El BLOC de Convergència Valencianista vol consolidar el projecte polític autònom del BLOC des d’una perspectiva mderada, pragmàtica i demòcrata.
La vertebració ideològica del BLOC
_
Fins ara el Bloc ha tingut un model d’organització bàsicament territorial. Dins del seu procés de maduració la unitat organitzativa bàsica ha sigut la comarca. Així, dins d’esta convivien diverses tradicions de valencianisme que desenvolupaven a la seua manera la seua forma d’entendre el valencianisme en funció de les lògiques democràtiques. Per tant, la pluralitat a la que es referixen es documents fundacionals del Bloc esdevenia més prompte una posició individual sense connexió ideològica amb la resta d’integrants del partit. Per parlar clar, sempre hi ha hagut diferents punts de vista del valencianisme a dintre del Bloc però s’exhaurien en la seua comarca. Per fer madurar el Bloc és necessari constituir i organitzar estes diverses maneres d’afrontar la realitat valenciana de manera interterritorial i per tant, ideològica. Les persones que pensen de la mateixa manera en diferents comarques han de trobar una vertebració i connexió que els puga fer sentir-se partícips del projecte general independentment del joc de majories i minories (fins ara inconscients) de la seua comarca. Es tracta, per tant, de fer paleses les diferències afrontant-les com una fortalesa i no com una debilitat. D’esta manera, molta més gent es pot sentir identificada amb un projecte valencianista com és el del Bloc, sentir-se integrat i créixer com s’ha fet fins ara.
_
Tanmateix, el tímid començament de funcionament dels corrents ha d’estar basat en el respecte i el compromís. El respecte suposa la superació de la tolerància, de manera que hom escolte a la part contrària com a posseïdora d’una part de raó, i l’acceptació gojosa de la seua existència i alteritat. I compromís, cap al projecte global que resultarà la suma de les nostres aportacions, les aportacions de tots i de totes les persones i els corrents que resulten de les nostres interaccions._
El Bloc de Convergència Valencianista vé doncs a construir, a fer més Bloc, i a aportar més Bloc perquè considerem que la major part dels nostres possibles simpatitzants encara es troben fora del Bloc i hem d’aconseguir convèncer-los d’entrar en un projecte de valencianisme real, valencianisme plural i valencianisme de trellat.
_
El nostre valencianisme
_
El Bloc va trobar un camí que el va portar a duplicar els seus vots entre 1995 i 2003. Desgraciadament per aritmètica electoral esta pujada no va ser suficient per entrar a les Corts Valencianes. No obstant això, no es pot qualificar de “fracàs” aquella estratègia._
El valencianisme d’integració aspira a representar la superació d’aquella fórmula enllestida a finals dels noranta. El Bloc de Convergència Valencianista configura un valencianisme intuïtiu, pròxim a les classes populars valencianes amb vocació d’escoltar el seu poble més que no d’adoctrinar-lo. És un valencianisme possible ara i ací, fet des de d’absolut rigor i trellat.
_
Estes dues paraules no són casuals sinó la base del comportament del Bloc de Convergència Valencianista. Rigor i trellat. Rigor en l’elaboració de les propostes per fer del pragmatisme i el possibilisme les dues eines de treball dels polítics valencianistes. I trellat en les actuacions, per poder ser vistos com un projecte alternatiu a l’actual panorama de polarització política estatal i valencià.
_
El Bloc de Convergència Valencianista és un instrument per al Bloc en l’elaboració d’un missatge polièdric i transversal que puga arribar a amplis sectors de les classes populars valencianes. Un projecte per a la major part dels valencians que puga, algun dia, governar este país.
_
La via valencianista.
_
Fins ara el valencianisme ha utilitzat formes de mimetisme polític. Ha aplicat fórmules de nacionalisme a la catalana (Fusterianisme), a la gallega (BNG). Es fa absolutament necessari trobar la via valencianista d’organització política. Front a la via valenciana propugnada pels dos grans partits la via valencianista suposa donar un pas endavant, prendre consciència de la necessitat de recuperar la dignitat del poble valencià per retornar-li el seu orgull. La nostra via ha de ser una via pròpia que prenga com a punt de partida la realitat valenciana i elabore una proposta cap al futur. No podem arrossegar al poble valencià cap a un lloc on no vol anar. Necessitem un model propi, comptant amb la idiosincràsia dels valencians que aprofite les seues fortaleses i minve les seues debilitats.
