Espanya seguix al capdavant de la UE en precarietat laboral entre els joves


Se situa entre els Estats membres que van crear més llocs de treball en 2006



27-11-2007 - Espanya seguix al capdavant de la Unió Europea en precarietat laboral entre els jóvens. Més del 45% dels treballadors espanyols d'entre 25 i 29 anys tenen un contracte temporal, un percentatge que duplica la mitjana comunitària. En segona posició se situa Polònia, seguida de Portugal o Eslovènia, països on la taxa de temporalitat entre els jóvens supera el 30%, segons un informe publicat hui per la Comissió amb dades de 2006.

En estos Estats membres --segons ressalta l'estudi de l'Executiu comunitari, titulat 'L'ocupació a Europa en 2007'-, els jóvens tenen "més dificultats a l'hora de realitzar la transició cap a un ocupació estable" que en la resta de països de la UE, i corren el risc de "quedar atrapats en una successió de contractes temporals sense poder aconseguir un treball fix".

L'informe assenyala que a Espanya, Polònia o Portugal, la majoria dels jóvens amb contractes temporals preferirien treballar en un ocupació fixa però no han pogut trobar, per la qual cosa veu legítim parlar de "contractes precaris". En contrast, a Eslovènia o en altres països amb alta temporalitat com Alemanya, Finlàndia, Itàlia, Països Baixos, Dinamarca o Àustria, són els propis jóvens els que no volen contractes estables.

Romania, Estònia, Irlanda, Malta, Lituània, Bulgària, Regne Unit, Letònia i Eslovàquia són els Estats membres registren les taxes de temporalitat més baixes entre els jóvens (al voltant del 10%).

També en la franja d'edat entre 15 i 24 anys Espanya ocupa els primers llocs en el rànquing de precarietat laboral (el 66,1% dels treballadors), encara que en este cas li supera Polònia (67,3%). La mitjana comunitària és del 40,9%. No obstant, Brussel·les veu menys preocupants estes xifres ja que considera lògic que els empresaris no vullguen oferir un contracte fix a les persones que acaben d'entrar en el mercat laboral i no tenen experiència prèvia. La tendència es convertix en "problemàtica" quan es prolonga en el temps.

L'informe de la Comissió alerta que la taxa de desocupació entre els jóvens de 15 a 24 anys continua sent molt alta (17,4%), la qual cosa revela un problema d'inserció en el mercat laboral. Espanya se situa una vegada més per damunt de la mitjana comunitària (17,9%), encara que el que més crida l'atenció en esta franja d'edat en el cas espanyol és la bretxa entre hòmens (15% de desocupació) i dones (21,6%).

Els països de la UE on és més fàcil realitzar la transició entre el sistema educatiu i el mercat laboral són Àustria, Irlanda, Letònia, Finlàndia, Estònia i Regne Unit. En estos 6 Estats membres, al voltant del 75% dels jóvens troben un treball un any després d'haver deixat el sistema educatiu. En canvi, a Bulgària, Grècia, Romania, Itàlia, Polònia o Espanya, la xifra és només d'entorn del 50%.

L'estudi subratlla que l'any passada l'ocupació va créixer un 1,4% de mitjana en la UE (4 milions de persones), el ritme més alt des de l'any 2000. Estònia (5,4%), Letònia (4,8%), Irlanda (4,2%), Luxemburg (3,7%) i Espanya (3,3%) són els Estats membres que van crear més llocs de treball. Gràcies a esta recuperació, la taxa d'ocupació en la UE va progressar fins al 64,3% (64,8% a Espanya); el nivell d'ocupació femení es va situar en el 57,1% (53,2% a Espanya); i la taxa d'ocupació entre els majors va augmentar fins al 43,5% (44,1%).

A pesar d'estos avanços, Brussel·les molt difícil aconseguir en 2010 els objectius d'una taxa d'ocupació global del 70% i del 50% entre els treballadors majors, encara que considera que sí que podria aconseguir-se la meta del 60% d'ocupació femení.

FLEXIBILITAT EN EL TREBALL

L'informe de l'Executiu comunitari establix una classificació dels Estats membres d'acord amb el grau de flexibilitat que tenen les seues empreses per a adaptar-se a la conjuntura econòmica, ja siga contractant o despatxant treballadors (flexibilitat externa) o per mitjà de pràctiques com a major autonomia dels treballadors, treball en equip, rotació o flexibilitat en l'horari (flexibilitat interna).

La conclusió és que els millors models són els que apliquen per un costat Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Països Baixos i per un altre Regne Unit i Irlanda. Espanya es troba en el grup que registra una pitjor classificació quant a flexibilitat junt amb Portugal i Itàlia.

Europa Press





Comentaris