El tram més alt de la piràmide de l'impost, és a dir aquells contribuents amb un patrimoni superior als 10 milions d'euros -1.663 milions de pessetes- seran els més beneficiats.
05-12-2007 - Ja no hi ha dubtes. L'Impost sobre el Patrimoni passarà a la història tributària d'este país en la pròxima legislatura. Els dos únics partits amb possibilitat de governar ja han anunciat formalment la seua desaparició adduint idèntics motius: recau només sobre les rendes mitges, és una antigalla que només existix a França i a Espanya en el conjunt de la Unió Europea, ja no servix com a instrument de control de rendes i, sobretot, és un clar exemple de doble imposició (es grava dos vegades la mateixa base imposable). És açò cert? Són les classes mitjanes les que realment paguen els 1.400 milions d'euros que recapten cada any les comunitats autònomes en concepte d'Impost de Patrimoni? A la llum de les dades no pareix que les coses vagen per ací.
Vegem. Segons la Memòria de l'Administració Tributària corresponent al 2005 -última publicada-, 920.676 contribuents van declarar l'Impost sobre el Patrimoni. La xifra està estancada en l'entorn dels 900.000 contribuents des que l'any 2000 s'establira l'exempció de la vivenda habitual fins a un valor màxim de 150.253,03 euros, la qual cosa va provocar una disminució considerable del col·lectiu de declarants (-11.4%). Vol dir açò que a penes el 5% dels ocupats (sobre els quals en principi recauen les obligacions tributàries) declara l'Impost sobre el Patrimoni.
Però paguen tots els contribuents per igual? Evidentment que no. Té raó el president del Govern quan afirma que eixe tribut recau sobre les classes mitjanes, almenys en número, però oblida dir que els que realment paguen l'Impost sobre el Patrimoni no són les classes mitjanes, sinó els més rics, per la qual cosa seran ells, per lògica, els que més es beneficien d'una supressió total. Vegem novament. La Memòria Tributària diu que els declarants amb un patrimoni net inferior a 400.000 euros representen ni més ni menys que el 72,1% del nombre total de contribuents (se suposa que ací estan les classes mitjanes). No obstant, i ací està la paradoxa, eixos contribuents van aportar únicament el 24,8% de la base liquidable total, que no és una altra cosa que la base imposable menys les deduccions. És a dir, que tres quartes parts dels declarants aporten únicament la quarta part de la recaptació.
Un impost de rics
Qui paguen, per tant, l'impost? Perquè, evidentment, els més rics. El 6,5% dels declarants, és a dir aquells que compten amb un patrimoni net superior al milió d'euros (sense incloure els deutes) aporta ni més ni menys que el 41,6% de la base liquidable, per la qual cosa seran això -els que compten amb un patrimoni superior al milió d'euros- els que tenen més motius per a estar feliços.
Per descomptat, no sols ells. El tram més alt de la piràmide de l'impost, és a dir aquells contribuents amb un patrimoni superior als 10 milions d'euros -1.663 milions de pessetes- seran els més beneficiats. I és que, com diu la Memòria Tributària, els 727 contribuents que es trobaven en este interval en 2005, els quals van representar menys de l'1 per mil del total de declarants (sí que han llegit bé), van generar ni més ni menys que el 4,8% de la base liquidable de l'impost, amb una mitja pròxima als 19 milions d'euros per contribuent, xifra que és 61 vegades superior a la mitjana global, la qual es va situar en 311.164 euros.
Com es veu el nivell de dispersió de l'impost és elevada. La mitjana de patrimoni per declarant són 311.164 euros, però el patrimoni dels més acabalats –També com mitja- és de 19 milions d'euros. Els uns i els altres, no obstant, es veuran beneficiats de la mateixa manera per l'eliminació de l'impost.
Dits en altres termes. Els contribuents amb un patrimoni situat entre 110.000 i 200.000 euros paguen al Fisc entre 84 i 155 euros cada any. Al contrari, els que compten amb un patrimoni superior a un milió d'euros i inferior a dos milions, paguen a les seues respectives hisendes autonòmiques entre 8.136 euros i 22.163 euros. Però és que els que tenen un patrimoni superior als 10 milions d'euros tenen una quota mitjana a ingressar de 111.205 euros. Com es veu, a uns guanyaran més que altres amb la supressió de l'Impost sobre el Patrimoni. Uns deixaran de pagar 100 euros i altres 100.000.
Hi haurà qui pense que l'injust de l'Imposat sobre el Patrimoni és que cal tributar per la vivenda habitual, que ja està prou gravada per les taxes municipals, l'IVA o l'Impost de Transmissions Patrimonials. Això és cert, però estem, de nou davant d'una veritat a mitges.
Fons d'inversió i accions
Els immobles urbans (on se suposa que viu el contribuent) representen a penes el 55% de la base imposable del tram de declarants amb menor patrimoni, la resta ho componen, fonamentalment, depòsits bancaris i fons d'inversió. Lògicament, el pes la vivenda pròpia respecte del patrimoni evoluciona en sentit decreixent a mesura que augmenta la riquesa de l'individu, fins al punt que en el tram dels més rics -10 milions d'euros- la vivenda ni tan sols apareix entre els tres principals elements del patrimoni. La primera font de riquesa dels més rics són els fons d'inversió; la segona, els valors de renda variable i la tercera ‘altres béns i drets'. Estes tres fonts de renda són les que ara no es gravaran per l'eliminació de l'Impost sobre el Patrimoni.
Hi haurà qui pense que l'Impost sobre el Patrimoni és injust fonamentalment perquè és extremadament costós. Vegem les dades. El tipus efectiu de gravamen (no el nominal, ja que cal tindre en compte el joc de deduccions) se situa en el 0,421%, però amb una característica fonamental: l'impost és progressiu, per la qual cosa paguen més els que més tenen com, per cert, proclama la Constitució.
Carlos Sánchez
El Confidencial
Comentaris