Este model ha de comptar necessàriament amb una sèrie d’ingredients com ara:
_
Equidistància
_
El Bloc de Convergència Valencianista defensa un model de valencianisme equidistant respecte d'altres eixos polítics. Les dinàmiques territorials han configurat un Estat Espanyol polaritzat. Mentre l’eix ideològic esquerra-dreta es difumina i relativitza, l’eix territorial Centre-Perifèria creix en importància. En este eix territorial s’ha creat una lluita de poder entre Catalunya (Barcelona) i Castella-Espanya (Madrid). En esta lògica, el País Basc ha quedat allunyat de la nostra realitat valenciana com també Galícia. Els valencians han estat sotmesos sistemàticament a la necessitat de decidir entre un model i l’altre sense fer-los cap oferta real i amb rigor d’un valencianisme assenyat. El nostre país, l’antic Regne de València i actual Comunitat Valenciana està en immillorables condicions per aprofitar els equilibris als que obliga esta lògica bipolar si es capaç d’enllestir una proposta creïble per als seus ciutadans, un instrument al servei dels seus interessos.
La creació d’un tercer espai al nostre país haurà de superar-se en un futur amb la creació d’un tercer espai a nivell estatal. És evident que no som catalans però tenim una certa catalanitat i també és cert que ser valencià ara mateixa és una forma heterodoxa de ser espanyol. Per tant, hem de fer-nos respectar al ponent i al nord. Només una proposta pròpia, feta des d’ací i comptant amb les nostres forces pot fer-nos recuperar l’orgull de ser valencians.
_La dicotomia establida fins ara és falsa. L’espanyolisme, el procés de substitució lingüístic i cultural que han portat les polítiques fetes des de Madrid i les seues sucursals al País Valencià ens obliguen a qüestionar l’actual model d’Estat Espanyol homogeneïtzador i poc respectuós amb la diferència com ho ha estat històricament.
_
Donat l’actual model territorial, creiem en la possibilitat de construir una altra Espanya, plurinacional, plurilingüística, coneixedora de les seues diferències i de la seua diversitat. Per això, la nostra vocació és la de tindre una veu i una presència pròpia a l’Estat Espanyol, treballant i contribuint perquè este altre model possible siga una realitat.
_
Pel que fa a les nostres relacions amb Catalunya, amb qui tenim una llengua compartida, han de partir del respecte mutu. Un respecte que fins ara ha sigut unívoc. Els valencians hem de trencar el terrible complex d’inferioritat que tenim envers Catalunya. Este complex d’inferioritat ha tingut dues manifestacions històriques evidents: el catalanisme i l’anticatalanisme. Les dues concepcions han tingut sempre un punt de partida: la referència catalana. Els valencianistes convergents hem d’aconseguir donar el gir copernicà de fer de la nostra nació l’eix de totes les nostres idees. Hem de reclamar respecte a aquells que des de fora o des de dins del nostre país ens volen involucrar en projectes que no són amplament compartits per la societat valenciana. Hem de reclamar respecte a aquells que ens utilitzen en funció dels seus interessos electorals al Principat. Estes acusacions però no afecten a tota la societat catalana que en la seua majoria ens mira amb respecte i sorpresa, sinó a determinats sectors polítics que només se’n recorden del nostre país per a construir un gran imperi. Parlem la mateixa llengua, és cert, però ho fem d’una manera determinada, la valenciana. I sobre tot, som valencians.
_
Pragmatisme
_
Una de les bases del pensament del Bloc de Convergència és i ha de ser el seu pragmatisme. Hem de lluitar on podem guanyar. És el moment d’abandonar lluites estèrils i batalles perdudes i concentrar les nostres forces en allò on hem aconseguit avançar.
