, ancestral, vigent i reanimada per les polítiques neoliberals d'exclusió que han sigut implementades a Amèrica Llatina. Açò va provocar que sorgiren institucions amb vocació de recolzar el que ja existix i promoure l'expansió d'esta economia solidària, també com un esforç polític de generar inclusió social, que la gent puga fer exercici del seu dret al treball. A Amèrica Llatina l'economia solidària és una realitat que adquirix múltiples formes, algunes de les quals es dirigixen al mercat i altres romanen en un circuit “intern” o solidari, per definir-ho d'alguna manera.
-És el que habitualment els economistes designen com el “sector informal”?-Eixa és una categoria amb què discrepe, perquè suposa que el problema se solucionaria formalitzant eixa economia “paral·lela”, remetent la contradicció als termes de capital i Estat, eliminant el que al meu parer és la verdadera contradicció: capital versus treball. Esta lògica formal-informal suposa que és l'Estat, amb els seus procediments de formalització “massa costosos”, el que genera traves a l'economia pel que és necessari “alleugerir-los” o “modernitzar-los”. Però eixe no és el fons dels problemes econòmics que patim. Hi ha a més una concepció discriminant darrere d'eixe concepte, perquè l'anomenat “informalisme” pot no tindre reconeixement jurídic, però no per això deixa de ser responsable amb les institucions i amb el país, i moltes vegades fins tributa de maneres indirectes.
-Pots posar alguns exemples de pràctica d'economia solidària?-Hi ha dos camps bàsics en l'economia solidària. U és la producció de béns i servicis per al mercat, a partir de la necessitat de grans sectors de la nostra població llatinoamericana de fer exercici del seu dret al treball. En tot Amèrica Llatina hi ha una experiència diversa i rica de pràctiques productives associatives. Parlem des de comunitats natives o indígenes, ancestrals, d'empreses recuperades pels seus treballadors i treballadores, de cooperatives agràries, agroprocesadoras, de finançament i altres emprendimientos per a generar recursos productius que permeten inserir-se en el mercat. L'altre camp és el de la producció de servicis de benestar. En el model neoliberal hegemònic ocorre la renúncia de l'Estat a proveir els servicis socials elementals per a una gran part de la població; davant d'això, Amèrica Llatina és rica en iniciatives comunitàries i socials que permeten pal·liar eixa absència en els àmbits de l'educació, la salut, la seguretat alimentària, entre altres. Una particularitat d'estos emprenements és que la majoria estan liderats per dones, que són els agents principals en este procés de l'economia solidària. Esta activitat ha de ser reconeguda i després fomentada per l'Estat, ja que aporta una contribució essencial a la societat. L'economia solidària no està tancada al mercat, hi ha sectors que produïxen rendibilitat, guanys, però la intenció és apropiar-se de l'economia per a donar-li un contingut en el qual el ser humà, el treballador, la treballadora, la família productora, ocupen el centre de l'ordenament amb base en valors com a equitat, solidaritat, termes equitatius en la distribució, desenvolupament integral de les comunitats i les persones.
En l'àmbit de la salut, per exemple, hi ha iniciatives que van des d'un farmaciola comunitària, promotors i promotores de salut en les comunitats, farmàcies mutuals, fins a dispensaris i policlíniques. En la seguretat alimentària, que és el que incumbix sobretot als sectors més deprimits que procuren resoldre eixa carència de forma associada, comunitària, puc mencionar a Perú els Menjadors Populars Autogestionarios, formats principalment per dones que tenen una producció diària de menús i que impliquen tota una organització interna d'autoabastiment, i també d'atenció al públic general. En el sector agrícola, la presència d'empreniments autogestionats és molt nodrida, alguns casos bolcats a l'exportació baix termes de comerç just, com ho fa, per exemple, la Junta Nacional del café en el Perú, una organització afiliada a la UAETA.
En el camp educatiu podem mencionar les comunitats d'aprenentatge i estudi que s'han donat en el món sindical de manera autogestionaria, i que es repliquen a nivell comunitari, a vegades amb esforços més específics que generen iniciatives d'educació, capacitació i promoció del coneixement, la informació. També podem mencionar a un sector artesanal caracteritzat per associacions de productors que per esta via aconseguixen una diversitat productiva i millors condicions de comerç i exportació.
