Joan Baldoví i Roda “Baldo” és alcalde de Sueca (28.112 habitants), La Ribera Baixa, des del passat mes de juny de 2007 amb els 5 vots del Bloc, 4 del PSOE i 2 d’EU (ara, Compromís per Sueca) i sempre ha fet gala ell i el seus de ser un polític proper al poble, d’ahí allò de “Baldo, l’alcalde que va en bicicleta”.
A Sueca, el passat 27 de maig el Bloc va traure a les eleccions municipals més d’un 21% dels vots. Ja voldríem alguns estos resultats a nivell de tot el país.
¿Qué ha fet Baldo, a més d’anar en bicicleta, i el Bloc per traure estos últims anys per aconseguir estos magnífics resultats.
Primer, una política moderada però, honesta i ferma quan governà amb el PP. Una oposició incansable i de treball continu els últims quatre anys i, sobretot, donar confiança al poble que el vot al Bloc no seria ni lio, ni banderetes ni diferències irreconciliables. Amb eixa recepta, més el lideratge del qui creu en el seu poble i en el valencianisme polític, l’èxit és possible.
Baldo és en estos moments un actiu més que important per al Bloc i la seua manera de treballar deu ser exemple per als valencianiste que busquen integració sense cap renuncia.
El passat mes de desembre, el col•lectiu local del Bloc de Sueca ha editat un infoBloc amb una entrevista a Baldo molt personal on es descubrix el seu tarannà.
Parla del record per la seua mare el dia del nomenament com alcalde, la mitja dotzena de visites a ca Fuster quan era jove, del possible pacte amb Iniciativa i dels seus gustos musicals, entre d’altres.
I molt sucosa, pel que ha suposat de debat al poble, la pregunta següent: “-Enguany t’hem vist a les processons. Hi ha qui ho ha aplaudit i d’altres que t’han criticat... Sóc alcalde de tot el poble i la meua presència en la processó es una decisió personal de la que no em penedisc.”
Esta resposta, que crec que és sincera, em dóna peu per parlar breument de la situació actual església-estat que han provocat alguns membres –no tots- de la jerarquia espanyola.
Un alcalde que es reconeix com no creient és capaç d’assitir a manifestacions religioses tradicionals, seculars i que formen part de la cultura viva del poble perquè el conviden a representar-lo (que no a comulgar amb eixes idees). ¿Algun dia podrem vore als caps de l’església catòlica fent el mateix? ¿Sent capaços de respectar la mà estesa de la democràcia i assumint l’esperit i la lletra del Concili Vaticà II?
És el moment que els cristians evideciem estes contradiccions i demanem als bisbes que entenguen l’esforç que es fa des de molts sectors dels governants no creients i no rupturistes pel diàleg amb la religió. No ho desbaratem nosaltres mateixos.
Em reconec força contrariat pel que està passant.
Jaume Alba
A Sueca, el passat 27 de maig el Bloc va traure a les eleccions municipals més d’un 21% dels vots. Ja voldríem alguns estos resultats a nivell de tot el país.
¿Qué ha fet Baldo, a més d’anar en bicicleta, i el Bloc per traure estos últims anys per aconseguir estos magnífics resultats.
Primer, una política moderada però, honesta i ferma quan governà amb el PP. Una oposició incansable i de treball continu els últims quatre anys i, sobretot, donar confiança al poble que el vot al Bloc no seria ni lio, ni banderetes ni diferències irreconciliables. Amb eixa recepta, més el lideratge del qui creu en el seu poble i en el valencianisme polític, l’èxit és possible.
Baldo és en estos moments un actiu més que important per al Bloc i la seua manera de treballar deu ser exemple per als valencianiste que busquen integració sense cap renuncia.
El passat mes de desembre, el col•lectiu local del Bloc de Sueca ha editat un infoBloc amb una entrevista a Baldo molt personal on es descubrix el seu tarannà.
Parla del record per la seua mare el dia del nomenament com alcalde, la mitja dotzena de visites a ca Fuster quan era jove, del possible pacte amb Iniciativa i dels seus gustos musicals, entre d’altres.
I molt sucosa, pel que ha suposat de debat al poble, la pregunta següent: “-Enguany t’hem vist a les processons. Hi ha qui ho ha aplaudit i d’altres que t’han criticat... Sóc alcalde de tot el poble i la meua presència en la processó es una decisió personal de la que no em penedisc.”
Esta resposta, que crec que és sincera, em dóna peu per parlar breument de la situació actual església-estat que han provocat alguns membres –no tots- de la jerarquia espanyola.
Un alcalde que es reconeix com no creient és capaç d’assitir a manifestacions religioses tradicionals, seculars i que formen part de la cultura viva del poble perquè el conviden a representar-lo (que no a comulgar amb eixes idees). ¿Algun dia podrem vore als caps de l’església catòlica fent el mateix? ¿Sent capaços de respectar la mà estesa de la democràcia i assumint l’esperit i la lletra del Concili Vaticà II?
És el moment que els cristians evideciem estes contradiccions i demanem als bisbes que entenguen l’esforç que es fa des de molts sectors dels governants no creients i no rupturistes pel diàleg amb la religió. No ho desbaratem nosaltres mateixos.
Em reconec força contrariat pel que està passant.
Jaume Alba
Comentaris