El pragmatisme s’ha de traduir necessàriament per a nosaltres en un missatge molt més economicista. En un entorn com l’actual un partit sense propostes econòmiques sòlides no tindrà cap futur. El Bloc de Convergència Valencianista es compromet a col•laborar en la creació d’una base economicista sòlida mitjançant els mecanismes al nostre abast com són la formació però especialment per la nostra relació amb els agents econòmics del nostre país.
_El pragmatisme en economia, a hores d’ara, des d’una perspectiva social ens obliga a enllestir propostes amb previsió de futur, assumint allò que és inevitable i preparant la nostra societat per un ritme de canvis mai vist fins ara. No obstant això, el nostre país té un punt de partida immillorable, la nostra ubicació geoestratègica. En un món globalitzat de mercats (encara no de drets ni de valors humanistes) la nostra situació ens ajudarà i molt a afrontar el futur.
En la construcció d’una base economicista sòlida per al projecte nacional hem de fugir de la nostra instal•lació "anti-" per arribar a enllestir propostes en positiu de futur per al nostre país. La vocació de govern ens obliga.
_
Fins ara, els corrents d’esquerra tradicional, rere la caiguda del sistema comunista que aportava una base d’anàlisi de la realitat molt economicista s’han instal•lat en el postmaterialisme. A hores d’ara, els partits situats a l’esquerra focalitzen de manera quasi exclusiva els seus missatges en aspectes com l’organització de l’estat, els nous drets civils, o els col•lectius d’exclusió. Evidentment que hem de tenir una proposta política per resoldre tots estos temes tan importants, especialment si volem governar este país però mai no hem de bandejar l’economia i l’anàlisi del sistema econòmic del centre del nostre interès. Les preocupacions postmaterials afecten a una part significativa del nostre electorat però tenen un final, per traspassar eixe límit caldrà entrar en el terreny dels altres: en l’economia.
_
Com a corrent dins del Bloc no podem defugir aspectes que històricament foren massa important per al valencianisme. La reforma de l’Estatut Valencià, més de vint anys després, ha confirmat i colmatat consensos bàsics que serà tremendament difícil que es puguen tornar a obrir. Els consensos es construïren de manera artificial. Nom més artificial i més lleig que el de Comunitat Valenciana és complicat trobar-ne. Ara bé, canviar el nom d’un país tants anys després i amb generacions de joves valencians que han assumit eixe nom com a únic no és solament difícil, resultarà impossible. Per això, conscients d’esta realitat, proposem la doble oficialitat d’este nom amb la denominació moderna de País Valencià. Que els consensos són artificiosos és evident però ara per ara, la senyera dels valencians és la que és, l’himne és el que és i la llengua és la que és. Per tant, des del punt de vista del Bloc de Convergència Valencianista hem de diferenciar cada aspecte. Respecte a la senyera oficial la nostra proposta ha de continuar sent la d'acceptar l'actual com a icona unívoca valenciana, així com donar oficialitat al penó de la conquesta com a símbol compartit. Respecte a l’himne, tot i reconéixer la sensibilitat històrica que representa la Muixeranga d'Algemesí, ens resultaria suficient amb el canvi de part de la lletra de l'himne de l'Exposició Regional, adaptant-lo a l’anomenada versió nacional. Cas apart és el de la llengua, en la llengua hem de ser inflexibles, ja no en el seu nom (valencià i valencià/català als àmbits internacionals) sinó en el seu ús. Els valencians ens juguem en uns anys, després de més de quaranta anys d’immigracions el futur de la nostra llengua. I hem de saber explicar i ser forts en este aspecte.
_Vocació de govern
_
Un partit nacionalista no té sentit si no és capaç de governar en el seu propi país. La vocació de governar ha de guiar els nostres passos en política valenciana. Vocació de governar significa tindre també una visió de país i saber que és allò que més li convé a la nostra gent en cada moment, sense tancar cap porta però amb les conviccions fermes. La vocació de governar s’ha de complementar necessàriament amb la sensació de governar. El Bloc de Convergència Valencianista defensarà en cada decisió l’adopció de les decisions més responsables i amb trellat. Decidir, d’alguna manera com si estiguérem governant realment fins i tot quan no ho estem.
