Després d’anys reclamant per part d’alguns actuals promotors del nostre corrent que es formara un Grup d’Estudis Estratègics es va constituir fa un parell d’anys presidit per Nelo Martí (professor de la Facultat d’Història) amb altres membres entre els quals es trobava Joan Senent (BdC)
El grup es va reunir una o dues voltes i després mai més es va tornar a saber d’ell. És evident que l’estratègia política ha de tindre una visió macro que va molt més enllà de la funció executiva. De fet, les ponències i documents estratègics actuals estan sent redactats en posicionaments ad hoc sense una visió clara del futur i amb un punt de vista molt presentista, d’allò que alguns diuen “pragmatisme” i que nosaltres trobem certament poc pragmàtic.
La visió estratègica i la formació estratègica va tindre un punt àlgid – tot i que certament bàsic- durant el treball del valencianisme taronja previ al 2003. I després simplement ha desaparegut o s’ha subcontractat en determinades persones al marge dels canals oficials del BLOC.
Sense visió estratègica a llarg termini este partit estarà sotmés per sempre a les contínues anades i tornades ideològiques, en funció de cojuntures, pactes diversos o necessitats peremptòries sense una destinació o ubicació ideològica en la ment dels valencians clara.
A tall d’exemple des del BdC plantegem algunes preguntes ¿És necessari reduir el sobiranisme? ¿Qué significa ser la plataforma unitària del valencianisme polític? ¿Com es defineix el tercer espai? O la millor ¿qué significa que el nostre Secretari General diga en una carta que som una força progressista d’esquerres? ¿Ser progressista no és ser d’esquerres? ¿O ser d’esquerres és una modalitat de progressista?
El grup es va reunir una o dues voltes i després mai més es va tornar a saber d’ell. És evident que l’estratègia política ha de tindre una visió macro que va molt més enllà de la funció executiva. De fet, les ponències i documents estratègics actuals estan sent redactats en posicionaments ad hoc sense una visió clara del futur i amb un punt de vista molt presentista, d’allò que alguns diuen “pragmatisme” i que nosaltres trobem certament poc pragmàtic.
La visió estratègica i la formació estratègica va tindre un punt àlgid – tot i que certament bàsic- durant el treball del valencianisme taronja previ al 2003. I després simplement ha desaparegut o s’ha subcontractat en determinades persones al marge dels canals oficials del BLOC.
Sense visió estratègica a llarg termini este partit estarà sotmés per sempre a les contínues anades i tornades ideològiques, en funció de cojuntures, pactes diversos o necessitats peremptòries sense una destinació o ubicació ideològica en la ment dels valencians clara.
A tall d’exemple des del BdC plantegem algunes preguntes ¿És necessari reduir el sobiranisme? ¿Qué significa ser la plataforma unitària del valencianisme polític? ¿Com es defineix el tercer espai? O la millor ¿qué significa que el nostre Secretari General diga en una carta que som una força progressista d’esquerres? ¿Ser progressista no és ser d’esquerres? ¿O ser d’esquerres és una modalitat de progressista?
Comentaris