-A fi de novembre està previst una trobada d'economia solidària anomenat Lima+10 del qual GRESP és amfitriona. Què ocorrerà en eixa ocasió?-Lima+10 té dos objectius principals. El primer és concertar una agenda d'acció per a l'enfortiment del moviment d'economia solidària d'Amèrica Llatina i el Carib partint de la base que som organitzacions que creiem que esta és una forma de resoldre alguns dels problemes concrets de la nostra gent. Estan invitats els productors, les entitats de promoció, els acadèmics, entre altres. Una segona pretensió de la trobada és definir participativament els procediments que han d'orientar la conducció d'una xarxa que pretén promoure l'economia social i solidària a nivell mundial. És l'oportunitat per a definir entre els llatinoamericans com volem animar eixe procés d'institucionalització a nivell intercontinental, perquè el que es genere a eixa escala siga funcional a l'enfortiment de les experiències regionals i locals.Vull aclarir que s'anomena així perquè en 2007 es commemoren els deu anys del Primer Simposi Internacional de Globalització de la Solidaritat que va ocórrer en Llima, i que va permetre reunir experiències de diversos continents amb el propòsit comú de pensar alternatives i enfortir experiències contra un model neoliberal, que no genera beneficis per a la majoria de la població. Vam voler enfrontar l'individualisme com proposta eticocultural, donant un pas per a generar una globalització de la solidaritat, d'una cultura solidària. De manera inusitada el Simposi va provocar una resposta internacional molt positiva, i la rèplica va ser un procés que després va seguir a Quebec, Canadà, en 2001, després a Dakar, Senegal, en 2005, i que continuarà en 2009 a Luxemburg, quan tindrà lloc la vinent trobada mundial de RIPESS.
Per què estàs a Montevideo?-He vingut invitada per l'Espai d'Economia Solidària de l'Uruguai, que és una articulació entre emprenedors d'economia solidària, és a dir, de productors que des de fa alguns anys s'inserixen en el mercat de treball de manera autogestionaria, i institucions que estan fomentant eixe procés. Este Espai ha organitzat una Fira Nacional d'Economia Solidària, en col·laboració amb la Intendència de Montevideo (IMM), el Ministeri de Desenvolupament Social (MIDES) i el de Ramaderia, Agricultura i Pesca (MGAP), un aspecte que em pareix molt rellevant per l'inhabitual.
-Què és GRESP?-El Grup Xarxa d'Economia Solidària del Perú és una associació civil que està constituïda per gremis de productors nacionals, organitzacions no governamentals, organitzacions de l'església i agències de cooperació que són actores o promouen l'economia solidària. Fa ja quasi deu anys que estes organitzacions i institucions van trobar que era necessari consolidar un espai on intercanviar experiències i poder generar propostes comunes.
-D'altra banda, GRESP exercix la Secretaria Tècnica de RIPESS a Amèrica Llatina i el Carib.-És així, realitzem eixa tasca per a la Xarxa Intercontinental de Promoció de l'Economia Social i Solidària (RIPESS) des de juny d'enguany, quan vam ser formalment designats per les altres xarxes llatinoamericanes que integren este esforç d'articulació.
-Podries aportar-nos un panorama general sobre la situació d'Amèrica Llatina en este tema?-L'economia solidària és una economia distinta, ancestral, vigent i reanimada per les polítiques neoliberals d'exclusió que han sigut implementades a Amèrica Llatina. Açò va provocar que sorgiren institucions amb vocació de recolzar el que ja existix i promoure l'expansió d'esta economia solidària, també com un esforç polític de generar inclusió social, que la gent puga fer exercici del seu dret al treball. A Amèrica Llatina l'economia solidària és una realitat que adquirix múltiples formes, algunes de les quals es dirigixen al mercat i altres romanen en un circuit “intern” o solidari, per definir-ho d'alguna manera.
-És el que habitualment els economistes designen com el “sector informal”?-Eixa és una categoria amb què discrepe, perquè suposa que el problema se solucionaria formalitzant eixa economia “paral·lela”, remetent la contradicció als termes de capital i Estat, eliminant el que al meu parer és la verdadera contradicció: capital versus treball. Esta lògica formal-informal suposa que és l'Estat, amb els seus procediments de formalització “massa costosos”, el que genera traves a l'economia pel que és necessari “alleugerir-los” o “modernitzar-los”. Però eixe no és el fons dels problemes econòmics que patim. Hi ha a més una concepció discriminant darrere d'eixe concepte, perquè l'anomenat “informalisme” pot no tindre reconeixement jurídic, però no per això deixa de ser responsable amb les institucions i amb el país, i moltes vegades fins tributa de maneres indirectes.