_
La vocació de govern passa en el present per una reducció del rebuig. De tots és sabut que el Bloc és un dels partits que més rebuig presenta entre aquells que mai no ens votarien. Vocació de governar és saber fer entendre a estes persones que no som una amenaça per a ells, que potser no compartim la seua visió de la realitat però resultem positius per a este país. En este treball de reducció del rebuig entre la societat valenciana, el Bloc de Convergència Valencianista és sabedor de la seua responsabilitat. Som nosaltres, potser, qui més hem de treballar per arribar a nous sectors. Dins de l’espai de l’esquerra tradicional, les bosses de nous votants en un entorn madur són cada vegada més reduïda. A això hem d’afegir la falta de respostes de l’esquerra tradicional als nous problemes de la societat de la informació, la disponibilitat i la distribució. Per tant, el Bloc de Convergència Valencianista ha d’adreçar-se a persones que mai han tingut una oferta política d’estes característiques. Si bé és cert, que determinades persones d’este espai polític han entrat al Bloc, ho han fet per conviccions pròpies i no perquè el Bloc els haja fet una oferta atractiva fins ara. Per tant, per acomplir totes les premisses mencionades, hem de ser molt permeables a la nostra societat, construint un Bloc que siga el més semblant possible a la pròpia societat valenciana.
_
Interdependentisme
_
Front a l’independentisme d’altres moviments polítics el Bloc de Convergència Valencianista defensa un model interdependentista. Ens trobem en un moment de redefinició de competències i conceptes. Les característiques bàsiques de la nació dels segles anteriors (moneda, exèrcit, mercat, frontera...) han desaparegut o difuminat. Les noves definicions dels països són unes altres, especialment el model de competències. El Bloc de Convergència Valencianista defensa el principi de subsidiarietat i sobirania compartida. El principi de subsidiarietat exigix que les competències s’exercisquen tan a prop del ciutadà com siga possible i el principi de sobirania compartida pot explicar algunes cessions de sobirania en favor d’una millor organització i qualitat de vida dels valencians. Així, determinades competències que sobiranament pertanyen als valencians hauran de ser exercides per l’Estat Espanyol o per la Unió Europea.
_
Per tant, això situa el Bloc de Convergència Valencianista en un àmbit d’europeisme convençut, sabedor que dins d’Europa els propòsits homogeneïtzadors de l’Espanya centralista són més fàcilment controlables. La nostra autonomia es possible compatibilitzar-la amb una organització estatal i europea sempre i quan el punt de partida siga la voluntat dels valencians.
Una proposta política transversal
_
El valencianisme del Bloc de Convergència Valencianista pretén vertebrar una fórmula política on es puguen sentir còmodes una majoria de les classes populars valencianes siguen estes d’on siguen i parlen la llengua que parlen.
_
Per això, el model de comarques que tant d’èxit ha donat al valencianisme polític fins ara ha de ser superat amb noves fórmules de valencianisme urbà. El repte nacional serà per a tots irrompre en les grans conurbacions urbanes en la seua majoria castellanoparlants. No existix una fórmula màgica que ens permeta fer això però hem albirat alguns ingredients com ara: pragmatisme, reducció del rebuig, permeabilitat, economicisme, etc... Una proposta nacional que no tinga en compte les persones que no parlen habitualment el valencià o no la tinguen com a primera llengua, no podrà fer el salt cap a estos sectors.
_
En este context és necessari fer esment de la modernitat. La modernitat entesa com al conjunt de valor compartits per la societat europea occidental i que han configurat una Europa social front al model anglosaxó. Es tracta de valors com el respecte al medi ambient, la diversitat, la configuració d’una xarxa redistribuitiva, els valor compartits del dret a l’educació, al treball.... Totes estes qüestions de les que l’esquerra tradicional ha fet un ús exclusiu i excloent i que necessàriament han de ser valor compartits per una societat moderna com ho serà la valenciana.
