L'economia catalana abandona el sistema de baix cost

L'economia catalana està immersa en un profund i complex procés de transformació, des d'un model basat en els baixos costos salarials cap a un altre més productiu. Les seues dos característiques fonamentals són el creixement de l'ocupació en els servicis i l'emergència d'empreses industrials que han apostat per la inversió en noves tecnologies, aconseguixen crear llocs de treball i ser competitives amb l'exterior.
La transició s'està produint en quasi tots els nivells de l'activitat del país, especialment en el que es referix al demogràfic, a l'impacte de la immigració massiva en el teixit productiu i social català.
En certs aspectes s'assembla prou a la crisi de la primera part dels 80, quan es va produir la reconversió industrial. Són processos paral·lels quant a destrucció d'ocupació, que ara es reflectix en el tèxtil, l'electrònica de consum i el sector auxiliar de l'automòbil. La gran diferència està que en estos moments es produïx un notable augment en la creació d'ocupació en els servicis, i al mateix temps apareixen nous sectors industrials amb capacitat de crear ocupació. A més, la transició està sent ordenada i amb pocs costos socials.
Estes són les principals conclusions de l'obra Economia catalana: els reptes del futur, elaborada pel servici d'estudis del BBVA i la Conselleria d'Economia i Finances de la Generalitat. El llibre, que serà presentat dijous que ve per José Montilla, president de la Generalitat, i Francisco González, president del BBVA, és l'última entrega de l'anàlisi que el banc fa cada 10 anys des de 1974 de l'economia catalana en la dècada anterior.
L'orientació que pren el canvi de model obeïx a certes modificacions de l'economia en esta etapa. El professor Josep Oliver, autor del primer text introductori del treball, concedix gran importància a la pèrdua de pes relatiu de les relacions comercials entre Catalunya i la resta d'Espanya, a favor dels mercats de la resta d'Europa.

COMERÇ EXTERIOR
Eixe procés es mescla amb les inversions productives d'empreses catalanes en l'exterior, una activitat molt difícil de quantificar en estos moments, però que té un creixent pes en les relacions comercials internacionals de Catalunya.
La distribució de l'ocupació en el país apunta cap a una economia més centrada en els servicis. Així, a pesar del gran pes de la construcció --ha generat el 17,3% de les ocupacions entre 1994 i el 2006--, l'ocupació del sector terciari ha crescut el 70,3%. Esta dada "definix la naturalesa del canvi en què està immers el mercat de treball català", segons resumix Oliver.
El creixement en l'ocupació de poc valor afegit i baixos salaris en els servicis no és resultat d'una desviació anòmala del mercat, sinó la seua resposta a una demanda creixent alimentada pel creixement de la renda. Per això, l'estructura del mercat laboral català s'assembla cada dia més a la de les regions europees de referència, entre les que figuren Emília-Romanya, Ille de France, Llombardia i Stuttgart.
La indústria en el seu conjunt ha perdut pes mesurat en llocs de treball. Del 37,3% que representava en 1990, va passar al 23,3% en el 2006. Però mentres el tèxtil ha perdut un 20% d'ocupació en sis anys i el del material electrònic un 53%, hi ha altres branques que emergixen.
El sector de les edicions gràfiques ha augmentat un 33% el seu número d'ocupats, el transport el 30,3% i el de químiques el 27,8%. Però no són els únics que creixen: maquinària elèctrica (24,7%); indústries alimentàries (19,6%). Es tracta d'activitats de mig i alt valor afegit.
La creació d'ocupació en eixos àmbits reflexa també la forta recuperació de la inversió, que al seu torn ha canviat molt. Entre 1993 i el 2005, la inversió en actius immaterials --patents, informàtiques, I+D-- és la que creix més, a un ritme del 32,4%, mentres que la que es referix a actius materials --construccions, màquines, material de transport-- ho fa només al 3,8%.
Este caire és una característica molt important del moment en les empreses catalanes, que s'accentua a partir de l'any 2000.

JOAQUÍN ROMERO
El Periòdic

Comentaris