Un document de tres lingüistes del BLOC analitza la proposta «Criteris lingüístics del BLOC»


En el mes d’octubre, els afiliats al Bloc van rebre un escrit titulat «Un model estable de llengua: els criteris lingüístics del Bloc», elaborat per la Comissió Nacional de Política Lingüística. Al cap d’un mes, tres lingüistes del BLOC (Abelard Saragossà, Brauli Montoya i Manuel Sifre, professors respectivament de la Universitat de València, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I, de Castelló) han enviat a la direcció del Bloc una anàlisi del document.


Després d’observar que l’escrit no havia sigut consultat amb els professors universitaris que són membres del Bloc, noten que, en el document analitzat, falten coses indispensables. Abelard, Brauli i Manel comencen pels fonaments: indicar quin objectiu ha de tindre un document lingüístic d’un partit valencianista. Per a ells, és el següent: «procurar que els afiliats augmenten la identificació i la confiança en la llengua que parlen». El primer mitjà que proposen per a assolir l’objectiu és descriure unes quantes de «les diferències tan acusades que el valencià popular té amb el castellà». El segon mitjà és exposar algunes de les substitucions de paraules valencians per castellanes «que estan produint-se ara i que, si en tenim consciència, és possible fer recular». Com hem dit, l’objectiu és «ajudar a arrelar-se al valencià tradicional i, correlativament, facilitar la lluita contra la supeditació del valencià espontani al castellà. En definitiva, el nord guiador és el valencià que coneixem tots, cosa que ajuda a augmentar la confiança, l’autoestima i la consciència de ser valencians i de la situació de dominació en què viu el valencià.
En contrast amb eixes necessitats, el document repartit a les bases del Bloc no tracta res d’això. Els nostres lingüistes universitaris assenyalen que, eixa absència, comporta que la proposta que ens han passat no respon a la primera necessitat lingüística que tenim els membres del Bloc. Correlativament amb eixa absència, hi ha una anomalia: el document està fet com si els valencians que estem en el Bloc fórem «correctors». Contat i debatut, en compte de focalitzar l’ús social del valencià i l’arrelament a les característiques dels valencians, el document és més propi d’aquella època en què una gran part dels afiliats de l’antiga Unitat del Poble Valencià eren docents i l’activitat anava al voltant del model lingüístic. Els professors, certament, són molt importants. Però un bon docent ha de saber adequar-se als seus destinataris (ara, les necessitats que tenim les bases del Bloc), tal com fan Saragossà, Montoya i Sifre.
Per una altra banda, cal dir que, en les normes exposades, hi han molts errors. Animem a llegir el document per a comprovar eixa afirmació. Eixos errors impedixen que el document s’encare a un objectiu lingüístic fonamental. Mirem com ho expressen els nostres lingüistes: «Hem de tindre ben en compte que, un bon model lingüístic, ha de ser practicable quan parlem en públic (com ara quan un membre del Bloc ha de fer un parlament públic sense llegir, sinó com els que fa Enric Morera: pensant i parlant)».
L’absència dels mitjans necessaris i la presència de normes inadequades (o falses) es completa amb una concepció política poc adient per als objectius polítics del Bloc. Deixem parlar als autors de l’anàlisi:
«Qui ha d’estar més interessat per arribar a consensos socials sobre factors nacionals és el Bloc. En definitiva, el nostre partit ha de saber fer propostes que, a més de ser atractives per a parts importants de la societat valenciana, també siguen ben vistes pels sectors del PSOE i del PP que es senten valencians i volen que els valencians augmentem la consciència de poble. El Bloc és un partit polític necessari en la societat valenciana i, una de les seues funcions històriques, és anar acostant el PSOE i el PP cap a posicions progressivament més valencianes. En canvi, ser l’ombra d’un partit polític espanyol equival a arraconar-se i perpetuar-se en la marginació. Si som reflexius i tenim sentit comú, sabrem anar elaborant una proposta social progressivament més ampla i més articulada que, en la llengua i en tot, tinga les característiques dites.»
A partir dels factors exposats, és ben coherent que Abelard Saragossà, Brauli Montoya i Manel Sifre facen aquesta petició: «a la vista que les anomalies afecten les parts centrals del document, demanem que l’escrit no tinga aplicació en el Bloc i que el Consell Nacional debata si convé elaborar un document i, en cas afirmatiu, quines directrius hauria de seguir».

Comentaris