La vertebració ideològica del BLOC
_
Fins ara el Bloc ha tingut un model d’organització bàsicament territorial. Dins del seu procés de maduració la unitat organitzativa bàsica ha sigut la comarca. Així, dins d’esta convivien diverses tradicions de valencianisme que desenvolupaven a la seua manera la seua forma d’entendre el valencianisme en funció de les lògiques democràtiques. Per tant, la pluralitat a la que es referixen es documents fundacionals del Bloc esdevenia més prompte una posició individual sense connexió ideològica amb la resta d’integrants del partit. Per parlar clar, sempre hi ha hagut diferents punts de vista del valencianisme a dintre del Bloc però s’exhaurien en la seua comarca. Per fer madurar el Bloc és necessari constituir i organitzar estes diverses maneres d’afrontar la realitat valenciana de manera interterritorial i per tant, ideològica. Les persones que pensen de la mateixa manera en diferents comarques han de trobar una vertebració i connexió que els puga fer sentir-se partícips del projecte general independentment del joc de majories i minories (fins ara inconscients) de la seua comarca. Es tracta, per tant, de fer paleses les diferències afrontant-les com una fortalesa i no com una debilitat. D’esta manera, molta més gent es pot sentir identificada amb un projecte valencianista com és el del Bloc, sentir-se integrat i créixer com s’ha fet fins ara.
_
Tanmateix, el tímid començament de funcionament dels corrents ha d’estar basat en el respecte i el compromís. El respecte suposa la superació de la tolerància, de manera que hom escolte a la part contrària com a posseïdora d’una part de raó, i l’acceptació gojosa de la seua existència i alteritat. I compromís, cap al projecte global que resultarà la suma de les nostres aportacions, les aportacions de tots i de totes les persones i els corrents que resulten de les nostres interaccions._
El Bloc de Convergència Valencianista vé doncs a construir, a fer més Bloc, i a aportar més Bloc perquè considerem que la major part dels nostres possibles simpatitzants encara es troben fora del Bloc i hem d’aconseguir convèncer-los d’entrar en un projecte de valencianisme real, valencianisme plural i valencianisme de trellat.
_
El nostre valencianisme
_
El Bloc va trobar un camí que el va portar a duplicar els seus vots entre 1995 i 2003. Desgraciadament per aritmètica electoral esta pujada no va ser suficient per entrar a les Corts Valencianes. No obstant això, no es pot qualificar de “fracàs” aquella estratègia._
El valencianisme d’integració aspira a representar la superació d’aquella fórmula enllestida a finals dels noranta. El Bloc de Convergència Valencianista configura un valencianisme intuïtiu, pròxim a les classes populars valencianes amb vocació d’escoltar el seu poble més que no d’adoctrinar-lo. És un valencianisme possible ara i ací, fet des de d’absolut rigor i trellat.
_
Estes dues paraules no són casuals sinó la base del comportament del Bloc de Convergència Valencianista. Rigor i trellat. Rigor en l’elaboració de les propostes per fer del pragmatisme i el possibilisme les dues eines de treball dels polítics valencianistes. I trellat en les actuacions, per poder ser vistos com un projecte alternatiu a l’actual panorama de polarització política estatal i valencià.
_
El Bloc de Convergència Valencianista és un instrument per al Bloc en l’elaboració d’un missatge polièdric i transversal que puga arribar a amplis sectors de les classes populars valencianes. Un projecte per a la major part dels valencians que puga, algun dia, governar este país.
_
La via valencianista.
_
Fins ara el valencianisme ha utilitzat formes de mimetisme polític. Ha aplicat fórmules de nacionalisme a la catalana (Fusterianisme), a la gallega (BNG). Es fa absolutament necessari trobar la via valencianista d’organització política. Front a la via valenciana propugnada pels dos grans partits la via valencianista suposa donar un pas endavant, prendre consciència de la necessitat de recuperar la dignitat del poble valencià per retornar-li el seu orgull. La nostra via ha de ser una via pròpia que prenga com a punt de partida la realitat valenciana i elabore una proposta cap al futur. No podem arrossegar al poble valencià cap a un lloc on no vol anar. Necessitem un model propi, comptant amb la idiosincràsia dels valencians que aprofite les seues fortaleses i minve les seues debilitats.