-Pots posar alguns exemples de pràctica d'economia solidària?-Hi ha dos camps bàsics en l'economia solidària. U és la producció de béns i servicis per al mercat, a partir de la necessitat de grans sectors de la nostra població llatinoamericana de fer exercici del seu dret al treball. En tot Amèrica Llatina hi ha una experiència diversa i rica de pràctiques productives associatives. Parlem des de comunitats natives o indígenes, ancestrals, d'empreses recuperades pels seus treballadors i treballadores, de cooperatives agràries, agroprocesadoras, de finançament i altres emprendimientos per a generar recursos productius que permeten inserir-se en el mercat. L'altre camp és el de la producció de servicis de benestar. En el model neoliberal hegemònic ocorre la renúncia de l'Estat a proveir els servicis socials elementals per a una gran part de la població; davant d'això, Amèrica Llatina és rica en iniciatives comunitàries i socials que permeten pal·liar eixa absència en els àmbits de l'educació, la salut, la seguretat alimentària, entre altres. Una particularitat d'estos emprenements és que la majoria estan liderats per dones, que són els agents principals en este procés de l'economia solidària. Esta activitat ha de ser reconeguda i després fomentada per l'Estat, ja que aporta una contribució essencial a la societat. L'economia solidària no està tancada al mercat, hi ha sectors que produïxen rendibilitat, guanys, però la intenció és apropiar-se de l'economia per a donar-li un contingut en el qual el ser humà, el treballador, la treballadora, la família productora, ocupen el centre de l'ordenament amb base en valors com a equitat, solidaritat, termes equitatius en la distribució, desenvolupament integral de les comunitats i les persones.
En l'àmbit de la salut, per exemple, hi ha iniciatives que van des d'un farmaciola comunitària, promotors i promotores de salut en les comunitats, farmàcies mutuals, fins a dispensaris i policlíniques. En la seguretat alimentària, que és el que incumbix sobretot als sectors més deprimits que procuren resoldre eixa carència de forma associada, comunitària, puc mencionar a Perú els Menjadors Populars Autogestionarios, formats principalment per dones que tenen una producció diària de menús i que impliquen tota una organització interna d'autoabastiment, i també d'atenció al públic general. En el sector agrícola, la presència d'empreniments autogestionats és molt nodrida, alguns casos bolcats a l'exportació baix termes de comerç just, com ho fa, per exemple, la Junta Nacional del café en el Perú, una organització afiliada a la UAETA.
En el camp educatiu podem mencionar les comunitats d'aprenentatge i estudi que s'han donat en el món sindical de manera autogestionaria, i que es repliquen a nivell comunitari, a vegades amb esforços més específics que generen iniciatives d'educació, capacitació i promoció del coneixement, la informació. També podem mencionar a un sector artesanal caracteritzat per associacions de productors que per esta via aconseguixen una diversitat productiva i millors condicions de comerç i exportació.
-A fi de novembre està previst una trobada d'economia solidària anomenat Lima+10 del qual GRESP és amfitriona. Què ocorrerà en eixa ocasió?-Lima+10 té dos objectius principals. El primer és concertar una agenda d'acció per a l'enfortiment del moviment d'economia solidària d'Amèrica Llatina i el Carib partint de la base que som organitzacions que creiem que esta és una forma de resoldre alguns dels problemes concrets de la nostra gent. Estan invitats els productors, les entitats de promoció, els acadèmics, entre altres. Una segona pretensió de la trobada és definir participativament els procediments que han d'orientar la conducció d'una xarxa que pretén promoure l'economia social i solidària a nivell mundial. És l'oportunitat per a definir entre els llatinoamericans com volem animar eixe procés d'institucionalització a nivell intercontinental, perquè el que es genere a eixa escala siga funcional a l'enfortiment de les experiències regionals i locals.Vull aclarir que s'anomena així perquè en 2007 es commemoren els deu anys del Primer Simposi Internacional de Globalització de la Solidaritat que va ocórrer en Llima, i que va permetre reunir experiències de diversos continents amb el propòsit comú de pensar alternatives i enfortir experiències contra un model neoliberal, que no genera beneficis per a la majoria de la població. Vam voler enfrontar l'individualisme com proposta eticocultural, donant un pas per a generar una globalització de la solidaritat, d'una cultura solidària. De manera inusitada el Simposi va provocar una resposta internacional molt positiva, i la rèplica va ser un procés que després va seguir a Quebec, Canadà, en 2001, després a Dakar, Senegal, en 2005, i que continuarà en 2009 a Luxemburg, quan tindrà lloc la vinent trobada mundial de RIPESS.
Comentaris