Este model ha de comptar necessàriament amb una sèrie d’ingredients com ara:
_
Equidistància
_
El Bloc de Convergència Valencianista defensa un model de valencianisme equidistant respecte d'altres eixos polítics. Les dinàmiques territorials han configurat un Estat Espanyol polaritzat. Mentre l’eix ideològic esquerra-dreta es difumina i relativitza, l’eix territorial Centre-Perifèria creix en importància. En este eix territorial s’ha creat una lluita de poder entre Catalunya (Barcelona) i Castella-Espanya (Madrid). En esta lògica, el País Basc ha quedat allunyat de la nostra realitat valenciana com també Galícia. Els valencians han estat sotmesos sistemàticament a la necessitat de decidir entre un model i l’altre sense fer-los cap oferta real i amb rigor d’un valencianisme assenyat. El nostre país, l’antic Regne de València i actual Comunitat Valenciana està en immillorables condicions per aprofitar els equilibris als que obliga esta lògica bipolar si es capaç d’enllestir una proposta creïble per als seus ciutadans, un instrument al servei dels seus interessos.
La creació d’un tercer espai al nostre país haurà de superar-se en un futur amb la creació d’un tercer espai a nivell estatal. És evident que no som catalans però tenim una certa catalanitat i també és cert que ser valencià ara mateixa és una forma heterodoxa de ser espanyol. Per tant, hem de fer-nos respectar al ponent i al nord. Només una proposta pròpia, feta des d’ací i comptant amb les nostres forces pot fer-nos recuperar l’orgull de ser valencians.
_La dicotomia establida fins ara és falsa. L’espanyolisme, el procés de substitució lingüístic i cultural que han portat les polítiques fetes des de Madrid i les seues sucursals al País Valencià ens obliguen a qüestionar l’actual model d’Estat Espanyol homogeneïtzador i poc respectuós amb la diferència com ho ha estat històricament.
_
Donat l’actual model territorial, creiem en la possibilitat de construir una altra Espanya, plurinacional, plurilingüística, coneixedora de les seues diferències i de la seua diversitat. Per això, la nostra vocació és la de tindre una veu i una presència pròpia a l’Estat Espanyol, treballant i contribuint perquè este altre model possible siga una realitat.
_
Pel que fa a les nostres relacions amb Catalunya, amb qui tenim una llengua compartida, han de partir del respecte mutu. Un respecte que fins ara ha sigut unívoc. Els valencians hem de trencar el terrible complex d’inferioritat que tenim envers Catalunya. Este complex d’inferioritat ha tingut dues manifestacions històriques evidents: el catalanisme i l’anticatalanisme. Les dues concepcions han tingut sempre un punt de partida: la referència catalana. Els valencianistes convergents hem d’aconseguir donar el gir copernicà de fer de la nostra nació l’eix de totes les nostres idees. Hem de reclamar respecte a aquells que des de fora o des de dins del nostre país ens volen involucrar en projectes que no són amplament compartits per la societat valenciana. Hem de reclamar respecte a aquells que ens utilitzen en funció dels seus interessos electorals al Principat. Estes acusacions però no afecten a tota la societat catalana que en la seua majoria ens mira amb respecte i sorpresa, sinó a determinats sectors polítics que només se’n recorden del nostre país per a construir un gran imperi. Parlem la mateixa llengua, és cert, però ho fem d’una manera determinada, la valenciana. I sobre tot, som valencians.
_
Pragmatisme
_
Una de les bases del pensament del Bloc de Convergència és i ha de ser el seu pragmatisme. Hem de lluitar on podem guanyar. És el moment d’abandonar lluites estèrils i batalles perdudes i concentrar les nostres forces en allò on hem aconseguit avançar.
El pragmatisme s’ha de traduir necessàriament per a nosaltres en un missatge molt més economicista. En un entorn com l’actual un partit sense propostes econòmiques sòlides no tindrà cap futur. El Bloc de Convergència Valencianista es compromet a col•laborar en la creació d’una base economicista sòlida mitjançant els mecanismes al nostre abast com són la formació però especialment per la nostra relació amb els agents econòmics del nostre país.
_El pragmatisme en economia, a hores d’ara, des d’una perspectiva social ens obliga a enllestir propostes amb previsió de futur, assumint allò que és inevitable i preparant la nostra societat per un ritme de canvis mai vist fins ara. No obstant això, el nostre país té un punt de partida immillorable, la nostra ubicació geoestratègica. En un món globalitzat de mercats (encara no de drets ni de valors humanistes) la nostra situació ens ajudarà i molt a afrontar el futur.
En la construcció d’una base economicista sòlida per al projecte nacional hem de fugir de la nostra instal•lació "anti-" per arribar a enllestir propostes en positiu de futur per al nostre país. La vocació de govern ens obliga.
_
Fins ara, els corrents d’esquerra tradicional, rere la caiguda del sistema comunista que aportava una base d’anàlisi de la realitat molt economicista s’han instal•lat en el postmaterialisme. A hores d’ara, els partits situats a l’esquerra focalitzen de manera quasi exclusiva els seus missatges en aspectes com l’organització de l’estat, els nous drets civils, o els col•lectius d’exclusió. Evidentment que hem de tenir una proposta política per resoldre tots estos temes tan importants, especialment si volem governar este país però mai no hem de bandejar l’economia i l’anàlisi del sistema econòmic del centre del nostre interès. Les preocupacions postmaterials afecten a una part significativa del nostre electorat però tenen un final, per traspassar eixe límit caldrà entrar en el terreny dels altres: en l’economia.
_
Com a corrent dins del Bloc no podem defugir aspectes que històricament foren massa important per al valencianisme. La reforma de l’Estatut Valencià, més de vint anys després, ha confirmat i colmatat consensos bàsics que serà tremendament difícil que es puguen tornar a obrir. Els consensos es construïren de manera artificial. Nom més artificial i més lleig que el de Comunitat Valenciana és complicat trobar-ne. Ara bé, canviar el nom d’un país tants anys després i amb generacions de joves valencians que han assumit eixe nom com a únic no és solament difícil, resultarà impossible. Per això, conscients d’esta realitat, proposem la doble oficialitat d’este nom amb la denominació moderna de País Valencià. Que els consensos són artificiosos és evident però ara per ara, la senyera dels valencians és la que és, l’himne és el que és i la llengua és la que és. Per tant, des del punt de vista del Bloc de Convergència Valencianista hem de diferenciar cada aspecte. Respecte a la senyera oficial la nostra proposta ha de continuar sent la d'acceptar l'actual com a icona unívoca valenciana, així com donar oficialitat al penó de la conquesta com a símbol compartit. Respecte a l’himne, tot i reconéixer la sensibilitat històrica que representa la Muixeranga d'Algemesí, ens resultaria suficient amb el canvi de part de la lletra de l'himne de l'Exposició Regional, adaptant-lo a l’anomenada versió nacional. Cas apart és el de la llengua, en la llengua hem de ser inflexibles, ja no en el seu nom (valencià i valencià/català als àmbits internacionals) sinó en el seu ús. Els valencians ens juguem en uns anys, després de més de quaranta anys d’immigracions el futur de la nostra llengua. I hem de saber explicar i ser forts en este aspecte.
_Vocació de govern
_
Un partit nacionalista no té sentit si no és capaç de governar en el seu propi país. La vocació de governar ha de guiar els nostres passos en política valenciana. Vocació de governar significa tindre també una visió de país i saber que és allò que més li convé a la nostra gent en cada moment, sense tancar cap porta però amb les conviccions fermes. La vocació de governar s’ha de complementar necessàriament amb la sensació de governar. El Bloc de Convergència Valencianista defensarà en cada decisió l’adopció de les decisions més responsables i amb trellat. Decidir, d’alguna manera com si estiguérem governant realment fins i tot quan no ho estem.
_
La vocació de govern passa en el present per una reducció del rebuig. De tots és sabut que el Bloc és un dels partits que més rebuig presenta entre aquells que mai no ens votarien. Vocació de governar és saber fer entendre a estes persones que no som una amenaça per a ells, que potser no compartim la seua visió de la realitat però resultem positius per a este país. En este treball de reducció del rebuig entre la societat valenciana, el Bloc de Convergència Valencianista és sabedor de la seua responsabilitat. Som nosaltres, potser, qui més hem de treballar per arribar a nous sectors. Dins de l’espai de l’esquerra tradicional, les bosses de nous votants en un entorn madur són cada vegada més reduïda. A això hem d’afegir la falta de respostes de l’esquerra tradicional als nous problemes de la societat de la informació, la disponibilitat i la distribució. Per tant, el Bloc de Convergència Valencianista ha d’adreçar-se a persones que mai han tingut una oferta política d’estes característiques. Si bé és cert, que determinades persones d’este espai polític han entrat al Bloc, ho han fet per conviccions pròpies i no perquè el Bloc els haja fet una oferta atractiva fins ara. Per tant, per acomplir totes les premisses mencionades, hem de ser molt permeables a la nostra societat, construint un Bloc que siga el més semblant possible a la pròpia societat valenciana.
_
Interdependentisme
_
Front a l’independentisme d’altres moviments polítics el Bloc de Convergència Valencianista defensa un model interdependentista. Ens trobem en un moment de redefinició de competències i conceptes. Les característiques bàsiques de la nació dels segles anteriors (moneda, exèrcit, mercat, frontera...) han desaparegut o difuminat. Les noves definicions dels països són unes altres, especialment el model de competències. El Bloc de Convergència Valencianista defensa el principi de subsidiarietat i sobirania compartida. El principi de subsidiarietat exigix que les competències s’exercisquen tan a prop del ciutadà com siga possible i el principi de sobirania compartida pot explicar algunes cessions de sobirania en favor d’una millor organització i qualitat de vida dels valencians. Així, determinades competències que sobiranament pertanyen als valencians hauran de ser exercides per l’Estat Espanyol o per la Unió Europea.
_
Per tant, això situa el Bloc de Convergència Valencianista en un àmbit d’europeisme convençut, sabedor que dins d’Europa els propòsits homogeneïtzadors de l’Espanya centralista són més fàcilment controlables. La nostra autonomia es possible compatibilitzar-la amb una organització estatal i europea sempre i quan el punt de partida siga la voluntat dels valencians.
Una proposta política transversal
_
El valencianisme del Bloc de Convergència Valencianista pretén vertebrar una fórmula política on es puguen sentir còmodes una majoria de les classes populars valencianes siguen estes d’on siguen i parlen la llengua que parlen.
_
Per això, el model de comarques que tant d’èxit ha donat al valencianisme polític fins ara ha de ser superat amb noves fórmules de valencianisme urbà. El repte nacional serà per a tots irrompre en les grans conurbacions urbanes en la seua majoria castellanoparlants. No existix una fórmula màgica que ens permeta fer això però hem albirat alguns ingredients com ara: pragmatisme, reducció del rebuig, permeabilitat, economicisme, etc... Una proposta nacional que no tinga en compte les persones que no parlen habitualment el valencià o no la tinguen com a primera llengua, no podrà fer el salt cap a estos sectors.
_
En este context és necessari fer esment de la modernitat. La modernitat entesa com al conjunt de valor compartits per la societat europea occidental i que han configurat una Europa social front al model anglosaxó. Es tracta de valors com el respecte al medi ambient, la diversitat, la configuració d’una xarxa redistribuitiva, els valor compartits del dret a l’educació, al treball.... Totes estes qüestions de les que l’esquerra tradicional ha fet un ús exclusiu i excloent i que necessàriament han de ser valor compartits per una societat moderna com ho serà la valenciana.
Comentaris